Lluita veïnal per salvar de la tala un jardí conquistat

Una desena d’arbres –alguns al carrer des de fa més de sis dècades–, unes jardineres i un grapat de bancs cobreixen 300 metres quadrats des de 1961 al carrer Mossèn Amadeu Oller, i verdegen un tram on la vorera s’eixampla. Tot i que cap placa l’enalteixi, és el fruit que perviu d’una conquesta popular en temps d’"ordeno y mando". "Això ho van aconseguir els veïns, com els meus pares, que van reclamar que ens fessin el parc, perquè aquí tot el dia hi havia soroll i fum de la fàbrica. Era per tenir una mica de verd, perquè tot era gris... Forma part de la nostra història", sent el Tat.

Els balcons d’aquest racó de la ciutat estan plens de banderoles que demanen que el reducte vegetal sigui indultat. "A aquestes vivendes van venir obrers en plena dictadura. Es van plantejar arreglar els barris i van pressionar l’ajuntament franquista perquè adeqüés aquest espai, que abans era putrefacte", rememora Pau Domingo, membre de la Plataforma Mossèn Amadeu Oller.

"Va ser un precedent en les lluites de Sants per l’Espanya Industrial, les Cotxeres, Can Batlló... –enumera Domingo–. No és l’únic fet, però sí un dels primers gèrmens de les associacions de veïns quan encara no estaven legalitzades. Estem carregats de raons històriques per demanar que se salvi, però també funcionals, perquè el jardí té la seva raó de ser: aquesta és una via molt transitada, és la porta de Sants des de la Gran Via, i passarem de ser un carrer de 16 metres a un de 12 si es consolida la pèrdua".

Vivendes

La tala queda justificada per la construcció d’un edifici de quatre plantes i 40 vivendes que la cooperativa Empriu promou just al lloc on ara hi ha el jardinet. L’ajuntament li va concedir el dret de superfície l’estiu passat. Precisament ahir van confluir en aquesta zona de la Bordeta dus manifestacions (una a favor de mantenir el jardí i l’altra que defensava la construcció de l’edifici), que es van desenvolupar sense cap incident.

Empriu explica que està a prop d’aconseguir la llicència d’obres, que preveu que comencin al setembre. La cooperativa creu que "no hi ha temps per canviar el planejament", com es requeriria per protegir el jardí. Remarca que el projecte se cenyeix a un calendari exigent que l’obliga a concloure l’edificació abans de juny del 2026 per ingressar una subvenció compromesa dels fons Next Generation. La promotora assenyala que hi construirà domicilis en règim de protecció oficial i amb lloguer assequible, d’"aaproximadament uns 500 euros", per sota dels preus mileuristes als quals arriben els arrendaments a la ciutat.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

En canvi, els veïns temen que, si s’aixeca l’immoble i la vorera queda més estreta, el carrer sigui "estret, hostil, més fosc i més sorollós", com imagina Domingo. "La zona verda és una peculiaritat davant uns nivells de qualitat de l’aire no excessivament bons. Quan tothom aposta per espais verds i per obrir voreres, fer un pas enrere gegant és inadmissible", s’hi oposa.

Empriu replica que es guanyaran 1.600 metres quadrats de zona verda als dos costats del bloc. Al seu torn, els veïns mobilitzats al·leguen que la vegetació no quedarà en primera línia del carrer. A tall de compensació, Empriu va suggerir suprimir places d’aparcament i ampliar la vorera, però la plataforma ho va rebutjar.