L’esperit Collboniplana

Dimarts passat es va celebrar la Festa de l’Esport Català a l’America’s Cup Experience del Moll d’Espanya. Està malament que un ho digui, però feia temps que un acte no reunia tanta gent important vinculada amb el món de l’esport. L’alcalde de Barcelona va ser una de les estrelles convidades. "És proper i simpàtic", em va comentar un dels periodistes esportius amb qui l’alcalde va estar conversant en un off the record després de l’entrega dels premis del diari Sport i l’UFEC. Jaume Collboni té això. Tracta per igual el president d’una gran companyia que un reporter que fa guàrdia esperant unes declaracions impossibles de Lamine Yamal. Una manera de ser que la gent agraeix. També té que no para i que disfruta del càrrec.

La seva presència és tan habitual en tota mena d’actes que fins i tot n’hi ha que el veuen on no és. Ara els ho explico.

Un dia abans, el Reial Club de Tennis Barcelona va celebrar el seu 125 aniversari amb un lúcid esdeveniment al Liceu. Res podia sortir malament en una celebració produïda per Pepito Brothers. Empresa de, entre d’altres, l’actor José Corbacho. Per començar, només va parlar el president del club Jordi Cambra i això d’eliminar discursos polítics sempre és d’agrair. Això sí, hi eren la vicepresidenta de la Generalitat Laura Vilagrà, els tinents d’alcalde Maria Eugènia Gay i Albert Batlle, el regidor David Escudé i Xavier Trias. Per cert, la cara de felicitat que últimament llueix Albert Batlle es deu al fet que l’han fet avi.

Hi era també l’empresari Javier Faus, de qui se sent parlar com a possible candidat a la presidència del Barça, i altres tants culers il·lustres d’aquests que ara necessitaria el Barça. Em refereixo al president del Liceu, Salvador Alemany; al president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola o al de la Fira de Barcelona, Pau Relat. Van faltar-hi alguns tennistes de renom, però van complir, com sempre, Álex Corretja i la seva dona, Martina Klein.

Abans de tornar a Collboni, els diré que el millor de la nit va ser un partit de tennis que van disputar a l’escenari del Liceu els tennistes Carles Costa i Javier Sánchez Vicario amb els membres del Tricicle Joan Gràcia i Carlos Sans. Els quatre van recrear aquell fantàstic esquetx de Slastics davant les rialles dels presents.

Doncs sí, el presentador Ramón Gener, que va estar molt encertat, va saludar l’alcalde sense saber que al final no hi va poder assistir. No obstant, amb la foscor de la platea, ningú va notar la seva absència. Tant és així que, al sortir, mentre baixava les escales de l’amfiteatre, una elegant senyora em va preguntar si havia vist l’alcalde. Volia saludar-lo. "Crec que ja se n’ha anat", li vaig contestar educadament i pensant que no li mentia. Doncs això, que Collboni no té un no per a ningú i quan no hi és, el seu esperit el reemplaça...

El Celler Kripta

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

Dilluns a la tarda a l’entrar a Casa Seat i trobar-me amb Alfred Romagosa, el maître del restaurant Fermí Puig, vaig deduir que estava a punt de passar alguna cosa important. I així va ser. El celler Agustí Torelló Mata va celebrar els seus 45 anys alhora que presentava en societat el seu canvi de nom i la nova imatge. Així ho va explicar la presidenta i CEO Gemma Torelló, amb aquesta vitalitat que sempre l’acompanya: "La gran obra del meu pare i el seu gran orgull és el Kripta. Identificar-nos amb el nom de la seva primera ampolla i del seu primer cava personal és tornar a l’origen i el millor homenatge que li podem fer". Així va ser.

L’acte va tenir un presentador de luxe. Es tracta de Sergi Grimau, president de Special Olympics Catalunya i germà de l’entrenador del Barça de bàsquet. No va passar per alt la presència de sor Lucía Caram, la política Pilar Calvo, la periodista Núria Ribó, la decoradora Estrella Salietti o els actors Mingo Rafols, Elías Torrecillas i Maria Garrido. Del sector de la restauració no s’ho van perdre els xefs Ada Parellada, Gianfranco D’Ascanio, Pere Cases o Pedro Robles de Semon, a més de Rosa Esteva, que va celebrar els seus actius 83 anys al seu restaurant Mordisco. No vaig poder saludar l’empresari de la nit, Ignacio Ribó, ni el membre de l’Acadèmia de Gastronomia Josep Maria Sancliments, però sí l’estimada Cristina Savall.