El ‘Chinatown’ creix i s’estén per l’Eixample

El majorista tèxtil al carrer Trafalgar va fer eclosió a partir de l’any 2000, tot i que la seva complexa adaptació per l’idioma, l’estètica de les botigues i les necessitats d’espai i distribució, els va portar a buscar naus més grans als polígons industrials de Badalona. A mitjans dels anys 90 ja es van començar a instal·lar en aquesta població, a un pas de la platja i a cavall gairebé del terme municipal de Sant Adrià de Besòs, el que podrien ser definits com els majoristes dels majoristes, els magatzems que assorteixen de mercaderies les grans botigues, entre les quals les de la Trafalgar.

Una altra especialitat d’aquesta comunitat van ser els basars xinesos, que van viure també una proliferació per tota la ciutat de Barcelona i que amb els anys va perdre força davant les fortes inversions necessàries per a tanta varietat d’articles. En tots dos casos es beneficiaven d’importar des de la mateixa zona de la Xina, facilitant la negociació i logística dels enviaments entre compatriotes.

La seva especialització més recent ha sigut aconseguir els traspassos de centenars de bars de l’Eixample, però també d’altres punts de la ciutat. La raó cal buscar-la que la inversió per obrir aquests locals és molt menor i l’aprenentatge de la seva gestió és relativament fàcil, si primer els fa un acompanyament el titular local del negoci. En aquests bars, solen reproduir la carta tal com la van trobar a la seva arribada, incorporant a vegades, això sí, plats xinesos.

No hi ha ni un producte o servei que no es pugui trobar en l’efervescent Chinatown de l’Eixample, que lluny de minvar des que els majoristes es van exiliar a polígons industrials de Badalona, continua creixent sense pressa, però sense pausa. Supermercats xinesos, restaurants, agències de viatges, gestories, traductors, parafarmàcies, escoles de ball, electrònica, basars, arts marcials, estètica, perruqueria i molts més solquen els carrers del barri del Fort Pienc, convertit en el favorit dels 20.206 xinesos que, segons l’últim padró municipal, resideixen a Barcelona i s’erigeixen en la quarta comunitat estrangera més important de la ciutat. Tot i que el més important és que la xarxa de negocis no està pensat per l’endogàmia, sinó que té ferma voluntat –com bons empresaris que són– d’atraure els barcelonins amb la seva polièdrica oferta.

Aquests dies la zona viu una especial ebullició pels actes de celebració de l’Any Nou Xinès (el 10 de febrer és la data oficial, tot i que la desfilada barcelonina va tenir lloc el dia 3). A més, és un imant per al turisme xinès, que ja s’ha recuperat al 83% respecte a la prepandèmia, segons dades de Turisme de Barcelona.

La comunitat xinesa està bastant estabilitzada a la capital catalana, però la seva vocació emprenedora ha fet que l’activitat comercial de proximitat es continuï ampliant, malgrat la desaparició del que va ser el seu motor fa dues dècades. La xarxa de majoristes que havia conquerit la zona de Trafalgar va passar de copar l’oferta tèxtil a exiliar-se Badalona, cap al 2015, a la recerca de més espai i facilitats, però va ser el germen d’aquest dinamisme de negocis i serveis al Fort Pienc. A Alí Bei, Roger de Flor, Nàpols, Ausiàs March, passeig de Sant Joan i altres carrers pròxims a l’Arc de Triomf primer van buscar el client migrant, després el resident del barri i més endavant també el barceloní en general, sobretot amb la seva gastronomia. I per sort van arrelar prou per continuar diversificant-se.

Integrats a la xarxa del barri

Sumen desenes de negocis asiàtics (no hi ha cens oficial) i és cridanera la seva implicació en l’engranatge comercial del barri, ja que suposen el 23% d’associats a l’entitat de comerciants de Fort Pienc i exhibeixen amb orgull l’emblema a les seves façanes.

Per contextualitzar l’evolució de la comunitat xinesa a Barcelona cal situar-los al mapa. L’Eixample és el seu districte favorit, amb 5.116 residents. Però Fort Pienc és el seu barri estrella, amb 1.116, seguit de prop per la Sagrada Família i la Nova Esquerra de l’Eixample. La seva altra zona de referència és Sant Martí, amb 4.202 veïns d’aquesta nacionalitat, i a distància, Sants-Montjuïc. Per davant dels ciutadans nascuts a la Xina només figuren italians (45.803, que inclouen argentins amb doble nacionalitat), colombians (23.188) i pakistanesos (22.821).

Possiblement, l’arrencada econòmica de molts d’ells no hauria sigut possible, o hauria sigut molt més complicada, sense el projecte Xeix, nascut el 2012 com un pla d’interculturalitat per "afavorir la inclusió en la vida local dels nombrosos comerciants d’origen i context cultural xinès que regentaven negocis al barri del Fort Pienc" –i després es va ampliar-, rememora la seva coordinadora, Begoña Ruiz de Infante.

Aquesta llavor comercial va evolucionar cap a una intervenció més comunitària, potenciant els valors de "reconeixement de la diversitat, interacció positiva, innovació i generació d’oportunitats" que implica la interculturalitat dins de l’activitat econòmica, però també en matèria educativa, cultural, sanitària i social, explica la mediadora, traductora, intèrpret i alma mater del programa, que ha sigut premiada internacionalment.

Comerç, cultura i budisme

Així que no és estrany que aquesta dona i el seu equip siguin un cordó umbilical entre xinesos i autòctons, i entre l’ajuntament i aquesta comunitat. Precisament el consistori (des de l’Oficina d’Assumptes Religiosos) ha subvencionat amb 20.000 euros la Comunitat Budista Hai Hui Shan, creada a la ciutat el 2019 i que fa només uns mesos va obrir el seu centre al carrer d’Alí Bei, 59, tot i que no va ser fins al desembre passat quan va estrenar el seu primer espai de culte. Els seus mestres relaten a aquest diari que l’accés és lliure, sense cost, perquè volen que tant la població d’origen xinès com els barcelonins interessats en el budisme tinguin les portes del centre obertes.

Ràpidament, s’han integrat a la vida del barri, amb menjars populars organitzats al costat dels restaurants de la zona, xerrades, classes sobre la seva cultura, meditacions i oració, explica el president de la comunitat budista, Lin Wei Chen. Els dissabtes s’enfoquen en els seus compatriotes i els diumenges en els autòctons, i estan en contacte amb altres grups interreligiosos. Més de 1.700 petits budes de vidre envolten una de les seves sales, amb una xapa que simbolitza als que aporten donatius per al seu finançament, i el suport directe del govern xinès.

L’espai, que abans va albergar un banc, és només un primer pas, perquè els seus plans de futur passen per crear un temple on els mestres també hi puguin residir. I col·laboren amb Casa Àsia, universitats i fins i tot la Casa Batlló per fer activitats sense dogmatisme i obertes a diferents branques del budisme.

Molt a prop, en un barri atapeït de botigues d’alimentació xineses, un celler, despatxos d’assessoria jurídica amb retolació en català i xinès, agències de viatges i altres, destaca Nieves Zhang com a nova emprenedora. Als seus 25 anys i nascuda a Barcelona (només va passar un període d’any i mig a la Xina amb la seva família), simbolitza les noves generacions que parlen tan fluidament mandarí com castellà i català. Porta la passió pel ball a les venes i es va atrevir a obrir fa un any In Studio (Roger de Flor, 90), on amb un equip fa classes de danses urbanes, amb especialització en Kpop i Jazzfunk.

Entre els seus alumnes hi ha molts nens (locals i de trets asiàtics) amb ganes d’aprendre hip-hop, però també adolescents enganxats a les seves coreografies i adults que prefereixen les danses tradicionals xineses.

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

Primer a Europa

Però si un segment destaca al Chinatown d’aquesta part de l’Eixample és la gastronomia. Alí Bei és l’eix central, però el negoci que causa sensació és Yangguofu Malatang, a la Gran Via, 732, que va ser el primer local a Europa (ara n’hi ha mitja dotzena) d’aquesta cadena de fast food xinesa (saludable) que suma més de 6.000 restaurants a Àsia. L’emprenedor que s’ha atrevit a desembarcar a Barcelona és Xiaobao Wu, que té a punt una altra obertura a la zona de plaça Universitat. La seva proposta, basada en el hot pot (calder xinès) es basa en un self service de vegetals, carns, peixos, gyozas i altres elaboracions que es trien a pes en un bol i amb els que a la cuina s’elabora una enorme sopa personalitzada.