70.000 persones marxaran de l’àrea de Barcelona els pròxims cinc anys

La tendència, sumada al saldo migratori negatiu a les grans ciutats catalanes respecte a altres zones de Catalunya, ha portat l’Institut Metròpoli a concloure que, durant els pròxims cinc anys, unes 70.000 persones migraran des d’àrees urbanes cap a altres de semidenses o rurals: unes 51.000 dins de la mateixa regió metropolitana de Barcelona i 18.000 més a algun altre municipi de la resta de Catalunya.

Múltiples motius

La predicció del centre de recerca, adscrit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), es desprèn de l’estudi Rural i urbà: migracions, entorn residencial i estructures d’oportunitat presentat ahir i desenvolupat pel mateix institut a encàrrec del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Un dels fonaments de l’informe, tal com ha exposat Sergio Porcel, cap de Cohesió Urbana de l’institut, és l’Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) del mateix institut, que corrobora que gairebé la meitat de la població (especialment famílies joves) que abandona la ciutat per anar a viure a àrees semidenses i rurals ho fa principalment per millorar la vivenda i/o l’entorn residencial (47,3%), mentre que un 35,4% ho fa per formar una llar o altres motius familiars, un 8,1% per motius laborals i un 7,5% per motius econòmics o forçats relacionats amb l’habitatge.

L’ECURB és precisament la font de l’esmentada dada de previsió de 70.000 persones que migraran cap al camp els pròxims anys, que a més queda contextualitzat que, el 2022, uns 250.000 residents en ciutats de la regió metropolitana de Barcelona van afirmar que, si poguessin elegir, viurien en municipis més petits, semidensos o rurals. Malgrat això, va apuntar Porcel, el fenomen "ni de bon tros suposa una reversió de la despoblació de les àrees rurals", tot i que sí "una oportunitat".

Per ciutats i en termes absoluts, l’Idescat destaca per sobre de la resta tres ciutats de la regió metropolitana pel seu saldo migratori negatiu el 2021: Barcelona (-15.121), l’Hospitalet de Llobregat (-2.056) i Santa Coloma de Gramenet (-1.276). "L’anàlisi de la migració dins de Catalunya segons les dimensions del municipi constata un procés de desconcentració urbana", remarquen des de l’Idescat.

Dades comparables al 2007

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

Segons les estadístiques padronals analitzades per l’Institut Metròpoli, el 2021 es van registrar 16.300 migracions d’aquest tipus, gairebé 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015. El pic d’aquest fenomen va arribar amb la pandèmia el 2020, amb 17.105 migracions, tot i que en un context anòmal marcat pels confinaments, "en el qual es van produir nombrosos empadronaments temporals en segones residències".

No obstant, malgrat que es tracta d’un flux residencial "molt minoritari" –aproximadament, el 10% del conjunt de migracions que es produeixen a les ciutats grans–, els registres el primer any postpandèmic s’han mantingut elevats.