Entrar a Barcelona en bus o tren suposa només 10 minuts més que en cotxe

Prop de 850.000 persones es lleven cada matí amb un llarg camí per davant. Són els veïns de l’entorn metropolità que de dilluns a divendres, sobretot per motius laborals, han d’entrar a Barcelona. La meitat va en cotxe i la resta utilitza el transport públic, ja sigui bus, Ferrocarrils o Rodalies. El RACC va presentar ahir un estudi que radiografia els segons. Dibuixa un usuari jove, conscient que potser en cotxe aniria més ràpid, i àvid de facilitats per poder arribar a l’estació des casa seva amb més agilitat.

L’automòbil club va realitzar a finals del 2023 un total de 1.100 enquestes a viatgers de 42 línies de Rodalies, FGC i el servei de bus exprés. En hora punta. Un dels titulars podria ser que, de mitjana, cada entrevistat triga uns 10 minuts més en transport públic que en vehicle privat. És a dir, que hi inverteix un 20% més de temps. Són uns 55 minuts de viatge porta a porta. Que formin part d’aquesta enquesta significa que en algun moment de la seva vida van arribar a la conclusió que els compensava aquell temps de més, ja fos per motius econòmics, per falta d’alternatives o perquè aprofiten el temps a bord.

No és el doble

L’imaginari col·lectiu segurament hauria afirmat amb rotunditat que en bus o Rodalies es triga el doble que en cotxe. O el triple. Les dades diuen que no, que són uns 10 minuts de mitjana. Si es pogués desgranar, de fet, es veuria que el temps de circulació efectiva és inferior en bus i tren que en automòbil, i que el que suma és el desplaçament fins a l’estació i l’espera. ¿Això és eficiència? ¿És competitivitat? És, més aviat, una comparació una mica esbiaixada, perquè el cotxe gairebé sempre és al costat de casa i de l’estació, ves a saber. Tot i que després, també és cert, el conductor ha d’aparcar al lloc de destinació i no sempre ho té precisament fàcil.

Però que acceptin aquest gap temporal no significa que no tinguin pressa: quan se’ls va preguntar sobre les necessitats del servei, la majoria reclamaren més freqüència de pas, és a dir, més autobusos i més trens. Per als primers és qüestió de posar-hi diners i muscular les línies. Per als segons, Ferrocarrils va modificar els horaris de la línia del Vallès fins a convertir-la gairebé en un metro. El cas de Rodalies és diferent...

Encara que el pla de Rodalies tingui previst invertir 6.346 milions d’euros aquesta dècada, Barcelona seguirà a punt del col·lapse ferroviari per la falta d’un tercer túnel que permeti incrementar els passos de trens per les entranyes de la capital catalana. Mentre això no passa, hi ajudaran petites actuacions com ampliar l’andana d’Arc de Triomf, que permetrà que els trens de les línies R1, R3 i R4 tinguin un 30% més de capacitat al poder sumar tres vagons més al comboi.

El RACC va demanar als entrevistats que posessin nota al seu transport públic de referència. Es produeix un fet curiós que demostra que no és el mateix veure les coses des de dins que des de fora. Es podria esperar una qualificació nefasta per a Rodalies. Però el cert és que obté un 5,5 i es queda a només quatre dècimes de FGC i a tres del bus exprés. "Demostra que els que no en són usuaris en tenen una percepció molt pitjor que el viatger real", va dir Cristian Bardají, director de l’àrea de Mobilitat del RACC.

Gent jove

Una de les dades sociològiques més significatives de l’estudi té a veure amb l’edat. El 60% són joves d’entre 21 i 40 anys i només el 28% són més grans de 41. ¿Arriba una edat en què fa mandra agafar el tren o el bus? "No podem concloure –va defensar Bardají– que les persones a partir de certa edat apostin menys pel transport públic. Però sí que podem afirmar que els joves, malgrat disposar d’una alternativa de vehicle privat, utilitzen més el bus o el tren".

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Del que es tracta, al cap i a la fi, és de millorar l’experiència d’usuari. La indústria de l’automòbil fa dècades que hi treballa, amb anuncis a la televisió en què es veu un cotxe que circula en solitari pels carrers d’una gran ciutat, amb la finestra oberta, sense indici de contaminació. El bus i el tren, però també el metro, han anat a rebuf. En aquest aspecte, l’estudi del RACC hi veu molt marge de millora. Però això no significa que hagi de passar un assistent de vol amb galetes i cafè acabat de fer pels vagons. A més d’ampliar freqüències de pas, també falten opcions perquè els que viuen lluny de l’estació puguin arribar amb rapidesa, ja sigui amb sharing, microbusos autònoms o park&rides.

Per fer un salt també s’han d’acabar obres com la de l’L9 del metro, els projectes en marxa a Rodalies o la prolongació de l’L8 de FGC fins a Gràcia. Afegeixin-hi el Bicing metropolità i un sharing també interurbà. I, posats a demanar, teletreball i flexibilitat horària perquè l’hora punta deixi de ser tan afilada.