Dels llimbs en la gestió de l’aigua a l’AMB

El Consell Metropolità de l’AMB, màxim òrgan de govern de l’ens, va aprovar ahir la constitució d’una comissió mixta de traspassos entre l’administració metropolitana i els ajuntaments de Molins i Ripollet, tots dos amb alcaldies socialistes. La mesura, que va tirar endavant amb els vots favorables de les grans formacions (PSC, Junts, ERC i Comuns) i amb les abstencions del PP i Vox, és un primer pas per resoldre l’actual "situació d’excepcionalitat o transitorietat", en paraules del mateix TSJC. A més de Molins i Ripollet, quedarà per veure quina és la solució que s’adopta per a Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Tiana, Cervelló, la Palma de Cervelló, Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Badia del Vallès, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.

Aquesta singular conjuntura s’ha caracteritzat fins a la data per una doble anomalia. En primer lloc, que les concessionàries (Aqualia a Molins i Sorea a Ripollet, per exemple) han seguit operant a les ciutats malgrat haver caducat els contractes fa anys. D’altra banda, la segona anomalia és que el servei no s’ha integrat a l’àmbit d’actuació de l’administració competent, l’AMB, que a les altres 23 ciutats (Barcelona entre aquestes) presta el servei a través de la societat mixta ABEMCIA (Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA), participada en un 85% per capital privat (70% Aigües de Barcelona, AGBAR, i 15% Criteria CaixaBank) i en el 15% restant per la mateixa AMB. Aquesta absència d’integració té fins a la data tres anys de retard des de la sentència del TSJC i d’altres tants des que l’AMB es va comprometre a analitzar la qüestió, amb un estudi previst per al 2022 que no va arribar.

Més enllà de l’encaix competencial, la gran incògnita continua sent a través de quin mecanisme legal decideix l’AMB prestar el subministrament d’aigua en aquestes ciutats, tenint en compte que no és possible integrar-les a l’actual concessió subscrita entre l’administració i ABEMCIA. Fonts de l’AMB consultades per EL PERIÓDICO asseguren que la fórmula concreta no està decidida i s’està estudiant.

Canvis de color polític

Una alternativa és la possible creació d’una nova societat paral·lela a ABEMCIA que en més o menys proporció estigui participada per l’AMB i que un altre capital privat completi l’equació. Durant aquests mesos, els responsables de l’administració metropolitana estan mantenint reunions amb els ajuntaments implicats per arribar a acords amb què els consistoris se sentin còmodes.

La plataforma ecologista Aigua és Vida, favorable a la gestió directa i municipalització del servei de l’aigua als ajuntaments, va emetre un comunicat en el qual afirmen que el traspàs de competències de Ripollet i Mollet "representa un pas més per integrar les ciutats a l’empresa mixta" ABEMCIA, una solució que des de l’AMB afirmen que de moment no s’ha concretat.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’exploració del model de gestió d’aigua d’aquestes 13 ciutats metropolitanes amb concessions caducades va canviar després de les eleccions municipals del maig del 2023, quan els canvis de color polític van propiciar també canvis d’escenari.

Primer, perquè la presidència de l’AMB va passar d’estar en mans d’Ada Colau (Comuns) a ser de Jaume Collboni (PSC), amb el consegüent canvi en l’àrea d’Ecologia: mentre abans la liderava Eloi Badia (Comuns), de l’equip de Colau, des de les municipals es va segregar una nova vicepresidència de Cicle de l’Aigua amb lideratge socialista (Belén García, alcaldessa de Sant Joan Despí), mentre que els Comuns es responsabilitzen d’una vicepresidència d’Acció Climàtica (Janet Sanz, portaveu del grup a l’Ajuntament de Barcelona) que no contempla ja competències en la gestió de l’aigua.