Collboni reclama més jutges per lluitar contra la reincidència

Un dels principals impediments a què s’enfronten les autoritats policials i judicials per lluitar contra la multireincidència és la reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el 2022, arran d’una sentència del Tribunal Suprem que anul·lava una normativa anterior, i que permet imposar una pena més gran als lladres que hagin sigut condemnats anteriorment almenys per tres delictes contra el patrimoni. Però la dificultat rau en el fet que es va fixar que tots els estris robats en aquestes actuacions han de superar els 400 euros, i per sumar el sostret és obligatori consultar les sentències de diferents jutjats, qüestió que pot trigar dies o setmanes.

L’article 234, apartat dos, del Codi Penal afirma: "Aquell que, amb ànim de lucre, agafés les coses mobles alienes sense voluntat del seu amo serà castigat, com a reu de furt, amb la pena de presó a sis i 18 mesos si la quantia del sostret excedís de 400 euros". Si no se supera aquesta quantitat, la condemna seria de multa. En canvi, si l’arrestat ha sigut condemnat abans tres vegades a una multa i el total del robat llavors supera els 400 euros, en la quarta ocasió se li pot imposar la pena de privació de llibertat. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona proposa ara canviar aquest precepte. I en concret, que s’elimini la suma d’aquests 400 euros.

Però una de les propostes més significatives és la que correspon a la sostracció de mòbils. Respecte a aquest tema, els advocats impulsen que s’inclogui al Codi Penal un article addicional perquè s’imposin penes d’un a tres anys de presó als que furtin "dispositius electrònics o tecnològics", com mòbils, sense tenir en compte el valor de l’objecte sostret. "Si ens treuen el mòbil ens treuen una part de la nostra vida perquè allà ho tenim tot. El robatori d’un mòbil no pot ser un delicte lleu (ara s’imposen multes). Volem que aquesta reforma tingui un efecte dissuasori. Que la gent tingui coneixement que sostreure el mòbil pot comportar una mesura de presó […]. Ha de ser una mesura amb efecte dissuasori", va assegurar el degà dels advocats de Barcelona en la presentació de les propostes. A l’acte, a més de Collboni, van assistir els alcaldes i alcaldesses de Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià i Sant Boi.

"Repte de Barcelona i l’AMB"

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

L’alcalde Collboni va admetre que la lluita contra la multireincidència és "un repte que tenim a Barcelona i a l’àrea metropolitana" i "un tema que ens preocupa". El regidor socialista va insistir que s’hi ha de buscar una solució justa, equitativa i eficaç", alhora que va llançar un missatge tant al Govern català com al central perquè incorporin aquest assumpte de manera "prioritària" a les seves agendes.

Així mateix, va afirmar que ha d’augmentar la dotació de la plantilla judicial a Catalunya i a Barcelona. Dilluns, la degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, va anunciar que havia sol·licitat la creació de quatre nous jutjats penals (els que celebren els judicis ràpids de penes que no superin els cinc anys de presó) i dos més d’executòries perquè es compleixin les sentències. L’acord de Govern entre el PSC i ERC preveu la posada en funcionament de 50 jutjats en dos anys.