Així és el nou recorregut de la Marató de Barcelona: més cèntric, ràpid i amb sortida i meta en llocs icònics

Ja sigui per causes de força major –inici de les obres de remodelació de tot el sector de l’avinguda de Maria Cristina, que s’allargaran durant, almenys, dos anys– o per la necessitat d’anar afegint novetats que insuflin energia i activin la curiositat i l’interès dels atletes en el tan competitiu sector de les carreres populars, la Zurich Marató de Barcelona estrenarà circuit per a la pròxima edició, que se celebrarà el 10 de març del 2024, i que s’ha presentat aquest dijous amb el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, el director de la prova, Mauro Llorens, i l’atleta olímpic Nacho Cáceres fent de mestres de cerimònies.

I aquest nou recorregut suposarà una autèntica revolució si tenim en compte que, més enllà de les modificacions introduïdes al llarg dels anys –intentant fer-la més veloç a costa de sacrificar una mica d’espectacularitat mirant d’adaptar-se als nous temps urbanístics, que no significa altra cosa que més restriccions per a les proves a l’aire lliure–, la base del circuit ha mantingut més o menys els traços de l’original, que es va presentar un ja llunyà 2006 i que va servir de revulsiu –centrat a la capital catalana en un trajecte exigent alhora que monumental i vistós– per a una prova que va estar a punt de desaparèixer després d’un any sense fer-se per desacords entre organitzadors i estaments públics.

Sortida i meta en diferents punts

Sortida i meta en diferents puntsPer començar, a causa d’aquesta profunda remodelació que posarà potes enlaire tot el sector de la Fira a Montjuïc, la primera i més transcendental conseqüència és que la zona de sortida i meta canvien d’ubicació.

Deixem la majestuosa avinguda de Maria Cristina per traslladar-ne el punt d’inici al passeig de Gràcia gairebé tocant la Gran Via, el mateix emplaçament del recorregut més clàssic de la Cursa El Corte Inglés quan s’adreçava a l’Estadi Lluís Companys.

L’arc de meta estarà situat al passeig de Lluís Companys després de passar per sota de l’arc de Triomf, un escenari no únic en una carrera popular –per allà ja passava la mateixa Marató, pel quilòmetre 36, altres proves populars com la passada Cursa de la Mercè o el Correbarri i, fins i tot, la prova de 5 quilòmetres de la Jean Bouin l’aprofita també com a final de carrera–, però que sí que és remarcable en l’imaginari dels barcelonins... i els que no ho són.

S’ha buscat així que tant l’inici com el final es quedin gravats en el record dels corredors. La distància entre els dos punts serà de poc més d’un quilòmetre i la idea és que el guarda-robes, un servei molt utilitzat pels participants, se situï en un punt intermedi. 

Circuit més cèntric

Circuit més cèntricLa situació de la sortida i la meta ja deixa entreveure que s’aposta per un recorregut més concentrat, evitant el pas per districtes més a l’extrem de la ciutat com les Corts, Sants-Montjuïc, Nou Barris o Sant Andreu i donant molt camp a l’Eixample. I és que més de la meitat del recorregut, més de 19 quilòmetres en la primera mitja marató i els tres últims de la segona, seran pel cèntric districte, sant i senya de l’urbanisme d’Ildefons Cerdà.

La resta del recorregut discorre per tot el litoral marítim, el parc de la Ciutadella, el temut tram de Diagonal Mar –que tornarà a ser un sector d’anada i tornada en un moment complicat de la carrera, just quan arriba el temut ‘mur’’ per al corredor–, l’interior del barri del Poblenou i la Vila Olímpica, i quedarà com un pas gairebé testimonial la incursió pel Clot i Meridiana, units pel pont de Bací de Roda. 

Recorregut una mica més ràpid 

Recorregut una mica més ràpid Cal veure si tant anada i vinguda a la primera meitat del recorregut per l’Eixample acabarà marejant els corredors o suposarà un esperó davant una altimetria que, sobre el paper, es presenta més amable. Perquè un altre dels objectius amb aquest nou recorregut era aconseguir que fos una mica més ràpid que els anteriors, per intentar captar aquest participant que, a més del repte d’acabar la més mítica distància de l’atletisme en ruta, ho vulguin fer batent les seves pròpies marques. Un perfil de corredor bastant llaminer en l’actualitat que ha optat aquests últims anys per recorreguts més aptes per trencar el crono com València o Sevilla. 

El de Barcelona presenta un perfil amb un total 138 metres de desnivell positiu, tot i que falta homologar-lo per confirmar aquestes dades i pot ser que variïn una mica.

És equivalent, doblant distància, al de la rapidíssima Mitja Marató de Barcelona, que es disputa un mes abans a la capital catalana. Tot i així, continuarà sent un circuit amb diverses pujades per superar i rectes llargues més sinuoses del que aparenten en pla.

Un altre dels aspectes en els quals s’ha volgut fer èmfasi és que serà un circuit més rectilini que el d’altres maratons, amb tan sols 33 girs i eliminant-ne un de tediós de 180º que suposava un fre.

Els acompanyants ho tindran més fàcil 

Els acompanyants ho tindran més fàcil Un dels valors afegits del nou circuit de la Marató Barcelona és que permetrà als soferts acompanyants dels corredors, aquests que estan mitja jornada depenent del metro i fent ‘sprints’ per poder arribar a temps a veure els seus corredors al màxim nombre possible de punts del recorregut (una experiència gairebé més dura i exigent que la mateixa marató, quan toca, a més, carregar amb estris i criatures a sobre), el disfrutar de les aventures i desaventures dels seus atletes sense haver de suar la cansalada en trasllats

Amb una bona planificació prèvia, en una àrea d’uns dos quilòmetres des de la zona de sortida i meta podran divisar mitja dotzena de vegades els corredors sense haver d’agafar el transport públic. 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Just al ser un circuit més limitat en la seva extensió sobre la ciutat, és potencialment més apte perquè es vegin els carrers més plens de gent animant els corredors en una prova en què RPM, organitzadora de l’esdeveniment i l’Ajuntament de Barcelona, propietària de la carrera, tenen l’objectiu que es converteixi en una festa multitudinària que enganxi tant l’atleta com el veí. 

¿L’objectiu? Superar els 15.000 inscrits de l’any passat. Potser una xifra conservadora tenint en compte que no és de les millors dades de participació que ha tingut una marató que en el seu moment àlgid va aconseguir trencar la barrera dels 20.000 repetidament.