Una gran fàbrica tèxtil a l’Abaceria

Els veïns de l’antic mercat de l’Abaceria assisteixen aquests dies a les obres de construcció de la nova instal·lació, que, si es compleix el calendari anunciat per l’Ajuntament de Barcelona, acabaran el quart trimestre del 2025. Els treballs, com és habitual quan es rasca el terra a la ciutat, han topat amb capítols del passat de Barcelona. El consistori ha mostrat part d’aquesta empremta arqueològica.

A sota del mercat hi ha les restes d’una gran fàbrica cotonera, fundada per Francesc Puigmartí el 1839, que la va convertir en la segona de Gràcia –llavors una zona atractiva per a un recinte fabril en contraposició amb la Barcelona emmurallada– amb motor de vapor, després del Vapor Vilaregut o Vapor Vell, que estava situat a l’altura de l’actual encreuament de Torrent de l’Olla amb Perill. La fàbrica Puigmartí, denominada Vapor Nou, es va cremar el 1876 i va ser desmantellada.

El terra que ha quedat a la vista està ennegrit per les flames que van posar fi al negoci. Impressiona imaginar l’escena, perquè, atesa la mida del recinte, l’incendi degué ser impactant. No consta que fos provocat, però no sorprendria. Van ser alguns els vapors que van cremar sota el rebuig de les protestes socials, amb propietaris defensant-los literalment a trets.

Fins a 120 telers

El Vapor Nou ocupava el solar del mercat però anava més enllà. Per baix, fins a la plaça del Poble Romaní, on es manté la xemeneia, restaurada. Mirant des de la travessera de Gràcia, per la dreta, arribava fins a una mica abans de Torrent de l’Olla, i per l’esquerra, fins a Milà i Fontanals.

Va arribar a comptar amb 120 telers i 800 treballadors, molts dels quals residien en vivendes unifamiliars –gens luxoses, malgrat que en el llenguatge immobiliari actual el terme ho suggereixi– dels pròxims carrers d’Igualada, Fraternitat i Llibertat. Va despertar recels, com altres indústries del seu gènere, pel rebuig que la mecànica retallés llocs de treball. Hi va haver un primer intent de cremar-la, que no va tenir èxit. I a les hemeroteques consta un fallit intent d’assassinat de Puigmartí.

Hi havia precedents de violència. El 1835 va ser incendiada la fàbrica Bonaplata, al carrer de Tallers. Va passar el 5 d’agost, com a colofó d’un avalot, un motí anticlerical en el context de la primera guerra carlina. El mateix dia va ser cremada a Gràcia la fàbrica Vilaregut, de blanqueig de vapor, que després el propietari, arran d’una venda pel que sembla fictícia al seu germà, va recuperar per al seu funcionament.

El Vapor Puigmartí va rebre el 1861 la visita d’Isabel II, cosa que li va donar pedigrí i que s’emmarca en el suport econòmic que els emprenedors fabrils de l’època van rebre de l’Estat. Quinze anys després, les flames el van devorar, i el 1892 es va inaugurar el Mercat de l’Abaceria Central de la Vila de Gràcia, mercat a l’aire lliure que abans era a la pròxima plaça de la Revolució. Promogut per la família Puigmartí, un nou mercat cobert, denominat Santa Isabel, va passar a dependre el 1913 de l’Ajuntament de Barcelona, que el 1911 es va convertir en propietari del terreny.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Les troballes

El consistori ha mostrat ara part de les tripes del que ha detectat. D’una banda, restes d’un conjunt de séquies de vinyes que podrien pertànyer als segles XVII-XVIII. De l’altra, les del Vapor Nou: una part del que va ser l’edifici principal, construccions orientades a la travessera de Gràcia i espais de circulació per a treballadors, vehicles i mercaderies. També el pati de la fàbrica, on hi havia dos grans dipòsits subterranis.