Barcelonejant
On albirar balenes a Barcelona
Eclipsarien d’un buf fins i tot el debat sobre el nadó d’Ana Obregón. És el segon animal més gran del món. Acaba de començar la temporada de rorquals a la costa catalana. Hi ha 4 barcos que admeten tripulants per buscar aquests cetacis
barcelona/rorcual comun salto mar a la vista.jpg /
«¡Balena a la viiiistaaaaa!». Se’t talla la respiració al veure el raig de gairebé 10 metres a l’horitzó. Pell de gallina i ulls de Nemo a l’escoltar in situ aquest buf de gegant. L’estampa de pel·lícula deixa més boques obertes que a l’enumerar els llocs de treball que s’han enfonsat al pas de Toni Cantó. Estàs a només una hora i poc amb barco del Port Olímpic de Barcelona. A menys de 100 metres cueja un rorqual comú amb parsimònia de documental de La 2. És un mastodont que miraria Moby Dick per sobre de l’aleta. El segon animal més gran del món, només per darrere de la balena blava. A 24 metres poden arribar aquests gratacels marins. Eclipsarien d’un buf fins i tot el debat nacional sobre el nadó d’Ana Obregón. Des d’aquest barco se’ls ha vist fins i tot saltar.
‘Ría de Ferrol’, es llegeix al buc. És un barco de fusta d’aquests que cruixen amb nostàlgia: data de 1949. El primer barco tradicional que embarca turistes per albirar balenes. Sí, balenes al Mediterrani. Acaba de començar la temporada: de març a juny, la costa catalana, especialment la del Garraf, es converteix en una autopista de rorquals. De Barcelona, Sitges i Vilanova i la Geltrú surten a buscar cetacis quatre embarcacions que admeten tripulants neòfits.
Nota a peu d’aleta: per sortir a observar cetacis es necessita l’autorització prèvia del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Hi ha una normativa que regula la navegació amb aquests animals: no t’hi pots acostar a menys de 60 metres, mai creuar-se en el seu camí, es prohibeixen els sorolls forts i fins i tot es recomana no parlar durant l’albirament.
«El que volem fer és protegir el mar», es presenta el capità del ‘Ría de Ferrol’: Sergi R. Basolí, 39 anys, amb la Nirvana de fons. Així s’anomena la gosseta amb impermeable cridaner que et mira amb cara de llançar-te per la borda si li ofereixes una Biodramina. Deuen haver navegat junts unes 15.000 milles. El Sergi la va adoptar a Sardenya durant el seu periple de cinc anys en caiac pel Mediterrani. Ara l’acompanya a albirar balenes. «Mar a la vista», s’anomena el projecte. «Oci sostenible», resumeix el capità. En dos anys deuen haver observat una vintena de balenes, calcula. En tenen 12 de fotoidentificades al catàleg. ¿La seva meta sostenible? «Crear consciència a través de l’experiència directa amb elles».
«Les balenes tenen una cosa especial –diu, al seu costat, la Julia–. Et fan sentir molt respecte. Quan tens el vent a favor, de vegades fins i tot se’n sent la respiració. Posa la pell de gallina, però alhora dona pau». Julia Gostischa parla de balenes amb passió de mare. Fa una dècada que les albira: de Barcelona a Nova Zelanda, passant pel santuari italià de Pelagos. És la biòloga marina que acompanya en la tripulació del ‘Ría de Ferrol’. ¿El més increïble que ha presenciat? «El salt», respon al segon. «Va ser el 28 de maig de l’any passat», posa data d’una tirada. «És bastant estrany».
Mar a la vista estrena la seva temporada de ‘whale watching’ divendres, dissabte i diumenge de Setmana Santa. Són travessies de 7 o 8 hores des del Port Olímpic (90 euros). A més de buscar cetacis, ensenyen vela tradicional. Fins al juny, preveuen sortir 2 o 3 vegades per setmana. I no, no sempre veuen balenes. «És la natura, no un aquari», justifica la Julia. «Però tots els albiraments són fascinants: veiem tortugues, taurons, ocells... I la cosa més rara que només he vist aquí –riu–: peixos lluna saltant».
Fa uns dies es va veure una balena amb la seva cria entre Comarruga i Calafell. Les va captar amb dron l’equip de l’associació Edmaktub. Una bona notícia amb rerefons de preocupació: feia sis anys que no veien una escena semblant.
Fa una dècada que aquesta organització sense ànim de lucre estudia balenes amb port base a Vilanova i la Geltrú. Proyecto Rorcual: és el seu vaixell insígnia. La primera investigació que estudia en profunditat el periple d’aquests mastodonts en perill d’extinció per la costa catalana: des de Palamós fins a Ametlla de Mar. Ja acumulen 237 balenes al seu catàleg d’albiraments, segons la memòria del 2022 que han presentat aquesta setmana. ¿Les primeres conclusions del projecte? Que els rorquals no estan de passada pel Mediterrani català, fa cinc anys que insisteixen. «Venen a menjar».
«No som una empresa de whale watching», adverteix Eduard Degollada, el president d’Edmaktub. «Nosaltres el que fem és sortir a fer investigació». Accepten tripulants sempre que hi hagi disponibilitat (4 persones per dia a tot estirar). «Obrim una mica la porta –detalla el capità– perquè gent interessada faci una aportació i ens ajudi» (120 euros per persona). Aquest és el calendari.
Durant els tres mesos de campanya fan sortides diàries (sempre que el mar ho permet) a bord del ‘Maktub’, així es diu el seu catamarà. Són jornades d’investigació de 6 a 10 hores al mar (depèn de les condicions meteorològiques). «Es tracta d’aprendre –detallen– com es realitza la investigació de camp amb cetacis». Ho apunten tot. Tot. Aus marines, peixos i fins i tot meduses.
Vuit espècies de cetacis
Una altra entitat sense ànim de lucre amb la qual embarcar-se a atalaiar aletes és Cetàcea. «Estem realitzant un estudi científic –adverteixen també a la seva web–. No som una empresa de whale whatching». Són sortides divulgatives per la costa del Garraf. De 8 a 6 de la tarda. Ells surten des de Sitges. (El barco el cedeix un membre de l’associació.) Intenten sortir cada cap de setmana durant tot l’any, no només en temporada de rorquals. L’import és de 60 euros per persona (48 per als Amics de Cetàcea). «Aquí ningú cobra –afirma Núria Marco, biòloga i voluntària–; tots som col·laboradors. Aquests diners són per finançar les sortides, bàsicament».
Aquesta temporada ja han vist dos rorquals i un catxalot (en la captura de dalt d’Instagram). Hi ha un truc per diferenciar-los de lluny: «El buf del catxalot és torçat i el de la balena és recte», et xiva la biòloga. «La gent se’n va a paradisos tropicals per veure coses impressionants –afegeix– quan a prop de Barcelona pots trobar-les en dues hores». L’any passat van aconseguir albirar les 8 espècies de cetacis del Mediterrani: rorqual comú, catxalot, dofí mular, ratllat i comú, cap d’olla gris i comú i zífid de Cuvier. ¿El que han après en aquests 9 anys? «Que les aigües del Garraf són molt riques –respon la voluntària– i tenen molta diversitat. Simplement cal mirar».
Notícies relacionadesLa quarta embarcació on albirar cetacis és la de Depana, associació ecologista amb més d’un miler de socis. «Tots voluntaris», puntualitza David Rodès. És el responsable de navegació de l’entitat. Capità, geòleg, llibreter. Quan no està navegant, està envoltat de llibres antics a la Llibreria Rodés (Banys Nous, 8).
Fa més de 20 anys que va fer un curs d’observació de cetacis. En farà 15 que va començar a capitanejar les travessies marítimes de Depana. «Ho plantegem com una alternativa als delfinaris», recorda. Així continuen denominant les sortides. En fan una al mes de mitjana durant tot l’any (excepte desembre, gener i agost) des de Vilanova i la Geltrú. La pròxima és el 16 d’abril. «És una activitat social oberta –apunta el capità–. L’objectiu és la conscienciació sobre la conservació i el coneixement dels cetacis» (45 euros per als socis i 60 per als no socis). També recullen dades i tenen catàleg de fotoidentificació d’aletes. «Ja hi ha gent –assegura el patró– que ve cada any».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
