El problema es diu Colau

El ressentiment és una arma tan poderosa com perillosa, que no prova a ningú. Per desgràcia, la política municipal a Barcelona estarà marcada per aquesta pulsió, pel rancor d’Ada Colau cap a Jaume Collboni. L’exalcaldessa porta molt malament que no hi hagi tripartit, que el socialista no hagi volgut renovar el pacte amb els Comuns, i hagi optat per una geometria variable partint del suport d’ERC, formació que només té cinc regidors, i que després de les eleccions catalanes podria integrar-se al govern municipal. Collboni, a qui Colau ja li ha dit de tot menys bonic, actua des d’una lògica aclaparadora. Només amb els Comuns no sumava majoria, ERC no desitjava participar en aquest tripartit, i tampoc ningú volia veure l’exalcaldessa de nou al govern de Barcelona. Pactar amb Junts, en canvi, sí que li donava al PSC majoria, però políticament no era aconsellable tant pel factor Puigdemont, com perquè, després de l’anunciada marxa de Xavier Trias, en aquest grup municipal no se sap qui mana.
Colau no ha sabut perdre les eleccions ni entendre el nou equilibri de forces, i s’ha llançat a un envit que s’ha carregat els pressupostos de la Generalitat i de l’Estat per al 2024. Havien de ser els últims comptes expansius abans de l’inevitable ajust de la despesa que s’imposarà des de Brussel·les el 2025. Només Barcelona ha perdut 650 milions en inversions per a equipaments com l’Hospital del Mar, l’ampliació del metro o la construcció de set nous jutjats. Els sindicats són contraris a Colau per haver portat els Comuns a votar-hi frívolament en contra amb l’excusa del Hard Rock, quan el seu objectiu era pressionar ERC perquè forcés un tripartit a Barcelona. Demà, BComú votarà també en contra d’uns comptes municipals clarament progressistes, en què la principal partida és la política social. Ho farà sense esgrimir ja cap excusa, reconeixent obertament que ho fan perquè s’han quedat sense poltrones. El partit de Colau navega sense rumb, víctima del problema que ella representa per a Barcelona i l’esquerra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Educació L'escola 'miracle' al barri del Besòs de Barcelona: de suspendre a estar per sobre de la mitjana en català i extraescolars
- Totes les estrenes i tornades Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència
- Consells pràctics El truc casolà perquè la goma de la rentadora quedi com nova
- Nations league Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit
- EL PARTIT DE MENDIZORROtZA L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria