"Fa tants anys que passa que ens hi hem acostumat"

"¿Si he notat alguna cosa? Doncs no, la veritat," respon l’Elvira als visitants. Pocs minuts més tard, una altra ràfega seguida d’un estremiment feble passa de nou desapercebuda a la veïna, establerta en un segon en què ha criat a la família. "Quan van fer les obres per obrir el túnel sí que notaven les vibracions –evoca–. Va ser en els anys 70, en l’època en què els meus fills van néixer. Quan eren nadons i me’ls tirava a sobre, si estaven quiets, notava molt el moviment del metro".

Les esquerdes que encara s’enfilen per l’habitatge van sorgir quan el suburbà es va estendre entre la dreta de l’Eixample i Gràcia, entre 1970 i 1973. L’Elvira assenyala les fissures, allargades i trèmules com nervis. "Va venir un tècnic a casa quan construïen el túnel. Les va mirar i va dir que no hi havia perill d’enfonsament. No sé si potser ara estan més obertes... En tenim alguna de solta i també algunes rajoles desenganxades amb què vaig ensopegant. A la meva mare sempre li passava amb una de la cuina. Si en 50 anys no ha passat res, no crec que el pis s’esfondri ara, ¿no troba?", planteja.

La Mònica és filla de l’Elvira i ella sí que adverteix les raneres del subsol quan torna al domicili on va créixer: "Si estem entretinguts o fent soroll amb els nens, no es nota. Però, si no, sí que se senten. Els hem notat tota la vida". La seva mare concedeix que és probable que s’hagi habituat als lleugers sotracs: "Amb el pas dels anys, m’he anat oblidant de les vibracions, o és que ja no les noto".

"Els que vivim aquí ens hem acostumat, però de vegades venen amics a casa i es queden sorpresos a l’adonar-se que el terra tremola", comenta en Lluís Castañeda, vicepresident de l’Associació de Veïns i Amics del passeig de Sant Joan. Viu en un tercer de l’avinguda: es podria pensar que dista prou altura respecte a la galeria del metro, però, tot i això, s’adona del sotragueig quan les circumstàncies són propícies.

"Es nota més quan hi ha poc trànsit, a primera hora del matí o els caps de setmana. Quan vaig venir a viure aquí, l’any 1978, es notava més que ara. O, almenys, jo ho notava molt", aclareix. Tot i això, identifica el vaivé del tren tot just asseure’s en un banc davant de la carpa provisional del mercat de l’Abaceria. Els venedors del mercat donen fe que el balanceig ocasional gronxa també les seves parades. "Potser circulen tres o quatre trens sense que passi res i, de sobte, un sí que es nota. Passa cada dia", corrobora Maribel Ampolla, presidenta dels comerciants de l’Abaceria.

Castañeda recorda que els veïns es van reunir amb la direcció del metro l’any 2000 per tractar sobre els moviments causats pel pas subterrani dels combois: "Ens van dir que si les rodes dels trens no són perfectament rodones, transmeten vibracions als edificis. Ens van prometre que tindrien especial cuidat perquè no hi hagués vagons en la línia 4 amb aquests perfils plans".

440 metres de via

El tram Verdaguer-Joanic entra en el pla d’obres antitremolors de TMB. Ja es van incloure 440 metres de via del mateix recorregut en una contractació anterior, el 2022. En tot cas, els veïns no han rebut notícia ni han insistit sobre aquesta anomalia integrada a la seva rutina, que no sol ser ja motiu de conversa al passeig. "No continuem aquesta batalla. Fa més de 20 anys que vam fer la reclamació. La deuen haver tingut en un calaix", dedueix Castañeda.

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

La impressió sobre fins a quin punt el rumor de les profunditats resulta manifest és personal i intransferible. A la plaça de Joanic, tres veïns del carrer de Pi i Margall asseguren que les tremolors arriben a provocar que els gots dringuin. "Fa un parell de mesos, hi va haver estris que es movien a la meva habitació", afirma la Josefina, resident al passeig de Sant Joan. Explica que, fa poc, van pintar a casa i van camuflar l’esquerda que tenia al passadís. "Tots els veïns la tenen. Ja hi era quan vam arribar fa uns 30 anys. Vam trucar a un arquitecte i la va mirar, però no sembla que hi hagi risc", explica.

La Josefina es va fer conscient del trontoll quan es va jubilar i va començar a passar més hores al pis. Afirma que s’ha suavitzat últimament, però li sembla que s’intensifica cap al tard i a la nit. "Llavors el noto fins que m’adormo", diu. "Si tens una mala nit, se sent entre les cinc i les set del matí", constata l’Ángel Torres. Va viure durant 25 anys a la cantonada amb la Travessera de Gràcia, on conserva el pis. "Em vaig habituar a la vibració, però ara, quan torno, la noto", reconeix.