Els busos urbans de 7 ciutats de l’àrea de BCN passaran a mans de l’AMB

Les negociacions entre l’administració metropolitana i els ajuntaments van sortir a la palestra el 15 de març, quan en una bel·ligerant roda de premsa l’Ajuntament de Sant Cugat es va desmarcar de la discreció generalitzada exigint a l’AMB una compensació econòmica d’uns 20 milions per haver assumit el consistori aquests anys el cost del servei. En cas de no assolir l’acord, la reclamació podria fins i tot arribar als tribunals, segons va afirmar l’alcalde Josep Maria Vallès, de Junts, el partit que integra paradoxalment també el govern quadricolor de l’AMB.

No obstant, Sant Cugat no és l’única ciutat de la segona corona metropolitana que dialoga amb l’AMB per fer efectiva la metropolitanització d’un servei de busos urbans que els consistoris han continuat executant anòmalament des de la seva caducitat a través de pròrrogues contractuals.

Consultades per EL PERIÓDICO, fonts de l’AMB confirmen que, a més de Sant Cugat, també es troben en via de traspassar la gestió dels seus busos sis urbs més de l’àrea metropolitana: Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, Ripollet i Torrelles de Llobregat.

Sobre quin serà el repartiment de finançament ajuntaments-AMB dels nous serveis de busos urbans que liciti l’ens metropolità, fonts de l’AMB confirmen que els convenis ja firmats estipulen un cofinançament en el qual les ciutats aporten aproximadament un terç del contracte total i l’AMB, els dos terços restants. De fet, aquesta fórmula ja està vigent a les ciutats que ja han fet efectiu el traspàs del servei de busos a l’AMB: Cervelló, el Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà.

Fonts municipals de Cerdanyola confirmen a aquest diari que la ciutat ha arribat a un acord amb l’AMB, que el consistori firmarà a principis d’abril i l’ens metropolità, a principis de maig.

Aquest conveni, confirmen des de Cerdanyola, efectivament contempla un cofinançament del servei, pel qual el municipi assumirà un terç del cost total de la licitació (1,5 milions), la part que fa referència a les millores d’aquest (innovacions tècniques o noves flotes, per exemple), i l’AMB, els dos terços restants. La ciutat del Vallès ha prorrogat el contracte des de l’any 2012.

Diferències entre zones

A diferència de Sant Cugat, des de Cerdanyola (amb alcaldia socialista) admeten haver decidit no reclamar cap quantia a l’AMB en concepte de deute per haver assumit el servei. "Preferim continuar prestant el servei i intentar que les administracions es posin d’acord", expliquen fonts municipals de Cerdanyola. "Vam arribar a contactar amb Sant Cugat per saber com ho estaven fent ells, però al final hem anat per vies diferents", diuen.

Una altra de les ciutats que negocien amb l’AMB és Castellbisbal. Consultades per aquest diari, fonts municipals declinen fer declaracions ja que "ara mateix" es troben en converses amb l’AMB.

El greuge comparatiu de la segona corona metropolitana respecte a la primera quant al servei de transports que presta a les ciutats l’AMB no ha sigut precisament un secret fins ara. Tant és així que la mateixa AMB ho va reconèixer davant el Tribunal Suprem.

En va quedar constància en una sentència del Tribunal Suprem del 10 de març del 2022, en la qual l’alt tribunal va ratificar una primera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, al seu torn, anul·lava una disposició transitòria de l’Ordenança Fiscal del Tribut Metropolità, la qual eximia del pagament de l’impost les ciutats de la segona corona metropolitana per no prestar-s’hi un servei de transports anàleg al que es prestava als municipis de la primera corona.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Aquesta exempció s’explicitava en aquesta ordenança metropolitana del 2018. Per defensar-ne l’aplicació, l’AMB va argumentar que, fins que els contractes de transports dels 18 municipis de la segona corona metropolitana no finalitzessin, "el nivell de serveis (estàndards de qualitat, regularitat...) és notablement inferior al que reben els 18 municipis de la primera corona metropolitana", diu la resolució judicial. Les 18 ciutats de la primera corona van ser les que anteriorment van estar incloses en l’extinta Entitat Metropolitana del Transport, que va quedar integrada a l’AMB.

Va ser d’aquesta manera com la defensa de l’AMB va mirar de convèncer els jutges del Tribunal Suprem del fet que, al no poder "exercir plenament les seves competències en tots els municipis que la integren", l’aplicació del tribut metropolità a les 36 ciutats de l’AMB era "contrària al principi d’igualtat tributària", ja que els municipis de la segona corona metropolitana "no reben cap servei per part de l’ens metropolità", adduïa l’administració. El Tribunal Suprem, no obstant, no compraria l’argumentari metropolità.