El trasplantament arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau

¿Què pinta una obra del segle XVIII enmig del conjunt modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner? Per trobar la resposta a aquest anacronisme, s’ha de retrocedir als orígens de l’hospital, que es remunten a 1401. Aquell any es va crear al Raval l’Hospital de la Santa Creu, fruit de la fusió dels sis petits hospitals que hi havia llavors a Barcelona.

Un dels hospitals fusionats era el de l’Almonia, fundat el 1308 per un conseller de la ciutat, Pere Desvilar, per donar assistència i hostalatge a pobres, malalts i peregrins. Situat al barri de la Ribera, estava sota l’advocació de Santa Marta i comptava amb una capella dedicada a aquesta santa, patrona dels hotelers.

Nova ubicació

Després de ser enderrocat el 1716 per construir la fortalesa de la Ciutadella, l’hospital de pelegrins es va traslladar a la Riera de Sant Joan, un carrer desaparegut a prop de la catedral, en el que avui és la plaça d’Antoni Maura. Allà es va construir també la nova església de Santa Marta, una notable obra barroca de l’arquitecte i escultor Carles Grau. El temple va ser aixecat al costat de la finca dels marquesos de Sentmenat, que van posar una curiosa condició per cedir els terrenys: la construcció d’una tribuna per sentir missa des de casa seva.

El 1911, amb motiu de l’obertura de la Via Laietana, l’església de Santa Marta va ser enderrocada, tot i que va poder salvar-se’n la façana barroca. Va ser desmuntada i traslladada pedra a pedra a l’Hospital de Sant Pau, que llavors s’estava construint per reemplaçar el vell recinte hospitalari del Raval.

La portalada barroca va ser remuntada en una de les façanes laterals del pavelló central, edifici que va acollir les cuines del complex sanitari. La reconstrucció la va portar a terme Pere Domènech i Roura, fill de Domènech i Montaner, que va dirigir les obres de Sant Pau després de la mort del seu pare.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

Tot i que avui pot semblar sorprenent, el trasllat d’edificis va ser una pràctica relativament habitual a principis del segle passat. Era l’única manera de salvar algunes joies històriques afectades per la destrossa urbanística de la Via Laietana, com la Casa Padellàs, traslladada del carrer de Montcada a la plaça del Rei. Un altre exemple el trobem a Sant Felip Neri, amb una reconstrucció sui generis de l’antiga Casa del Gremi de Calderers.

Als anys 60, Santa Marta va estar a punt de ser novament víctima del picot. En ple apogeu del desarrollismo porciolista, es va plantejar la demolició del pavelló central per construir uns edificis moderns. Per sort, el projecte no va prosperar i la figura de Santa Marta segueix avui a Sant Pau, això sí, lluny de les mirades dels turistes.