La prolongació de l’L1 del metro a Badalona, més a prop

La Generalitat i l’Ajuntament de Badalona segueixen donant voltes a la prolongació de la línia 1 (L1) del metro de Barcelona que tant anhela la ciutat. L’impacte mediambiental amb què la infraestructura amenaça un gran parc de la ciutat és el focus de la disputa entre les dues administracions, que han anat allargant les seves negociacions durant aquest primer trimestre del 2024.

En l’última, a finals de febrer, es va esbossar un possible punt de trobada. Els tècnics de Badalona van llançar al Departament de Territori una contraoferta: la ciutat acceptarà el projecte proposat pel Govern a condició que torni a la seva versió del 2018, quan la Generalitat el va reprendre i les noves cotxeres i tallers de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) previstos, principal element de conflicte pel seu impacte al parc de Montigalà –80.000 m2, el tercer més gran de Badalona–, es planificaven amb uns 17.000 m2 menys dels que es dibuixen en l’actualitat, amb la consegüent minoració del dany sobre el pulmó verd del districte badaloní.

Ho confirma Daniel Gracia (PP), tercer tinent d’alcaldia i regidor de Territori i Sostenibilitat a Badalona: "Estem disposats a assumir el projecte del 2018, que redueix un 50% els metres quadrats previstos per a les cotxeres de TMB". Si la proposta que la Generalitat havia posat sobre la taula tenia previst ocupar amb les cotxeres uns 51.000 m2 del parc, el consistori condiciona el seu vistiplau al pla al fet que ocupi uns 34.000 m2.

Segons el parer de Pere Vegué, cap del servei de Projectes de l’àrea d’Urbanisme de Badalona, és important posar l’accent en el "caràcter industrial" de la instal·lació prevista al parc de Montigalà, que afectarà un àmbit total d’uns 59.530 m2, cosa que correspon a un 74% de l’espai total del parc. Ho dedueix Vegué de la quinzena de vies actualment projectades –tres vies per aparcar trens i una altra dotzena per a diferents funcions com un túnel de rentat– sobre un espai on també hi ha planificada una enorme rampa perquè els trens puguin ser remolcats des de tràilers quan calgui. Tot això suposarà, a ulls de Vegué, "un perill per als arbres del parc", que s’afegirà al desnivell d’uns deu metres que es generarà entre la plataforma de les cotxeres i el terreny natural del parc.

Gracia, per la seva banda, assegura que des de l’Executiu català van insistir que havien pactat el projecte amb l’anterior govern badaloní, liderat pel socialista Rubén Guijarro, i en conseqüència que ja s’havia encarregat. "Han d’entendre que a Badalona hi ha hagut un canvi de govern", postil·la Gracia. La pilota és ara a la teulada de la Generalitat.

Consultades per aquest diari sobre si la contraproposta de Badalona té aparences de prosperar, fonts del Departament de Territori únicament afirmen: "Estem a prop d’arribar a un acord" quant al projecte definitiu de prolongació de l’L1, i declinen ampliar les declaracions que ja van fer quan aquest diari va avançar la disputa. En aquell moment, des de Territori van qualificar les noves cotxeres de TMB de "condició sine qua non" per estendre el recorregut del suburbà més enllà de l’estació de Fondo, tot i que es van mostrar oberts a dialogar amb l’Ajuntament de Badalona.

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

Fonts de TMB corroboren que les cotxeres esmentades són "imprescindibles" i les assimilen a les altres infraestructures d’aquest tipus ubicades a "tots els finals de línia del metro, que han d’estar equipats amb els tallers i les cotxeres pertinents, ja que és on es queden els trens per obrir i tancar el servei". A més, puntualitzen des de TMB, l’increment de la mida de les cotxeres amb els anys respon a les noves necessitats de manteniment i emmagatzematge de trens, que fan que "els redactats del 2018 hagin quedat curts el 2023 en matèria d’explotació". Per il·lustrar el canvi posen l’exemple següent: si el 2018 en hora punta passaven uns 31 trens, ara transiten 36 combois.

L’esperada prolongació de l’L1 a Badalona es va reprendre el juliol del 2023, quan el Govern va licitar la redacció del projecte per connectar l’estació de Fondo (Santa Coloma) amb tres barris badalonins: Montigalà, Sant Crist i Lloreda. El desenvolupament del projecte es planifica en dues fases: la primera amb la construcció de dues noves estacions de metro, Montigalà i Lloreda-Sant Crist, i una segona amb dues més, Bufalà i Pompeu Fabra.