Esplugues, Gavà, Sant Cugat, Mollet i Rubí, líders en el descens delictiu

Destaca la millora en les dades d’Esplugues de Llobregat, que va veure descendir la criminalitat convencional (és a dir, la que no es produeix en mitjans cibernètics) en pràcticament tots els tipus delictius: "Es tracta del millor resultat del Baix Llobregat, i un dels millors de les ciutats catalanes –―destaca l’alcaldessa, Pilar Díaz (PSC)–. Les dades demostren que a Esplugues estem treballant en el bon camí, incorporant nous agents de policia local, treballant amb un model de seguretat local de proximitat i d’actuacions planificades".

Coordinació efectiva

Per a l’alcaldessa d’Esplugues, les claus del descens es troben en "la coordinació efectiva amb la resta de cossos policials, millorant els recursos materials, i l’aposta per la tecnologia com a eina d’ajuda a la seguretat amb l’ampliació de l’aplicació M7 de seguretat ciutadana". El descens en l’activitat delictiva va restar set punts de l’índex de criminalitat del municipi entre el 2022 i el 2023. Així, Esplugues es col·loca com la cinquena ciutat de més 40.000 habitants amb un índex de criminalitat més alt, amb 57 delictes per cada 1.000 habitants, exactament el mateix índex que el conjunt de la província de Barcelona.

El segon municipi que va veure baixar la criminalitat percentualment és Gavà (-4,5%). Un descens en què es basa l’alcaldessa del municipi, Gemma Badia (PSC), per recolzar que "Gavà és una ciutat segura" i que "l’eficàcia policial va en augment, tal com demostra el fet que el nombre de detencions hagi augmentat prop d’un 10% respecte al 2022". "A Gavà, la seguretat funciona i això és gràcies a l’esforç en la tecnificació de recursos, que s’ha traduït per exemple en la instal·lació d’un sistema de videovigilància d’última generació, i a la bona coordinació entre els diferents cossos de seguretat", assegura l’alcaldessa.

"Sant Cugat és una ciutat segura", ressalta el tinent d’alcaldia de Seguretat, Bernat Picornell (ERC), que remet a les conclusions de l’última Junta Local de Seguretat (JLS): "Així ens ho va transmetre el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena". "Aquestes dades positives s’expliquen, en bona mesura, per la bona coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la nostra policia local. Els dos cossos continuarem treballant junts per seguir garantint una bona seguretat ciutadana", assegura Picornell.

Per a l’alcaldessa de Rubí, Ana Maria Martínez (PSC), les dades de l’últim balanç "demostren que Rubí és una ciutat segura" i destaca, en sintonia amb els seus col·legues d’altres ciutats, la col·laboració policial: "Els dispositius conjunts incrementen les tasques de prevenció, que són les més complexes". Martínez mostra la seva satisfacció pel descens registrat en totes les tipologies de furts i robatoris, tot i que és conscient que la millora en les dades no té perquè traduir-se en la reducció de la percepció d’inseguretat per part de la ciutadania: "Es tracta de sensacions lligades a la por, de manera que de vegades ni tan sols les dades convencen".

Campanyes de prevenció

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El catedràtic de Psicologia i expert en criminalitat i violència Antonio Andrés Pueyo apunta a la necessitat d’"organitzar campanyes de prevenció, de manera propositiva i clara" per millorar la percepció de seguretat de la ciutadania. "Cal monitoritzar la delinqüència, però no fa falta traslladar-ho a l’opinió pública d’una manera tan exhaustiva –segueix el professor Pueyo–; així es crea un imaginari social on la violència forma part del dia a dia, cosa que fa la sensació que és un problema immanejable".

Per la seva banda, Marta Murrià, responsable de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli, adverteix de la "complexitat" del fenomen, i remarca que "des de l’acadèmia s’ha demostrat que no existeix una relació estrictament directa entre la delinqüència i la percepció d’inseguretat". Així, són molts els factors que influeixen en aquest fenomen: "De la configuració urbanística i social dels barris, passant pel manteniment dels carrers, o els usos socials dels espais". Situacions de caràcter individual també influeixen en aquesta percepció. Així, les dones joves tenen més temor de patir algun delicte de caràcter sexual, mentre que les dones més grans asseguren tenir més por de ser atracades pel carrer, exemplifica Murrià.