BCN presenta candidatura per a un centre mundial d’economia blava

Barcelona ha presentat candidatura a la Unesco per allotjar el primer centre mundial dedicat al desenvolupament i a la divulgació de l’economia blava. La capital catalana vol convertir-se en la primera ciutat a liderar la transformació cap a la sostenibilitat de l’activitat econòmica desenvolupada al mar, un dels deu reptes fixats per les Nacions Unides en defensa de l’ecosistema marí.

El centre estarà impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, que compta amb el Port de Barcelona com a soci clau i el suport científic de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i la xarxa BlueNet Cat, que reuneix més de 700 científics que desenvolupen investigacions relacionades amb l’economia blava. Aquesta xarxa treballa per a la transferència del coneixement i la investigació cap a l’empresa i l’activitat econòmica.

Col·laboració internacional

El centre es postula com un espai per a la col·laboració internacional i la divulgació de noves solucions. "Estem treballant amb altres ciutats mediterrànies per promoure ecosistemes marins urbans i de protecció de la biodiversitat, perquè les ciutats són part essencial de la solució", va explicar ahir l’alcalde, Jaume Collboni, durant l’acte d’obertura de la Conferència del Decenni dels Oceans, que té lloc fins demà divendres a la ciutat, amb la presència de 1.500 experts en la investigació i la protecció de l’oceà.

Barcelona és l’única ciutat que s’ha postulat de manera oficial, amb un compromís de finançament per a cinc anys, per la qual cosa hi ha la confiança que pugui ser finalment l’opció escollida.

"El 5% de l’ocupació a Catalunya està relacionada amb l’economia blava", va destacar el president de la Generalitat, Pere Aragonés, que va posar en valor la tasca d’investigació i desenvolupament (R+D) que porta a terme BlueNet Cat i el paper de l’Institut Oceanogràfic de Catalunya, que mostra el camí d’un nou model de governança que reuneix investigadors amb tots els actors que operen al mar.

Patents i llicències

El centre suposa una oportunitat per "donar a conèixer l’enorme activitat científica que es desenvolupa perquè derivi en patents i llicències", va destacar el director de la xarxa d’investigació BlueNet Cat, Pablo Bou.

Precisament, la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, va reclamar en l’obertura de la conferència més inversió internacional per a la investigació, davant la urgència de desenvolupar un veritable coneixement sobre l’oceà que fomenti solucions basades en les dades i la ciència.

Malgrat la urgència de la crisi climàtica, la falta de dades impossibilita prendre decisions sobre polítiques correctament dirigides, va incidir l’enviat especial per als Oceans de les Nacions Unides, Peter Thomson. El representant de les Nacions Unides va alertar que si la temperatura de l’oceà augmenta tres graus en els pròxims anys provocarà que sigui inhabitable i portarà "multitud de conseqüències negatives per a tothom".

Moment crucial

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

En un "moment crucial" per intentar frenar els efectes del canvi climàtic, respondre a les amenaces de l’escalfament i augment del nivell del mar que afectarà les zones costaneres i la biodiversitat, l’impuls de l’economia blava basada en el coneixement científic és una oportunitat, va destacar la Ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant.

Els participants en la Conferència del Decenni dels Oceans van començar la discussió entorn dels 10 reptes que afronta el mar per presentar, demà en la clausura, en la declaració de Barcelona, un full de ruta d’aquí a l’any 2030 per assegurar la seva salut i la del planeta, amb accions basades en el coneixement científic.