El tramvia de Glòries a Verdaguer començarà a rodar a final d’any

No ha passat el mateix amb el tramvia. Ni el 2022, quan va fer 150 anys de l’estrena de la primera línia, ni ara, quan el Tram acaba de celebrar els seus primers 20 anys de vida.

Sigui perquè l’explotació està en mans privades, o sigui perquè continua sobre la taula la delicada i polititzada unió del Trambaix i el Tambesòs, el tren urbà lleuger s’ha convertit en el transport públic de la rebotiga, malgrat haver superat els 30 milions de validacions el 2023, el seu rècord històric. I malgrat que té un nou tram en obres (Glòries-Girona) que es posarà en marxa a final d’aquest any, en algun moment de l’últim trimestre, una data que haurà de determinar l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Tot s’explica, potser, pels dos quilòmetres pendents fins arribar a Francesc Macià, a través de la zona més noble i monumental de la Diagonal.

Les obres del nou tram, d’1,8 quilòmetres, van començar el març del 2022. Es posava punt i seguit a dues dècades de debat enverinat sobre quin era el traçat idoni per unir el Trambaix i el Trambesòs, si pel cor de l’Eixample o a través de l’avinguda que creua Barcelona des del parc de Cervantes fins al Fòrum. En l’acte inaugural d’aquest projecte, la llavors alcaldessa Ada Colau i el president Pere Aragonès tenien darrere un cartell immens on es podia llegir Connectem els tramvies, però el cert és que només estava consignat aquest primer trosset fins al carrer de Girona.

Primer, Glòries

Amb tres noves parades a la Monumental i els carrers Sicília i Verdaguer, el 7 de març del 2022 l’estrena es va anunciar per a principis del 2024. Però així que han anat avançant els treballs, el calendari s’ha anat ampliant.

Les vies ja estan col·locades (l’últim raïl es va soldar el 9 de novembre) i s’estan realitzant els últims retocs de les obres, que estaran acabades aquesta primavera. Segons detalla un portaveu de l’ATM, el primer que veurà la llum és el nou intercanviador de Glòries, que s’estrenarà quan es doti del subministrament elèctric definitiu i estiguin a punt tots els elements que "donen servei als usuaris", és a dir, il·luminació, informació al viatger, megafonia i màquines de venda de títols.

Després vindran les proves de circulació sense viatgers. Com les que es van fer durant les setmanes prèvies a l’estrena del Trambaix, el 3 d’abril del 2004. La ciutat portava llavors 33 anys sense tramvies, a excepció de l’avui desaprofitat Tramvia Blau, que va deixar de circular fa més de sis anys. Es van succeir els sinistres de trànsit, fins a una vintena, segons recull l’hemeroteca, que també deixa clar que en la majoria dels casos els responsables van ser conductors d’automòbil a qui els va tocar entendre a cops la nova relació de convivència amb el tren urbà.

¿Cicatriu urbana?

El test de l’extensió del Trambaix cap al carrer de Girona s’espera que sigui molt més tranquil, però és ineludible per assegurar que tot funciona correctament, incloent-hi, més enllà del sistema ferroviari, la nova semaforització. La circulació amb viatgers arribarà l’últim trimestre del 2024.

El 2017 l’ajuntament d’Ada Colau va anunciar que l’extensió del tramvia es faria sense catenària aèria. Era una manera de respondre a un dels principals arguments dels crítics amb la connexió per la Diagonal, que defensen que el Tram separa barris i genera una tremenda cicatriu urbana.

"Hi ha un cert convenciment que la Diagonal reclama solucions sense catenària", argumentava el març del 2017 a aquest diari Pere Macias, llavors responsable de la connexió del tramvia. D’aquesta manera, Barcelona serà la primera ciutat de l’Estat amb alimentació terrestre, cosa que permet integrar el tramvia a la trama urbana sense necessitat de cablatge.

Tram pendent

Una vegada estigui acabada la prolongació fins a Verdaguer, el Tram sumarà 59 parades i una longitud de 31 quilòmetres de vies. Però per completar el pastís faltarien tres baixadors més: Diagonal-Cinc d’Oros, Balmes i Casanovas. Pertanyen al tram en disputa entre Girona i Francesc Macià, un projecte que per ara està molt més al terreny dels polítics que al dels tècnics.

Al mandat anterior, el consistori defensava que el final del primer tram s’encavalcaria amb l’inici de les obres del segon. Però amb el canvi d’alcaldia (de Colau a Jaume Collboni), s’ha alentit, fins al punt que la segona fase ja no té data d’execució. Difícilment s’emprendrà durant aquest mandat.

Més enllà de la voluntat política hi ha el calendari. L’ATM va adjudicar la redacció del projecte executiu de la segona fase el desembre del 2022. El contractista tenia 12 mesos per presentar resultats, però encara no ha transcendit res. Se suposa que se sabrà alguna cosa al juliol, va dir al febrer Collboni i confirma l’ATM, la titular del projecte. El concurs per executar les obres encara no s’ha publicat, de manera que tampoc sembla que per part d’aquesta entitat, veient que el consistori no té clara l’arribada del tramvia a Francesc Macià, hi hagi pressa excessiva per escurçar terminis.

Impossible de facto per al 2027

Si el concurs es convoqués a l’estiu, haurien de passar almenys uns altres sis mesos entre la licitació, els possibles recursos presentats pels aspirants, l’adjudicació i la formalització del contracte. Anant molt i molt bé, les obres podrien començar durant el primer trimestre del 2025. Tenint en compte que la fase 1 haurà requerit dos anys i mig, la fase 2, amb 200 metres més de transformació, podria acostar-se als tres anys.

En definitiva: ni volent-ho sembla que s’hagi d’arribar al maig del 2027, la data de celebració prevista per a les pròximes eleccions municipals.

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

L’excusa de l’actual govern municipal ha sigut sempre que la ciutat ja té massa obres simultànies en marxa com per posar en marxa ara un treball tan intens i invasiu al tram amb més trànsit de la Diagonal.

"El meu compromís durant la campanya va ser acabar totes les obres de transformació de l’Eixample i deixar que respiri", va assenyalar l’alcalde de Barcelona, a mitjan febrer passat, quan li van preguntar per la sort de la segona fase de la connexió entre els dos tramvies. L’única cosa que sembla segura és que no hi haurà una segona consulta de la Diagonal com la que va martiritzar Hereu.