El Govern vol que tot el metro sigui accessible el 2030

La diferència respecte a anteriors promeses de calendari és que ara, l’abril del 2024, totes les parades pendents tenen el projecte en marxa, ja sigui amb les obres en execució o amb els treballs en fase de redacció i amb vista, més tard, a licitar les obres. Aquest és l’argument del Departament de Territori, que considera "raonable" afirmar que d’aquí sis anys ja estarà tot acabat. El cas és que el 2019 el llavors conseller Damià Calvet va prometre la total accessibilitat "entre el 2022 i el 2023", i el juny del 2022, Ricard Font, secretari general del Departament de Vicepresidència, va dir que això passaria el 2025. Ara la pilota salta al 2030.

Mirada posada al carrer

El Govern no amaga que l’empresa serà complicada, precisament perquè algunes de les estacions pendents de transformació són les més difícils d’abordar o les que més poden afectar la superfície. En el primer paquet sobresurt la d’Urquinanona, que és una parada centenària; a més, a la seva avançada edat cal afegir-hi un subsol alambinat que inclou una subestació elèctrica. El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas, va dipositar ahir, durant una trobada amb la premsa per abordar l’assumpte, la seva fe en els que saben: "No hi ha res que els enginyers no puguin solucionar amb imaginació i recursos".

Les estacions pendents són: Maragall (L5), Espanya (L3), Clot (L1), Ciutadella (L4), Verdaguer (L4 i L5), Plaça de Sants (L1 i L5) i Urquinaona (L1 i L4). Les quatre primeres tenen les obres en execució, la de la línia 4 de Verdaguer disposa de projecte aprovat i les cinc últimes es troben en la fase de redacció de projecte.

Inquieten una mica més que la resta casos com el d’Espanya, Plaça de Sants i Urquinaona. No tant pel projecte d’infraestructura, que també, sinó per l’afectació que les obres puguin tenir a la via pública, ja que coincideixen amb carrers molt freqüentats. En el cas d’Espanya, a més, la instal·lació d’ascensors a l’L3 (els de l’L1 es van estrenar setmanes enrere) es realitza alhora que la connexió de la línia L8 de FGC entre aquest punt i Gràcia, amb el que això implica d’ocupació del carrer i alteració de la mobilitat en un nus viari fonamental. La part que correspon als elevadors hauria d’estar acabada a finals d’any, així que l’afectació s’hauria d’alleujar amb l’arribada del 2025.

L’intercanviador de Plaça de Sants és un formiguer diari de viatgers. En aquest punt conflueixen una andana de la línia 1 i una altra de la línia 5 pels quals el 2023 van passar més de 5,5 milions de persones. No té ascensors i té una única escala mecànica, només de pujada, en una sortida de l’L1. La previsió de Territori és abordar el projecte en dues fases. Primer, l’L5, que té el projecte redactat i en fase de revisió, amb la idea que s’aprovi aquesta primavera. Les obres tenen una durada prevista de 30 mesos. Després arribarà el torn de l’L1, que té el projecte en licitació perquè sigui redactat. Això s’allargarà 12 mesos. Després, licitar les obres i 30 mesos més de pic i pala. Fa pinta que serà dels últims a veure la llum.

En el cas d’Urquinaona, gairebé és tan important el que passi a la superfície com per sota de la terra. A dalt s’ha de definir el futur d’una de les places més emblemàtiques del centre de la ciutat. Un treball que ara, amb la part alta de Via Laietana ja transformada, hauria de ser una mica més senzill.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Inversió total

En total, Territori ha invertit en els últims tres anys prop de 225 milions al soterrani de la capital catalana, amb 47,8 milions d’obres ja acabades, 156,8 de corresponents a projectes en execució i 20,2 de relatius a projectes que estan en diferents fases prèvies per després passar a l’acció. L’obra més important en execució potser és la de nova senyalització a l’L4 per incrementar la velocitat i la freqüència de pas de trens, cosa que ha d’ajudar a destensar la línia. Un dels temors respecte al metro de Barcelona és que s’arribi a un punt de mort d’èxit. Aquest Sant Jordi, de fet, es va batre el rècord històric de validacions en un sol dia: 1,8 milions.