El límit al lloguer dispara les consultes immobiliàries

Mai fins ara havia sigut tan complicat per a inquilins i propietaris llogar una vivenda en termes administratius a Catalunya, més enllà de les dificultats pròpies del dèficit de l’oferta i l’auge de demanda que va disparar els preus. Perquè no només la ciutadania està perduda sobre els preus per aplicar i els seus drets, sinó que els mateixos professionals immobiliaris, assessors jurídics, advocats, registradors i fins i tot magistrats s’han vist abocats a un mar de dubtes davant aparents contradiccions entre la legislació estatal i les incorporacions en matèria d’habitatge que s’han decretat a Catalunya. Fins al punt d’haver-se generat una allau de consultes que està desbordant molts professionals i detectant nombroses situacions sobre les quals no hi ha una resposta clara. Representants del sector així ho van remarcar en una jornada organitzada per la Càtedra de Dret Registral de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Amb motiu de l’aplicació de la llei d’habitatge estatal, representants jurídics, registradors i advocats van debatre i van analitzar a l’aula Magna de la Facultat de Dret de la UB sobre la figura del gran tenidor, com un dels conceptes clau en l’aplicació dels límits al lloguer que ha implantat Catalunya, de moment en solitari. Però ni tan sols aquesta figura clau (que a nivell estatal es defineix per la propietat de 10 immobles residencials, però que el Govern ha acotat a cinc) està clara per als magistrats. Sobretot, de cara a aplicar-la en processos judicials vinculats a possibles desnonaments per impagament. Entre els professionals de l’àmbit del dret i segons el redactat de diferents articles que al·ludeixen a aquesta figura no hi ha unanimitat en les interpretacions.