Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Més enllà de la seva reflexió personal, posa en evidència una degradació de la vida política a Espanya molt greu, que fomenta la destrucció de l’adversari politico i, fins i tot, de la seva esfera personal íntima. Lamentablement, la ultradreta arreu del món està utilitzant la mentida i la manipulació com a base del debat democràtic. Espero que, passi el que passi, aquest episodi contribueixi almenys a una reflexió dels polítics, periodistes i també de la part de la ciutadania que contribueix a arribar a extrems impropis d’una democràcia europea assentada com és l’espanyola.

¿Quines conseqüències tindria per a Barcelona que dimitís?

A Barcelona sempre li ha anat bé quan hi ha hagut un president socialista a la Moncloa. Sense l’Estat no podem fer les transformacions urbanes pendents. Per exemple, tenim en obres les dues grans estacions ferroviàries: Sants i la Sagrera són part del gran canvi que viurà Barcelona d’aquí al 2035 i són inversions estatals. O podem parlar del conveni de cocapitalitat, de la Biblioteca Central... Seria bo que el president Sánchez continués al capdavant d’aquest projecte positiu. Que continués endavant i no es rendís.

¿Què li diria a Pedro Sánchez, com a company?

Empatitzo amb el que pugui estar pensant i sentint, al veure la virulència dels atacs de la dreta i la ultradreta, tant mediàtica com també judicial. El primer és aquesta aproximació personal, mai s’ha d’oblidar el vessant humà de les relacions polítiques. Però hi ha moltes conquestes per defensar, així que li demanaria que continués.

L’envit de Sánchez ha coincidit amb l’inici de la campanya electoral a Catalunya.

Notícies relacionades

Barcelona obrirà un accés a la Ciutadella pel carrer Wellington a la primavera del 2027

BCN, segona en el rànquing espanyol del portal The Fork

Al contrari del que molts puguin pensar, no crec que sigui una jugada tàctica calculada. Tot i que per descomptat la reflexió inclogui valorar les conseqüències polítiques de la seva decisió. He percebut un sotrac de consciències, això sí, no només del socialisme sinó del conjunt de dirigents. He tingut ocasió de parlar informalment amb alguns aquests dies i crec que ens ajudarà a plantejar una campanya constructiva, que parli de propostes contra la sequera, d’habitatge, de model econòmic, d’energies renovables, d’educació...

Un tema clau de la campanya és l’aeroport de Barcelona. ¿Cal ampliar-lo?

Rotundament sí. No es tracta de les pistes, això n’han de parlar enginyers, ecòlegs, economistes... El que ha de decidir aquest país és cap a on volem desenvolupar l’economia i el coneixement. Com a ciutat i com a país ens ha anat molt bé ser una ciutat connectada amb el món, ens ha donat moltes oportunitats. No tenim riqueses naturals, només el nostre talent. I estar connectats, en especial amb Àsia.