Retirats un 30% dels anuncis de pisos de lloguer

La fuga de pisos se centra en la vivenda de temporada, que des de fa uns dies ha passat a ser regulada a la comunitat autònoma, com ja va passar abans amb els límits als preus d’arrendament tradicional. La sospita de molts afectats que el decret de la Generalitat comptarà amb oposició política i podria no convalidar-se al Parlament o que el resultat electoral desmunti l’actual hiperregulació ha portat al bloqueig de l’oferta fins a veure-les venir, amb la retirada del 30% dels anuncis de lloguer del macroportal Idealista, entre d’altres.

Així, en aquesta web han passat de tenir 4.520 anuncis el 18 d’abril (com va informar EL PERIÓDICO en un article sobre la immobilitat dels preus oferts, eludint els límits) a només 3.185 ahir. Amb l’agreujant que el 86% de l’oferta està a més de 1.500 euros al mes, d’esquena en bona part al control de preus, malgrat que el Govern desplega ara un règim sancionador.

El mateix ha passat a Habitaclia, que es queda amb només 2.179 immobles disponibles, i a Fotocasa, que perd la mateixa proporció. Es donen de baixa anunciants de vivendes que s’estaven oferint per temporada i que cada vegada són més a la capital catalana, ja que amb aquesta fórmula per mesos podien eludir el límit als lloguers de llarga durada que pretenen forçar una reducció dels preus als nous contractes a les anomenades zones tensionades.

Oci, vacances i fires

Però el decret de la Generalitat que es va donar a conèixer la setmana passada estableix que els pisos arrendats a estudiants, treballadors que estiguin a la comunitat per un temps determinat o persones que estiguin a la ciutat per algun tractament mèdic continuat, per exemple, passin a tenir les mateixes garanties que els lloguers convencionals, al considerar que seran residència habitual dels seus usuaris. Per tant, se’ls han d’aplicar els preus limitats que marca l’índex estatal i serà també el propietari qui pagui els honoraris del contracte.

Per contra, no s’aplica la contenció de rendes al lloguer de temporada, però aquest passa a circumscriure’s al que té finalitats d’oci, vacances, recreatives o culturals (certàmens, congressos, fires, festivals, esdeveniments, etcètera), segons es detalla en la normativa. A més, cal especificar al contracte el motiu de l’estada, de manera que es justifiqui aquesta opció. A la pràctica, molts visitants d’aquestes tipologies viatgen només per uns dies, de manera que acaben utilitzant pisos turístics (necessiten llicència i estades de menys d’un mes) i no de temporada, deixant gairebé buit aquest concepte a efectes reals.

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

El resultat de tot aquest embolic de tipologies d’arrendament és que el sofert inquilí que busca un pis de lloguer per viure permanentment a Barcelona es troba amb una oferta més escanyada que mai, amb poques opcions i en disputa amb desenes de candidats per a cada pis. Són cada vegada menys els immobles que es lloguen per a cinc anys i cada vegada més els requisits. No hi ha signes que el de temporada es reformuli com a llarga durada tenint en compte que els preus de l’índex no compensen gaires propietaris davant els riscos que assumeixen.

La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que ha vist com es buidava la seva borsa de lloguers, veu amb molta preocupació "la caiguda dramàtica de l’oferta", tal com van vaticinar. Ahir només el 14% de l’oferta anunciada estava per sota de 1.500 euros.