Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Barcelona va aprovar ahir de manera automàtica els pressupostos de la ciutat per al 2024. Va ser al consumir-se els 30 dies transcorreguts des que un ple extraordinari celebrat el 27 de març va iniciar aquest compte enrere, previst en el sistema que ha servit per validar els comptes: una qüestió de confiança. Era l’alternativa a l’aprovació ordinària per majoria, que no va ser possible ja que el text va ser rebutjat en el ple del 22 de març amb el vot contrari de tots els grups menys el PSC i ERC.

L’oposició tenia l’alternativa d’aconseguir un pacte durant aquell mes de termini per sumar 21 regidors, la majoria absoluta, i elegir un nou alcalde. Però és una finestra que mai es va obrir: les aliances aritmètiques necessàries entre els grups de Junts, Barcelona en Comú, ERC, el PP i Vox eren ideològicament inviables.

L’equip del govern de Jaume Collboni va enviar dimarts, vigília del festiu 1 de Maig, l’anunci que avui publiquen el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i la Gaseta Municipal i que suposa l’aprovació d’uns comptes que han viscut un itinerari llarg, gairebé un embaràs: set mesos.

El text inicial va ser presentat a l’octubre per a la negociació amb els grups de l’oposició, que el van tombar en comissió, amb la qual cosa ja no va arribar al ple del desembre, que és el preceptiu perquè entri en vigor l’1 de gener, l’objectiu habitual. Després de mesos sense més avenços, els comptes sí que van superar el tràmit en comissió al febrer i van arribar a la votació del ple del març, per al qual el PSC va explorar el suport de Barcelona en Comú, que finalment no va tenir lloc. Van ser derrotats. Cinc dies després es va activar la qüestió de confiança.

La part bona i la dolenta

La qüestió de confiança és una via que té la seva part menys amable, tot i que essencialment és una qüestió d’imatge: constata que el govern de Jaume Collboni no va aconseguir trobar prou suport per aprovar els pressupostos per majoria. Li va passar una vegada a Xavier Trias quan era alcalde i dues a Ada Colau.

La part positiva és que malgrat que el projecte només ha comptat amb el suport del PSC i d’ERC, és aprovat en la seva integritat, sense que es toqui ni una coma ni un euro respecte de la proposta que el govern de la ciutat va presentar a l’octubre, més enllà d’alguns canvis acordats amb els republicans.

Perquè la qüestió de confiança, un sistema previst per desbloquejar la situació d’alcaldes que governen en minoria, permet aquesta situació amb què no compten, per exemple, els governs autonòmics o el central, que quan no tenen suport han de recórrer a una pròrroga. En el cas de Barcelona, una pròrroga hauria restat 700 milions dels 3.800 que ara ja són oficials i que suposen la xifra pressupostària més alta de Barcelona, que de fet fa anys que trenca aquest rècord consecutivament.

Collboni es va comprometre a aconseguir l’aprovació dels pressupostos i un govern de coalició abans de la primavera. Finalment té el primer uns dies després de la data promesa, però no ha oficialitzat encara el pacte de govern que té cuinat amb ERC. L’avanç de les eleccions autonòmiques catalanes al 12 de maig, precipitat pel no dels Comuns a donar suport als pressupostos del Govern de Pere Aragonès, l’ha obligat a ajornar aquesta aliança per ara.

Notícies relacionades

L’ajuntament planteja regular els lloguers dels locals comercials

BCN demana a la Generalitat i al Govern crear sis jutjats penals

Un pacte que tot i que no li donarà els 21 regidors que marquen la majoria absoluta sí que li n’oferirà cinc més, els republicans, per dirigir districtes i àrees i donar així oxigen als nou del PSC –sense comptar l’alcalde– que es reparteixen ara aquestes responsabilitats amb una dificultat evident. Cap govern de la ciutat l’havia gestionat abans amb un equip polític tan reduït.

El pressupost més alt de la història de la ciutat compta amb la partida destinada a inversions més elevada: 777,9 milions. Per primera vegada, la política social és l’apartat al qual es dedica més despesa corrent, 438,7 milions davant els 392,4 de 2023, avançant la neteja i la cura de l’espai públic, cosa que en el text pressupostari es defineix com a benestar comunitari, amb 419 milions, per 403 en el pressupost anterior.