Pressió als veïns del bloc Venus si no retiren demandes

La pobresa va fer encallar el canvi que, obligades pel compromís que van adquirir, les institucions catalanes deuen a la Mina des de fa més de dues dècades. Uns costos que pocs van poder afrontar a la zona més castigada del barri situat a les portes de Barcelona van ser la trampa que va atrapar la majoria dels veïns del deteriorat bloc del carrer Venus, condemnat a demolició des del 2002. Les administracions en van preveure un gran desallotjament el 2010, però gran part dels habitants no va poder assumir la diferència de valor entre la vivenda a abandonar i un pis acabat de construir. El cost anava de 34.000 a més de 40.000 euros. L’import es va revelar massa elevat per a un dels indrets que declaren menys ingressos a l’àrea metropolitana, on la renda mitjana era de 6.817,24 euros per persona el 2021.

"Ara se’ls demanaria de 85.000 a 90.000 euros. Va fer que el reallotjament fracassés llavors. Ho evitarem", es va comprometre el secretari general de Drets Socials de la Generalitat, Oriol Amorós, el desembre passat. No obstant, aquestes quantitats que són el doble d’altes o fins i tot més que les exigides fa 14 anys són les que es pretenen imposar ara els propietaris de domicilis de Venus que no retirin les demandes que han interposat contra el Consorci de la Mina, encarregat de desencallar l’operació i participat per la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs i la diputació.

Els últims anys, desenes de residents han emprès accions legals per ser indemnitzats per la degradació que hi han suportat mentre es demorava el pla que ha de culminar amb la demolició de l’edifici, que sintetitza els problemes de misèria, infrahabitatge i tràfic de drogues que part de la Mina acusa. D’acord amb les dades de la Generalitat, 38 llars de Venus han anat al jutjat, mentre que 50 més segueixen els mateixos passos des de l’any passat, quan van registrar la sol·licitud davant el consorci del barri abans d’elevar-la als tribunals.

Els demandants insten que se’ls compensi amb 10.000 euros per cada any de retard en l’expropiació. Comptant 13 anys d’espera entre el projecte fallit i l’aprovat després de ser refet, cada reclamant demana ser indemnitzat amb 130.000 euros, cosa que suma uns 12 milions. El Govern admet que la demora ha causat un "dany moral", però no reconeix més dret que un pagament de 5.000 euros per rescabalar tot afectat que hagi tramitat una reclamació. Es basa en un càlcul de la comissió jurídica assessora, que remarca que els veïns són "responsables del manteniment i conservació" de la finca.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Decret Haus

Setmanes enrere, la Generalitat va reiterar que, per evitar que la mudança torni a enrocar, aplicarà el decret Haus. Els afectats ho van reivindicar fa més d’una dècada i concedeix bescanviar un pis per un altre amb els mateixos metres quadrats, sense abonar res per la disparitat de preu entre un domicili de Venus –aixecat fa mig segle pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona per ressituar barraquistes i sol·licitants de vivenda pública– i un de substitució. La Generalitat ha adquirit 32 habitatges perquè els trasllats comencin aquest estiu.