L’hospital d’animals exòtics

Aquí veuen més animals salvatges que Mowgli en tot El llibre de la selva. Cocodrils del Nil, amfibis amb aspecte d’alien, serps més acolorides que el pactòmetre de Ferreras. "I cada setmana veiem coses noves", diuen amb to rutinari. "Cal vigilar amb aquestes". No es refereixen a la fauna política. T’assenyalen un bitxo XXL que sembla que hagi sortit de Jumanji. Quinze quilos de pitó groc llampant, tres metres enroscats, es veu més convincent que la serp d’Adam i Eva. Pot arribar a mesurar fins a cinc metres. "No tens res a fer si t’enxampa a la selva", confirmen les teves sospites. A ella la van agafar en una selva d’asfalt: va aparèixer en un arbre de les Corts, a Barcelona.

Aquests són animals amb caixet mediàtic. La majoria han sortit a la premsa. Com el caiman que van trobar al Besòs fa gairebé 20 anys. Ara és parella de la caimana de Collserola. Han crescut considerablement les cries de tortuga gegant de les Seychelles. Les van confiscar fa cinc anys en una maleta a l’aeroport del Prat. Ara conviuen amb una tortuga de 100 quilos que acaben de decomissar. És el seu dia a dia. Aquest és el centre on arriben tots els rèptils i amfibis que s’escapen o que són abandonats o decomissats a Catalunya.

"És un hospital per a animals salvatges", resumeixen els directors del CRARC. És el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya de Masquefa (Anoia). "Hi arriben molts animals, alguns d’ells malalts. Es recuperen i, sempre que es pot, s’alliberen", detallen. Ara hi ha 169 tortugues mediterrànies a punt per posar-les en llibertat. L’any passat van alliberar-ne gairebé 3.000. "És un lloc de pas –insisteixen–, però, desgraciadament, molts es queden aquí perquè són espècies exòtiques que no pots inserir als nostres hàbitats".

Hi ha bitxos que semblen trets d’una pel·li de Disney: tortugues de nas de porc, granotes toro que sembla que s’hagin de posar a cantar, amfibis que podrien ser extres dels Homes de negre (són axolots mexicans). Hi ha moltes, moltes tortugues: mediterrànies, americanes, gregues, africanes gegants. Les que tenen un número a la closca són les que estan apadrinades. Alguna s’ha convertit en hit viral a TikTok. Compte amb la tortuga mossegadora, adverteix Tarzández després d’esquivar un mos a traïció. És un influencer d’animals que fa rescats virals pel món. Se sol deixar veure pel CRARC per fer divulgació. Els seus dos vídeos amb la tortuga mossegadora arriben quasi als 35 milions de visualitzacions.

Hi deu haver uns 3.000 animals al centre. El 70% són exòtics. Tan aviat hi trobes una boa albina com un cocodril del Nil de metre i mig. L’últim caiman que va entrar se’l van trobar els Mossos a la banyera d’un pis al desmantellar una plantació de marihuana.

Una tortuga caiman va sortir d’un bar del Vallès. Un varà cabaragoia –que és parent del drac de Komodo– vivia abans en una casa particular. Pel forat d’un ascensor ha aparegut fins i tot una boa. Una vegada van portar una granota africana que va trobar una senyora entre els plàtans d’un supermercat.

Van començar a dedicar-s’hi "mig de broma", recorden, quan encara quedaven lluny els moviments ecologistes. Aquí segueixen més de 30 anys anys després. La Generalitat els va reconèixer com a centre de recuperació el 1992. I el treball no va a menys, no. "Jo no li veig el final", lamenta Joaquim Soler, director tècnic del centre. Per això el CRARC s’omple de nens cada setmana. És un dels seus tres pilars: "Educació ambiental, recuperació de la fauna i investigació". Deuen haver publicat uns 500 articles, apunta Albert Martínez-Silvestre, el director científic del centre. Estan detectant moltes malalties emergents –revela– com a conseqüència del canvi climàtic i del tràfic de bitxos exòtics.

Aquesta setmana hi han entrat prop de 70 tortugues mediterrànies. Una paradoxa, expliquen: és una espècie molt amenaçada en llibertat, però en captivitat hi ha una plaga. Es van prohibir el 1988.

"Hi ha gent que abandona els animals per ignorància", lamenta Joaquim. És una tortuga d’aigua –pensen–, allà estarà millor que al riu Llobregat. "Sense parar-se a pensar que és una espècie americana invasiva". Es refereixen a la famosa tortuga de Florida (la de les orelles vermelles). És l’espècie exòtica que més entra al centre. Als 90, n’arribaven a Catalunya 250.000 a l’any. "És un problema –denuncien–. Provoquen desequilibris en l’ecosistema".

4.000 rescats a l’any

¿Els animals més insòlits que s’han pogut veure deambular per Barcelona? "Porcs i cabres", respon la Tere. Ella va rescatar el pitó XXL de l’arbre de les Corts. "¿Per què porcs i cabres en aquesta ciutat?", riu encara amb suors. Va haver de perseguir un porc per la carretera de Sants i una cabra pel Tibidabo. "Crec que tenim la feina més divertida del món".

Tere Rodríguez gestiona més animals cada dia que els documentals de La 2. És la directora del refugi d’APAEC (Associació Protectora d’Animals Exòtics de Catalunya). "La primera protectora que s’ha dedicat a tots els animals no domèstics, no importa l’espècie, i se’ls ha buscat una segona oportunitat." Rescaten una mitjana de 4.000 a l’any.

T’estresses només d’escoltar el que fa. Els serveis d’emergències la comencen a trucar a les 6 del matí. 20 trucades diàries per anar al rescat d’animals. La seva feina és vocacional, ha de ser-ho. Va aprendre a caminar mentre intentava acariciar els coloms. Ara es tira al mar si fa falta per rescatar una cotorra. És un referent en aus exòtiques.

El refugi d’APAEC és a Sant Feliu de Llobregat. Ara acull 300 "petits animals exòtics": conills, hàmsters, aus de tota mena (de lloros a gallines). ¿El número u en abandonaments? "Els conills".

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

"La gent abandona i perd més animals exòtics que abans", assegura la Tere. ¿Com es pot conscienciar la gent? "Amb moltíssima comunicació institucional –aconsella–. És l’administració qui ha d’arribar a totes les persones que no saben que existim".

A la província de Barcelona hi ha qui té fins i tot guepards com a mascota. La FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) hi ha localitzat minidracs, zebres, suricates, guineus i fins i tot un lleó.