Rubí urgeix que es tanqui un abocador sentenciat el 2019
La Generalitat, l’ajuntament i una plataforma veïnal exigeixen la clausura del dipòsit de Can Carreras des que el TSJC va qualificar d’errònia la seva ampliació.
"Que el tanquin, és l’única cosa que demanem". Aquest setembre vinent es compliran cinc anys des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una sentència que qualificava com a errònia l’ampliació de l’abocador de Can Carreras, que es troba situat a Rubí (Vallès Occidental), en 24.950 tones addicionals de capacitat. En el dia d’avui, aquests residus encara segueixen allà, en aquest mateix dipòsit que ha estat en funcionament des dels anys 90. El consistori tem que la decisió judicial pugui prescriure al complir-se un lustre.
La declaració inicial és de la portaveu de la plataforma Rubí Sense Abocadors, Montse Rousse, entitat que fa 13 anys que lluita pel tancament dels abocadors de la ciutat, incloent Can Canyadell i Can Balasc, tots gestionats per l’empresa TMA Grup Sánchez. "Durant tota la vida, els abocadors han esquinçat la ciutat, és el moment de posar punt final", insisteix Rousse. "¿Què ha passat a l’abocador després de cinc anys de la sentència del TSJC? ¿S’han saldat comptes? ¿Per què no s’ha clausurat?" pregunta.
Generalitat, ajuntament i plataforma creuen que s’ha de tancar de manera definitiva l’abocador. Aquesta última assenyala que tot i que l’activitat s’ha reduït hi ha més trànsit de camions, mentre que les administracions diuen que s’ha parat i que ara se n’està "negociant la clausura".
Tres recursos contenciosos
El setembre del 2019, el tribunal català va estimar mitjançant tres sentències els tres recursos contenciosos administratius presentats per l’Ajuntament de Rubí el 2013, els quals anul·laven la llicència concedida per la Generalitat de Catalunya el 2012. Aquesta autorització (ja denegada) havia permès al Grupo FSM Vertispania, SL (també propietat de TMA Grupo Sánchez) ampliar tant el volum com la tipologia de residus de l’abocador.
La sentència que fa referència a l’ampliació, consultada per EL PERIÓDICO, estableix: "Es considera no substancial la modificació comunicada per l’empresa Grupo FSM Vertispania, SL, consistent en ‘la millora de la integració paisatgística amb un increment de 24,950 tones de residus, modificant la morfologia final de la clausura’, (...), acte que declarem nul de ple dret". Aquest diari s’ha posat en contacte amb el Grupo Sánchez TMA però sense obtenir resposta.
Es tracta d’una sentència declarativa, que no implica la retirada de les gairebé 25.000 tones ni, per tant, dels 50 tipus de residus afegits de més. El 2021, l’ajuntament va encarregar un dictamen pericial per analitzar com realitzar la retirada dels residus de Can Carreras. Era necessari per sol·licitar al TSJC l’execució de la sentència.
L’Agència de Residus de Catalunya, l’ajuntament i la plataforma coincideixen que és millor no retirar-los –per raons ambientals i econòmiques– i prefereixen directament la clausura.
No obstant, el tancament no es materialitzarà fins que s’hagi arribat a un acord entre ajuntament i Generalitat per saldar comptes per la llicència erròniament atorgada. A més, per a l’ajuntament l’increment de residus de l’abocador de Can Carreras hauria de suposar una compensació econòmica per reparar el perjudici causat a Rubí.
Pel que fa a una possible prescripció, segons expliquen fonts municipals, el termini per sol·licitar l’execució d’una sentència depèn de la interpretació legal. Segons la legislació espanyola són cinc anys. Si s’aplica la catalana, s’estén a deu anys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- De l’avís a Vinícius a la filtració al City
- El temporal descarrega a València i Albacete i causa set desapareguts
- LA GALA DE LA PILOTA D'OR ¿Com es va blindar Aitana Bonmatí?
- Mapes Aquesta és la zona zero de València on ha colpejat la pitjor dana del segle
- Begoña Gómez, imputada per apropiació indeguda i intrusisme