Els tinglados del Moll de Llevant reneixen com a espai de cultura

Els quatre tinglados recuperats són, juntament amb el Palau de Mar, dels pocs que queden d’un temps en què el port estava ple d’aquest tipus de magatzems portuaris, dissenyats per a la càrrega i descàrrega de vaixells i que fa unes dècades cobrien tot el costat mar del passeig de Borbó.

Tant la directora de l’obra, Gemma Peñalver, com el primer arquitecte que va afrontar el projecte, Pau Díez, van explicar que l’abandonament durant dècades havia provocat que part de l’estructura estigués en molt mal estat. Amb un pressupost de 7,3 milions d’euros, les obres han durat 14 mesos, però durant l’execució han hagut de prendre decisions sobre cobertes, parets i fins i tot ornaments a les façanes, en els quals s’aprecien motius florals, balustrades i punts de ventilació típics de l’època. Totes les persones que van participar en la presentació estaven ahir visiblement orgulloses del resultat.

A prop de l’estació nàutica

Els tinglados del Moll de Llevant, al costat del Moll Oriental, al final del passeig Joan de Borbó i a prop de l’hotel W, lluen ara blanquíssims, al costat d’una plaça també de nou encuny on partirà el bus nàutic que connectarà amb el Portal de la Pau i que està cridat a dinamitzar aquesta zona, ja que facilitarà l’accés a aquest sector tan apartat de la ciutat. De fet, un dels quatre tinglados serà l’estació nàutica, que s’està acabant de reformar perquè estigui a punt l’1 de juliol.

Els altres tres edificis, va detallar el gerent del Port Vell, David Pino, seran per a activitats culturals, obertes a la ciutadania. Es diuen Carbonera, La Fusteria i El Taller, evocant els usos per als quals estaven destinats en el seu moment. Són espais diàfans que permeten acollir exposicions, presentacions, concerts i esdeveniments de tot tipus. "Esperem que hi passin grans coses i que formi part de la vida ciutadana. Serà un espai per a tothom", va desitjar Pino.

Per als Tinglados, en majúscula per al Port Vell, s’ha creat una marca comercial i un logo, amb el qual es comercialitzarà també l’activitat. Però aquest moviment cultural haurà d’esperar que passi el tsunami de la Copa Amèrica de vela, perquè, almenys fins a finals d’octubre, aquests flamants edificis rehabilitats seran per al hospitality del Port de Barcelona per a l’esdeveniment i també estan reservats per a equips, com el veí Luna Rossa Prada Pirelli.

La primera tinenta de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, va remarcar que la Copa Amèrica "ha de ser una oportunitat de desenvolupament per a la ciutat, per transformar el litoral i també per a l’economia blava", i transformacions com les del Port Vell, amb 120 milions d’inversió publicoprivada, "formaran part del llegat" que pot deixar un esdeveniment esportiu i tecnològic com aquest. També va citar la Regata Cultural, que omplirà l’estiu de concerts, exposicions, tallers i cites gastronòmiques.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Bonet, després de felicitar el Port per la rehabilitació arquitectònica, va explicar que, abans de les obres, "tots havíem passat per aquí moltes vegades i havíem pensat com podrien ser si s’arreglaven". També va participar en l’estrena la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga, que va celebrar que es recuperi part del patrimoni industrial de Catalunya i més encara aquest 2024, any Salvat-Papasseit, "un poeta especialment vinculat al port de Barcelona". "És un espai del qual ens hem anat enamorant a mesura que el descobríem", va confessar Lluís Salvadó.

La reforma integral, feta per Copisa i Natur System, ha mantingut l’estètica original, tot i que s’han unit amb pòrtics de fusta dos dels quatre edificis que inicialment eren independents. La directora d’obra del Port de Barcelona va destacar que aquesta distribució permetrà que els espais es puguin comunicar entre si, que siguin més polivalents i, amb tots els serveis, acullin els esdeveniments i activitats culturals previstos, va descriure Peñalver.