Estudiar música a Santa Coloma val 6 vegades més que a l’Hospitalet

Dades de la Diputació i una revisió a les escoles públiques de música de l’àrea metropolitana de BCN revelen diferències significatives entre els models de gestió de grans ciutats de la província. Al dependre dels ajuntaments, els alumnes tenen un accés molt més assequible a aquesta formació en alguns municipis.

Estudiar música a Santa Coloma val 6 vegades més que a l’Hospitalet

MANUEL ARENAS

4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Les escoles públiques de música a les ciutats són, juntament amb les escoles bressol, una de les competències municipals que millor il·lustren la diferència entre els diversos models de gestió dels ajuntaments. Al no tractar-se d’una atribució metropolitana, àmbit que exerceix habitualment un efecte uniformitzador dels serveis, les divergències entre municipis són més visibles, ja que la gestió del recurs depèn de cada govern municipal.

Aquest escenari ha motivat durant els últims anys debats locals entorn de la gestió dels centres, específicament en el concernent a la implantació de tarifes socials en funció de la renda de les famílies.

Crítiques al model

Aquest mecanisme ha sigut establert per importants ajuntaments catalans, com Terrassa o Sant Cugat del Vallès (totes dues al Vallès Occidental), mentre que, en altres grans municipis, formacions de l’oposició han posat el focus en les esmentades tarifes socials, com és el cas de Molins de Rei (CUP, a Baix Llobregat), Mollet del Vallès (Comuns, al Vallès Oriental) o Santa Coloma de Gramenet (ERC, al Barcelonès). En aquest últim municipi, de fet, unes 50 famílies crítiques amb l’actual model, que no contempla tarifa social, s’han mobilitzat a través d’unes 450 firmes per demanar-ne una revisió a causa del seu elevat cost.

Amb l’objectiu de portar a terme una revisió al model de gestió de les escoles municipals de música de les grans ciutats de l’àrea de Barcelona, EL PERIÓDICO ha accedit a la base de dades sistematitzada amb què compta la Diputació de Barcelona, que analitza a fons el servei a través dels denominats Cercles de Comparació Intermunicipals.

Circumscrivint les dades a les ciutats de la província de Barcelona de més de 50.000 habitants que consten en les estadístiques més actualitzades (edició del 2023) de la Diputació, les dades mostren diferències substancials entre municipis, especialment quant al preu mitjà que paga un alumne de llarga durada. Barcelona ciutat no està contemplada en aquestes dades perquè té la seva pròpia estadística, però els preus públics de la capital catalana, com els de Terrassa o Sant Cugat, preveuen també una tarifa social en funció de la renda de les famílies amb programes d’entre 300 i 1.500 euros –dels inclosos en el conveni amb la Generalitat– en funció de les hores lectives.

El forat més gran entre els municipis dins de l’àmbit de les dades de la Diputació es troba entre Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès): mentre un alumne de la segona ciutat paga uns 168 euros de mitjana anual, un de la primera hi contribueix amb 1.039 euros, sis vegades més. Les dades poden visualitzar-se al gràfic d’aquesta pàgina a partir de les estadístiques de la Diputació de Barcelona.

Consultades per aquest diari sobre les raons que motiven les tarifes que marca l’escola de música, fonts municipals de Santa Coloma al·ludeixen a una "disminució dràstica de l’aportació de la Generalitat" com a motiu que ha provocat "un esforç més gran per part de l’ajuntament, que ha passat del 33% a més del 50% [de finançament], i de les famílies, tot i que en menor mesura, passant del 33% a una mica més del 40%", apunten des del consistori colomenc. Tot i així, les dades de la Diputació mostren que Santa Coloma és, per darrere de Mataró (Maresme), la gran ciutat de la província de Barcelona amb l’escola de música que rep més finançament d’altres administracions com la mateixa Diputació o la Generalitat (un 9%).

En relació amb el preu mitjà per alumne a la resta de grans municipis de la província, a la part alta destaquen també Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental, 902 euros) i Terrassa (714 euros), mentre que a la part baixa sobresurten Mataró (229 euros) i el Prat de Llobregat (Baix Llobregat, 188 euros). Aquesta última, juntament amb Terrassa, Sant Cugat del Vallès o Rubí, és una de les ciutats que aplica una tarifa social a la quota que les famílies abonen per l’escola de música.

Simulador de quotes

Notícies relacionades

A Terrassa, el consistori fins i tot ha habilitat un simulador de preus a partir del qual cada família pot calcular una projecció de la seva quota introduin-hi dades com els ingressos per unitat familiar, els seus membres i el tipus d’estudis a cursar a l’escola de música. A l’Hospitalet, a més, s’ha de ressaltar que l’escola de música es va traslladar el novembre passat al Centre Municipal de Formació i Orientació al Treball (CEMFO) després de ser desallotjat el centre per unes esquerdes que l’han deixat pendent d’obres.

A més del preu mitjà que abona cada alumne, hi ha altres indicadors també significatius en termes de model de gestió de les escoles de música. Per exemple, la dada de la proporció del servei que cofinancen les famílies a les ciutats revela que, mentre que a Santa Coloma de Gramenet, hi contribueixen en un 42% del servei, a l’Hospitalet ho fan en un 19%.