Cal Trabal, l’últim reducte agrícola

"A Cal Trabal no hi haurà una explotació agrícola com un negoci lucratiu. A Cal Trabal hi pot haver usos agrícoles vinculats a horts urbans, de caràcter social, però no hi haurà una explotació agrària entesa com un negoci. Això no existirà", afirma Raúl Alvarín, director del Consorci per a la Reforma de la Granvia. Tot i que l’actual entramat del municipi dificulti imaginar l’extensió que ocupaven els camps de cultiu, el cert és que tant a Bellvitge com a la Florida, a Pubilla Cases i a la zona de la Marina s’estenien encara a principis del segle XX terrenys agrícoles .

Així, la possibilitat que l’últim espai agrícola desaparegui ha enervat algunes entitats veïnals, com No Més Blocs i La Saboga, contràries al desenvolupament del PDU Biopol-Granvia. "La preservació de la zona agrícola és una de les poques coses que, quan es va presentar el segon PDU, tenia tot el consens", diu Javi Mulero, membre de No Més Blocs, que reivindic aquesta conservació del patrimoni agrícola local. Mulero defensa que la fauna de Cal Trabal que es pretén protegir "està associada a la zona agrícola", de manera que no comparteix la idea de transformar-la en un parc naturalitzat.

La preocupació no és tan gran, per ara, entre els camperols que treballen la zona, alguns ja d’edat avançada, perquè fa dècades que senten plans per part de les administracions, des de dotar els camps d’un vessant divulgatiu fins a la seva reurbanització i edificació. Però pocs canvis hi ha hagut. El mateix Alvarín assenyala que, en l’anterior PDU, estava prevista una edificabilitat de 175.000 metres quadrats als terrenys que hi ha al costat de la zona actualment conreada. Després que els tribunals tombessin la reforma prevista, Alvarín diu que van treballar per treure l’edificabilitat dels voltants de Cal Trabal i que, per a això, es va proposar desplaçar els equipaments esportius que ara hi ha darrere de l’Hospital Duran i Reynals a l’espai que hi ha sobre els camps de cultiu i concentrar els edificis al sud de la Granvia, "el terreny amb menys qualitat ambiental".

"Interès migratori"

D’aquesta manera, el nou pla urbanístic manté l’àmbit de Cal Trabal com un parc estratègic, dins del sistema d’espais lliures. La mateixa Depana remarca que l’àmbit de Cal Trabal constitueix un "enclavament d’interès migratori per a espècies protegides" al ser el primer terreny no urbà que es troben les aus migrants abans de la conurbació barcelonina. De fet, els terrenys estan inclosos en la proposta d’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat que va fer la Conselleria d’Acció Climàtica el 2022. Una proposta, no obstant, que no compta amb el beneplàcit del sector rural de la zona i que, a més, es podria reformular amb el nou Govern.

A més, el mateix PDU ja recorda que part de la zona de Cal Trabal està inclosa en la delimitació d’una Important Bird Area (IBA), per la qual cosa es tracta d’un terreny amb un "reconegut valor per a la conservació de l’avifauna", que ha de funcionar com a "corredor ecològic" amb el Llobregat. Per això, manté el director del consorci, han plantejat la creació d’aquest parc, de manera que es mantinguin les "condicions ambientals" per a la preservació dels ocells migradors.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

"Si volem que Cal Trabal sigui un terreny agrícola, no pot ser de titularitat pública", afirma Alvarín. Passar a ser de titularitat pública implicaria una expropiació que podria arribar a suposar una tercera part del pressupost municipal. "No suporta cap anàlisi raonable basada en l’interès públic", insisteix. Així, Raúl Alvarín recorda que, en el PGM del 1976, la zona dels camps de cultiu Cal Trabal –unes 30 hectàrees– consta com un sistema d’espais lliures, és a dir, el que popularment es coneix com a zona verda. I que, per això, sense aplicar cap requalificació, es pot obtenir, de manera gratuïta, mitjançant una cessió obligatòria dins del PDU.

"Si volem que els terrenys passin a ser de titularitat pública, han de tenir qualificació d’espais lliures. Si, d’altra banda, volguéssim que fos terreny agrícola, caldria classificar-lo com a terreny no urbanitzable. Però ja sabem que llavors això serà de titularitat privada i, per tant, el control de l’Administració sobre aquest terreny és pròxim a zero", afegeix Alvarín, que recorda que en altres terrenys pròxims, malgrat ser també espais lliures, amb els anys han acabat adoptant usos alternatius, com ara pàrquings de camions.