Els municipis de Barcelona podran multar per la pudor

Davant l’"orfandat legislativa" que detecta, la Diputació de Barcelona ha elaborat un model d’ordenança reguladora de pudors. La proposta de codi es posa al servei dels ajuntaments de la província perquè es dotin d’"un instrument jurídic, alhora que tècnic, en matèria de control i inspecció de contaminació odorífera i cobrir, així, el buit legislatiu existent", diu el decret, aprovat a finals d’abril i que amb prou feines ha transcendit fins ara.

La Diputació al·ludeix a la "preocupació del món local" per la irritació que la pudor causa i que, adverteix, està anant en augment. L’ens supramuni-cipal al·lega que la norma pretén brindar "control i solució" al "creixent nombre d’incidències en matèria de contaminació odorífera". En aquest sentit, suggereix imposar fins a 750 euros de multa per infraccions lleus, eleva el càstig fins a 1.500 en casos greus i pot arribar a 3.000 euros si es jutgen molt greus.

Activitat lucrativa

L’amonestació es dispara al doble del benefici obtingut en el supòsit que la pestilència sigui resultat d’una activitat lucrativa, que pot ser precintada. El prototip de reglament afegeix que és un àmbit "inexplorat".

Per la seva banda, la Generalitat ha redactat un esborrany de llei sobre contaminació odorífera en l’última legislatura. De moment, ha quedat en l’aire amb el parèntesi obert a l’espera que un nou executiu rellevi el Govern en funcions. El Departament d’Acció Climàtica assegura que té l’avantprojecte llest, però afegeix que "encara no hi ha hagut temps d’acabar la tramitació".

En qualsevol cas, la conselleria assenyala els municipis i remarca que els competeix afrontar els episodis de pudors. "La idea de l’avantprojecte és oferir un marc regulador compartit i eines als ajuntaments, perquè moltes queixes ens arriben al departament per inacció dels consistoris", retreu. En canvi, l’ordenança tipus de la Diputació postula que aspira a cobrir la "falta d’exercici de la potestat legislativa de l’Estat i la comunitat autònoma" i servir com a protecció davant la pesta ocasionada per "activitats potencialment productores d’olors, tant públiques com privades", "infraestructures" i les "provinents de les relacions de veïnat".

Precedent el 2005

L’únic precedent d’iniciativa legislativa supramunicipal per reglamentar i penalitzar la pudor a Catalunya suma ja gairebé 20 anys. Va ser un avantprojecte de llei elaborat per la Generalitat el 2005 i amb amonestacions que, en el grau més alt, podien ser de 90.000 euros. No va passar de ser un esborrany que mai va entrar en vigor. El 2016, el Parlament va instar a incloure regulacions en la futura llei de qualitat ambiental per combatre el problema.

Sense una pauta comuna que els guiï, alguns ajuntaments catalans han instaurat la seva pròpia regulació o l’estan elaborant, com Sant Just Desvern va anunciar fa poc. Són més aviat genèriques i no concreten amb quins barems es comprova si s’ha comès una infracció.

L’Ajuntament de Sant Joan Despí contempla multes de 151 a 300 euros per "emissions contaminants o olors molestes, amb vehicles, motors o qualsevol altra procedència". Sant Adrià de Besòs interpreta que les olors molestes són les que es donen "fora d’horari i persistents en el temps", per a les quals preveu amonestacions de 150 a 600 euros. El codi de Vidreres, aprovat al gener, estipula fins a 3.000 euros com a correctiu.

Ordenança a Parets del Vallès

Parets del Vallès disposa d’una ordenança de pudors des del 2021. Amb molt sòl industrial, l’activitat de l’empresa Danone era la que més molèsties causava. "Les queixes van augmentar quan va començar a produir un iogurt vegetal, la fermentació del qual realitzava a l’aire lliure", recorden fonts de l’ajuntament. "Curiosament, no hi va haver més problemes de pudors una vegada es va publicar l’ordenança municipal, i això que vam ser molt insistents amb l’empresa en els anys anteriors", remarquen les mateixes fonts.

De les denúncies per pudor que ha rebut el Síndic de Greuges, un 38,8% responen a activitats industrials i un 37,8%, a la restauració. Els segueixen els efluvis de les clavegueres o els contenidors i els conflictes de convivència veïnal, tots dos amb un 10,9%. Malgrat el buit legal, fonts del Síndic recorden que "el Tribunal Europeu de Drets Humans i la jurisprudència contenciosa administrativa han declarat que la contaminació per olors pot arribar a afectar en determinats supòsits el dret a la intimitat domiciliària de les persones".

Concerneix a cada municipi decidir si aplicarà la disposició. L’Ajuntament de Barcelona no té una ordenança particular sobre pudors, tot i que la de medi ambient n’inclou una referència "en termes generals", segons el consistori. En tot cas, el govern de Jaume Collboni no prepara una normativa específica i seguirà el protocol que regeix ara, sense necessitat de traslladar el reglament ofert als consistoris.

Inspeccions

En cas de rebre’s un avís, l’actuació habitual a Barcelona és efectuar inspeccions de cara a instar a practicar correccions. "Hi ha poques queixes d’olors a la ciutat. Generalment, procedeixen de l’activitat de restaurants i bars", assenyala l’executiu municipal. La Sindicatura de Greuges de Barcelona es refereix també a contratemps amb contenidors i el clavegueram. Afirma que el consistori sempre ha aportat solucions després de les seves resolucions.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’Ajuntament de Terrassa declara "gran interès" a implantar l’ordenança de la Diputació per cobrir l’absència d’un codi contra la pudor. "És una regulació complicada i sense gaires referents en altres municipis. Esperàvem aquesta ordenança tipus", assegura el govern de l’alcalde Jordi Ballart, que va gestionar 16 reclamacions per olors i fums el 2023. El consistori revela que la Diputació de Barcelona "disposarà de tres olfactòmetres de camp" per cedir-los als municipis.

La majoria de ciutats de la província no tenen regulació. Rubí veu adequat incorporar el reglament de la Diputació, Sabadell l’estudia, l’Hospitalet de Llobregat està pendent d’examinar-lo i Sant Cugat el veu amb bons ulls, si bé puntualitza que ha d’analitzar com i quan se’l fa propi. El municipi vallesà concreta en la seva normativa les dimensions de les xemeneies de l’hostaleria i la instal·lació de filtres en fàbriques i establiments per reduir molèsties. La regidora de Medi Ambient de Badalona, Sonia Egea, veu una "oportunitat" en la proposta de la Diputació "per donar resposta a les preocupacions veïnals".