Christoph Tessmar: "BCN competirà aquest any en més de cent candidatures per a grans congressos"

Director des del 2012 del Convention Bureau de Turisme de Barcelona, encarregat de promoure i captar congressos, convencions i esdeveniments professionals perquè se celebrin a la ciutat.

«Seria important l’ampliació del Prat per guanyar mercats a Sud-amèrica i Àsia»

Christoph Tessmar: "BCN competirà aquest any en més de cent candidatures per a grans congressos"
4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Entre la promoció de Barcelona i presentar cada vegada més candidatures... ¿Quants dies viatja a l’any?

Fàcilment uns 150 dies, sobretot per promoure els nostres mercats més actius de congressos, que són el nacional, els EUA, el Regne Unit, França i Alemanya. Però també anem a fires del sector MICE (convencions i incentius) arreu del món. L’any passat vam presentar 119 candidatures, un 43% més que el 2022. Des de principis d’any ja en són 35, amb la qual cosa almenys arribarem a 100 i podríem superar les del 2023. Les perspectives són boníssimes.

Els resultats de la ciutat, que des de fa dues dècades està en el top 5 del sector de reunions, ¿encara permeten créixer?

Per descomptat. En aquests moments tenim confirmats 150 congressos per als pròxims anys i unes 100 candidatures obertes. I hi ha cabuda per al creixement perquè el sector de reunions ajuda a desestacionalitzar el turisme, ja que gairebé mai es fan a l’estiu i a més representa el visitant de qualitat que tots busquem. És un perfil que viatja per feina, acudeix als congressos, gasta més diners que la mitjana i consumeix la ciutat de manera molt diferent del turisme low cost.

Vist el calendari del 2024 i del 2025, sembla que la pandèmia està oblidada i les reunions virtuals no han desbancat les presencials.

L’any 2025, amb la coincidència de diversos congressos importants a Barcelona, serà tremendament actiu i ja costa trobar capacitat per incorporar noves convencions. Precisament n’hem guanyat dues de grans: Labelexpo (40.000 visitants) i Vitafoods Europe (25.000 visitants), que se celebraven a Brussel·les i Ginebra. Ha passat al contrari al que es deia, ja ningú vol congressos virtuals, es generen cada vegada més esdeveniments i cada vegada hi acudeix més gent, perquè un pot escoltar sessions online però es cansa de fer-ho durant quatre dies seguits i sense poder interactuar amb altres col·legues ni fer networking entre una sessió i una altra. La gent té ganes de veure’s i interactuar, ja no vol una freda pantalla davant. Aquest és un sector de persones i el congrés és una experiència professional, on a més pots disfrutar de la destinació. En aquest sentit, Barcelona torna a ser una ciutat molt popular.

¿Què ha canviat perquè es parli d’un rellançament de la ciutat?

Ara s’està fent molt bona feina de promoció perquè tots estem alineats perquè funcioni aquest sector estratègic. Turisme de Barcelona, la Cambra de Comerç, la Fira, l’Ajuntament de Barcelona, el Gremi d’Hotels... Quan toca donar suport a una candidatura important comptem sempre amb el suport de l’alcalde Collboni.

¿La destinació acostuma a exercir de ganxo en els congressos? ¿Quina és la seva clau de l’èxit?

El lloc és molt important. Saben que quan s’organitza aquí surt bé, perquè hi ha una infraestructura top d’instal·lacions, que donen resposta a necessitats tecnològiques, hi ha bons professionals, una extraordinària i moderna planta hotelera, bones connexions, tenim grans contactes en el sector, i a més hi ha la rendibilitat, perquè els organitzadors volen guanyar diners i saben que si es fa a Barcelona possiblement vindran més congressistes i vendran més entrades. Els nostres arguments són professionals i intentem fugir dels tòpics i reclams turístics, però la gent és conscient que la ciutat ho té tot.

¿Per què la majoria de congressos són mèdics?

A Barcelona dos terços són d’especialitats mèdiques i científics, seguits pels àmbits de la tecnologia i la indústria. És lògic perquè cada especialitat té el seu congrés nacional, europeu, mundial... i després cal sumar-hi els de cada branca i malalties concretes. Però tenim molts tipus de reunions professionals de mida més petita que no computen en el rànquing de l’associació ICCA. L’any 2023 en vam tenir 1.945, de les quals 1.407 van ser reunions corporatives i 538 congressos de diversos sectors. En total, amb més de 582.000 delegats amb un impacte de més de mil milions d’euros a l’any.

Després de la competició, ¿Barcelona Convention Bureau quin paper juga?

Acompanyem els congressos i convencions només en les seves necessitats a la ciutat. Per al seu muntatge compten amb alguna empresa d’OPC (organitzador professional de congressos) que s’ocupa de concretar tot el tema hoteler, el registre d’assistents i la configuració de les sessions. I en cada congrés abans celebrem amb tots els actors implicats un comitè de mobilitat i seguretat per explicar el que passarà a la ciutat i planificar-ho.

Notícies relacionades

Turistes, comerciants i veïns es queixen de la inseguretat. ¿Els congressistes pensen el mateix? ¿Què més podria millorar Barcelona?

La seguretat és un tema important i en què cal continuar treballant, però a altres grans ciutats també els afecta. Penso que en el nostre sector seria molt important l’ampliació de l’aeroport del Prat per aconseguir més vols intercontinentals directes i guanyar mercats a Sud-amèrica i Àsia.