1.250 pisos de lloguer de temporada tornen al mercat en tot just 4 dies

En només quatre dies, desenes d’agències immobiliàries han tornat al mercat almenys 1.250 pisos de lloguer. És just el temps que ha transcorregut des que el Parlament va tombar el decret impulsat pel Govern d’ERC per posar límit als pisos de temporada i regular les seves noves condicions. Seria una bona notícia si l’allau d’ofertes afectés l’arrendament tradicional, però segons ha comprovat aquest diari es tracta essencialment de pisos que només es poden llogar per uns mesos i eludeixen el control de preus imposat el març passat a Catalunya per als contractes de llarga durada. Idealista, que s’havia quedat amb tot just 2.700 anuncis la setmana passada (una xifra històricament baixa), va créixer ahir fins als gairebé 4.000 reclams. Un auge igual a l’experimentat per Habitaclia i Fotocasa, nodrits, per cert, de preus molt per sobre de la mitjana, tenint en compte que aquest segment torna a ser de preu lliure. En conjunt, el 60% estan per sobre de 2.000 euros al mes.

La hiperregulació per la qual ha mirat d’apostar Catalunya, en el marc de la llei de vivenda, topa a cada pas contra el mur reactiu del mercat immobiliari, escanyat com mai davant un doble fenomen. D’una banda, la mínima rotació als pisos ja llogats: els inquilins amb vivenda no es mouen atesa la dificultat de trobar un altre pis disponible, i davant la garantia que ja no els poden sotmetre a augments abusius; i els llogaters prefereixen quedar-se amb l’inquilí que tenien a buscar-ne un altre a qui no podran aplicar més pujades que l’IPC o índex vigent, sabent que a més haurien d’assumir (la propietat) les despeses d’agència i contractes. Així ho està constatant la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, amb la seva borsa de lloguers buida. D’altra banda, molts propietaris han optat per vendre en lloc d’arrendar, vista la inseguretat jurídica i els nous desavantatges fiscals en la majoria de casos.

En aquest escenari convuls i amb l’escassa oferta que arriba a anunciar-se als portals (la majoria de vegades ja és absorbida abans per les llistes d’espera de les agències), l’aprovació d’un decret per posar límit als lloguers temporals va tenir un efecte immediat a finals d’abril. Centenars de pisos van anar sortint del mercat perquè davant la imminència de les eleccions a Catalunya molts dels propietaris i operadors van preferir congelar-los fins a veure si hi havia un canvi de poder i de polítiques de vivenda, o si el decret era convalidat.

En un exercici no científic però sí revelador, aquest diari ha fet un seguiment diari (a la mateixa hora) de l’oferta a Idealista en les últimes setmanes, al so dels anuncis de la Generalitat sobre vivenda. Mentre que a l’abril va arribar a alguna punta de 5.000 anuncis a la capital catalana (cada vegada amb més oferta de temporada), la xifra va anar baixant després d’anunciar-se el decret regulador, que va entrar en vigor el 26 d’abril. Va tocar fons amb uns 2.700 anuncis, cosa que suposava una reducció de la meitat en només un mes. Per contra, ara s’ha disparat a l’alça un 52% en tot just quatre dies des que la comissió permanent del Parlament el va truncar dijous passat. No obstant, l’oferta segueix per sota de fa un mes (ara ronda els 4.000), com reflecteix el gràfic adjunt, les dades del qual ha donat per vàlides Idealista.

Jugant al gat i la rata

La muntanya russa la composen en general habitatges que s’estaven llogant per temporada, per a menys d’11 mesos. Aquesta ambigua figura queda exempta de la limitació de preus que marca el sistema de referència estatal i que aplica Catalunya a les seves zones tensades. De manera que des de fa temps un terç de l’oferta de lloguer a Barcelona (segons Idealista) se cenyeix a aquesta modalitat. Solen ser pisos moblats i a punt per entrar-hi, que es destinaven a treballadors de passada, expats, estudiants de màster..., però que a la pràctica estaven sent utilitzats també per barcelonins que no trobaven altra cosa. A preus molt per sobre de la mitjana.

Notícies relacionades

Pujarà el recàrrec a la taxa turística

Ordenança contra la discriminació LGTBI a BCN

El decret va pretendre establir que només podien ser de temporada els lloguers de vacances, oci i festivals (per a casos de més d’un mes d’estada, perquè si no necessitarien llicència turística de lloguer per dies), mentre que la resta de casos havien d’adoptar contractes de llarga durada, tot i que només es consumissin sis mesos, per exemple. A la pràctica la seva aplicació era incongruent a Barcelona, on el turisme no s’allotja per vacances ni festivals durant mesos i la figura del pis de temporada semblava que no tenia sentit.

La normativa va ser considerada precipitada i que estava d’esquena al sector i d’altres grups polítics, de manera que no ha prosperat. I a sobre ha fet ballar el mercat immobiliari una vegada més, cosa que ha demostrat fins a quin punt els propietaris estan pendents de la regulació.