El primer aquari de Barcelona

Un d’aquests és la cascada de la Ciutadella, dissenyada pel mestre d’obres Josep Fontserè. Una gran obra arquitectònica que no va ser concebuda com a tal. En el projecte original, era una font que recreava una petita gruta natural, de manera que quedava perfectament integrada als jardins. Posteriorment, quan Fontserè va rebre l’encàrrec de monumentalitzar el sortidor, va utilitzar com a referència el Chateau d’Eau, la cascada del Palau Longchamp de Marsella.

La font monumental es va construir entre 1875 i 1881, tot i que la part escultòrica no es va completar fins al 1888. Aquell mateix any, coincidint amb l’Exposició Universal, es va inaugurar al seu interior el primer aquari de la ciutat. Formava part de l’oferta científica del parc, junt amb l’hivernacle, l’umbracle i el Museu Martorell d’Arqueologia i Ciències Naturals.

Una habitació amb peixeres

L’aquari estava situat al pis superior de la cascada. L’accés es feia per les escalinates laterals de la font. A dalt, darrere del conjunt escultòric del naixement de Venus, es trobava la porta principal, en l’actualitat tancada i barrada. El rètol de l’Aquàrium sobre l’entrada, flanquejat per dos medallons decoratius que s’atribueixen a Gaudí, és l’únic vestigi exterior d’aquella atracció.

Al creuar la porta, un esgrafiat del déu Neptú donava la benvinguda als visitants, abans d’accedir a la sala principal. No ens hem d’imaginar un aquari com els actuals, amb taurons i túnels sota l’aigua, sinó una habitació rectangular, d’uns 100 metres quadrats, envoltada de peixeres. Els animals es repartien en compartiments, segons fossin rèptils, amfibis, crustacis, mol·luscos o peixos.

Com que els mitjans tècnics de 1888 no permetien renovar l’aigua salada dels tancs, al principi només s’exhibien animals de riu, com barbs, carpes, crancs i anguiles. No va ser fins a 1917, després d’una reforma de les instal·lacions, quan es va afegir una secció marina. Això sí, a causa de les limitacions d’espai, tot el que es podia veure era la petita fauna del litoral mediterrani: eriçons, sípies, gambes i alguns peixos.

Més enllà de les peixeres, l’atracció més singular del conjunt es trobava en el nivell inferior de l’aquari. Allà es va construir una gruta artificial, recuperant la idea que Fontserè ja havia plantejat en els seus primers projectes. Es creu que el mestre d’obres va confiar el disseny de la cova artificial a Antoni Gaudí, que llavors era un jove estudiant d’arquitectura.

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

Gaudí va traçar un laberint de rocalls, amb estalactites i estalagmites, que arribava fins a la part posterior de la cortina d’aigua de la cascada. Era el que avui es diria una experiència immersiva, on els visitants podien viure la sensació d’endinsar-se en una cova submarina. Des de fa anys, aquest fascinant espai serveix de magatzem de Parcs i Jardins. Inaccessible per al gran públic, encara es conserva part de la decoració rocosa que cobria les parets, els pilars i el sostre.

L’aquari va tenir una vida discontínua. L’espai arribava a unes temperatures tan altes que van obligar a tancar-lo al públic. Es va parlar del trasllat a algun dels pavellons de la secció marítima de l’Exposició, on avui s’ubica l’Hospital del Mar. L’operació mai es va portar a terme i, el 1908, l’aquari de la Ciutadella, degudament remodelat, va tornar a obrir les portes. Com a reclam, es van incorporar tres exemplars de foques, que s’exhibien a l’estany de la cascada. Malgrat el precari de les seves instal·lacions, es va mantenir obert fins a 1929.