Construcción de nuevas oficinas en el barrio del Poblenou, en Barcelona. /
Barcelona té un problema. Vaja, en té uns quants, però n’hi ha un que cada cop surt més amunt a les enquestes i no ens ve de nou: l’habitatge. Ara mateix el cost de l’habitatge ja supera la tercera part de les despeses generals d’una llar i mentrestant les administracions no fan res per resoldre-ho. De fet, fins i tot ho empitjoren. Fa una setmana Junts i PSC van tombar el decret sobre els lloguers de temporada. Aquell mateix dia la xifra de pisos de lloguer a Barcelona va augmentar en gairebé un 25 per cent. Jo mateix estava pendent del portal d’Idealista i vaig veure com de sobte sorgien els apartaments —moblats, amb lloguer temporal d’un a onze mesos, a preus inflats— que estaven retinguts a l’espera d’una resolució. Pisos, esclar, destinats a turistes i nòmades digitals amb un alt poder adquisitiu.
Sí, el problema és l’habitatge, i encara s’agreuja més per la falta d’habitatge social. Resulta, però, que amb una mica d’imaginació i voluntat la situació podria millorar, perquè ¿què hi fan tantes oficines buides? Al districte 22@, que havia de ser el gran centre de negocis de Barcelona, es calcula que quatre de cada deu locals estan buits, i les dades són semblants a la Marina del Port. Alhora, un estudi recent de Barcelona Regional, agència pública de planejament estratègic, explica que el 45 per cent d’oficines de Barcelona són en àrees cèntriques com l’Eixample, la Via Laietana. Les Corts o Sant Gervasi. Sovint, a més, ocupant entresols, principals o finques règies que havien estat pensades com a habitatge. No cal ser urbanista per adonar-se que això no té cap lògica.
A Nova York, on hi ha una pressió similar, l’ajuntament ha llançat un programa que facilita l’adaptació d’oficines buides com a llar i es calcula que, només a Manhattan, es crearan vint mil apartaments nous la propera dècada. Aquí, amb polítiques de persuasió, es podria començar per reconquerir per als ciutadans les oficines i magatzems en blocs de veïns. Alhora, però, estant alerta perquè no es converteixin en pisos turístics, perquè ja ho sabem: en això de l’habitatge, feta la llei feta la trampa.
