Els sis barcelonins de més edat tenen 107 anys i viuen a l’Eixample
Barcelona supera per primera vegada la barrera dels 1.000 centenaris, que es reparteixen per tota la ciutat, però el districte més poblat i menys verd és l’únic on viuen els nascuts el 1917.

Dos ancianos, paseando en Madrid. /
Sis veïns de l’Eixample, probablement totes dones, van néixer l’últim any en què els Romanov eren amos de totes les terres de Rússia i el mateix any en què Estats Units, després que un submarí alemany torpedinés el RMS Lusitània i morissin a bord 128 dels seus compatriotes, es va decidir a entrar en la Primera Guerra Mundial. Tenen 107 anys. La recent publicació de l’últim padró de Barcelona va revelar que, per primera vegada en la seva història, la ciutat ha superat la barrera dels 1.000 centenaris (en són 1.007, per ser més exactes), però la lletra petita d’aquest informe revela singularitats com el fet que l’Eixample, el districte més poblat i menys verd de la ciutat, és a dir, l’antítesi d’un lloc saludable, és l’únic en el qual resideixen aquests barcelonins nascuts el 1917.
L’1 de gener del 2024, data en la qual es tanca el padró, no hi havia barcelonins de 106 anys. Sí que n’hi havia de 105, 10 d’ells residents a l’Eixample i sis a Sarrià-Sant Gervasi. A mesura que va baixant l’edat, es van incorporant altres districtes al rànquing, però és sempre l’Eixample el que despunta en cada columna de dades. Hi ha una raó de pes perquè sigui així. És el districte més poblat de Barcelona, amb 274.636 habitants, una altra plusmarca.
Amb una taxa de natalitat que està per terra, que només havia sigut més baixa el 1939, és a dir, en el clímax de la Guerra Civil, Barcelona ha superat aquest any l’1,7 milions d’habitants. I això és gràcies a la immigració, o, si es vol dir d’una manera que s’ajusta més a la realitat, és gràcies al fet que cada any que passa és més cosmopolita. Els 572.969 barcelonins que han nascut a l’estranger aporten cultures de 180 països del món, però la seva presència és percentualment superior a la mitjana també a l’Eixample, on un 37,5% dels veïns són nascuts fora d’Espanya. De fet, gairebé igualen en número els veïns del districte nascuts a la ciutat. En són 117.959. Els procedents d’altres països són 102.504. Més aviat que tard, aquestes xifres s’invertiran.
Gentrificació
Per sota de les estadístiques, segur que hi ha moltes tensions. L’Eixample no és aliè, per exemple, als processos de gentrificació. Però la simple lectura de les dades ja proporciona interessants lectures. L’Eixample va arribar al segle XXI amb 246.884 habitants. Actualment ja n’hi ha 274.636, un cens pràcticament idèntic al de la segona ciutat de Catalunya, l’Hospitalet, però amb una diferència substancial, la superfície disponible. El districte té una superfície total de 7,48 quilòmetres quadrats, dels quals pràcticament tots són finques i carrers.
L’Hospitalet, malgrat ser una de les ciutats més denses d’Europa, té un terme municipal de 12,4 quilòmetres quadrats. Amb tot, conserva el tron europeu de la densitat en una interessant classificació elaborada per la Unió Europea que revela quins són els quilòmetres quadrats exactes més poblats del Vell Continent. Una zona a cavall de la Florida i Pubilla Cases d’exactament un quilòmetre quadrat se situa al capdavant de la llista amb 56.158 habitants.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- MONEDES DIGITALS El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit
- Alto el foc a Gaza Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència