L’ATM licita l’últim esprint per integrar els busos a la T-mobilitat

Segurament això del Bus Embarcat no us sona de res, però heu de saber que agrupa el nombre més gran d’operadors del sistema tarifari integrat de l’ATM. O sigui, que no és cosa menor. El final, segons marca el concurs, és "disposar d’un únic marc de treball, tan homogeni com sigui possible, per a un entorn caracteritzat per una gran quantitat d’empreses, més de 50, i pocs recursos tecnològics". "Hem de ser conscients –continua el document– que la qualitat global del nou sistema tarifari integrat la proporcionen els grans operadors, però també han de donar-la els petits, malgrat que els seus recursos són més escassos, cosa que fa especialment difícil el pla de Bus Embarcat".

El projecte més difícil

Del que es tracta és d’unificar criteris, de no repetir processos i, per tant, de compartir un mateix full de ruta que pugui beneficiar a tothom i que faciliti les coses als viatgers. Un portaveu de l’ATM admet que el del Bus Embarcat, malgrat ser el segment que transporta menys viatgers, ha sigut "el més complex de tots". Ha sigut més fàcil amb els altres projectes, que s’han anat abordant per separat, és a dir, amb el metro i el bus de TMB, amb Ferrocarrils, amb Rodalies i amb el Tram.

El Bus Embarcat va concentrar el 18,1% del total de viatges que es van fer a Catalunya durant tot el 2023. Perquè pugueu comparar-ho, només TMB s’emporta gairebé el 60% de totes les validacions. Però és un sol operador i, pel que fa a la implantació de la T-mobilitat, el procés, tot i que mogut, ha sigut bastant més senzill. Als autobusos urbans i interurbans que operen en sis corones metropolitanes i que no són de TMB ja s’hi pot utilitzar la T-mobilitat des del desembre del 2021. S’ha passat del magnètic al xip, la qual cosa significa que el suport és capaç d’emmagatzemar molta més informació. Unes dades que després els operadors i l’ATM poden utilitzar per aconseguir afinar més en el servei.

El pas definitiu, però, i això només s’aplica per als interurbans, és la instal·lació de màquines validadoras de sortida, un procés en què s’està treballant sense una data concreta d’acabament. Hipotèticament, hauria de ser abans no s’acabi el 2026, ja que és la data que el Govern va aportar fa unes quantes setmanes perquè la T-mobilitat estigui desplegada al cent per cent, i això implica el cobrament per distància recorreguda, que és el sentit últim de l’invent, cosa que eliminarà les corones i permetrà crear títols propis, de tren, de metro, de tramvia o de bus, per als viatgers més recurrents.

Moltes coses

El Bus Embarcat, en xifres, potser s’entén més bé: 3.747 validadores d’entrada i 2.100 més de sortida, 2.408 seients, 2.306 terminals de consulta i 2.408 més de geolocalització o 52 punts d’atenció al client. Una posada al dia que afectarà més de dos mil autobusos. Un conjunt de solucions tecnològiques, molt més complicades del que es preveia l’octubre del 2014, quan es va adjudicar el contracte amb la idea que la T-mobilitat fos una realitat absoluta dos anys més tard.

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

La manera com funcioni el Bus Embarcat tindrà molt a veure amb el desenvolupament de la nova xarxa de busos interurbà en què ja hauria d’estar treballant el Govern de cara al 2028, quan vencen la majoria de les concessions de línies d’autobús a empreses privades. Aquest diari ja us va explicar al setembre que la idea és reduir el nombre d’operadors i que els horaris estiguin coordinats amb altres línies i també amb Rodalies o altres empreses de transport públic.

S’espera, en resum, una xarxa més coordinada i menys estanca, amb més freqüències, amb bitllets totalment integrats a través de la T-mobilitat, amb més bus a demanda per combatre el buidament rural. I, ves a saber, amb un nou operador públic. Com Ferrocarrils, però sobre l’asfalt.