Manu Mitru: "Fa 38 anys que estic aquí de lloguer i no em renoven"

"Jo només vull quedar-me on he viscut durant els últims 38 anys". Una corda uneix les terceres plantes de dos blocs de pisos del carrer d’Holanda, al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat. Del cordill pengen un parell de pancartes visibles des del carrer en les quals es llegeixen missatges contra la proliferació dels pisos turístics i que reclamen a inversors immobiliaris: "Continuar vivint al meu barri".

Tant la cita inicial com les teles pertanyen a Marta Ruiz, veïna de l’Hospitalet de tota la vida que, després de gairebé quatre dècades residint al mateix lloc, ara veu que la nova propietat de l’edifici no té intenció de renovar el seu contracte de lloguer i que li exigeix que abandoni la que durant tot aquest temps ha sigut casa seva.

La corda que uneix el pis de la Marta amb el de davant no és un accident derivat d’aquesta situació. Ella mateixa explica que coneix els veïns de davant de tota la vida i que tenen "molt bona relació". Així, han mantingut un cordill unint els dos balcons des de la pandèmia de la covid-19, quan hi penjaven missatges positius o dibuixos per animar els veïns del barri durant el confinament. Un fil que, des de llavors, han mantingut i al qual han continuat donant ús, per exemple, per posar uns llums de Nadal quan s’acosten els últims dies de l’any.

Els veïns del número 36 del carrer d’Holanda van rebre un burofax el 29 de febrer passat en què se’ls comunicava que una empresa, Bastida Pancarana SLU, havia comprat l’edifici i no tenia cap intenció de renovar o prorrogar els contractes de lloguer a mesura que aquests anessin vencent. Tot i que la nova propietat no ho ha comunicat oficialment, els veïns creuen que l’objectiu de la inversió és buidar l’immoble per reformar-lo i destinar-lo al turisme o al lloguer de temporada.

El mercat decideix

Un cas que els recorda el d’un bloc al carrer d’Occident, davant el mercat de Collblanc de l’Hospitalet, on les propietàries van deixar de renovar contractes als veïns per passar-se al lloguer d’habitacions, amb preus que superen els 600 euros al mes pel dret a compartir una estança. No obstant, un portaveu de Bastida Pancarana assegura a aquest diari que "en cap cas" s’ha parlat de lloguer de temporada, tot i que sí que reconeix que l’empresa "no està oberta a renovacions" i que preveuen que l’edifici, de 15 pisos, quedi completament buit el 2026, quan finalitza l’últim arrendament vigent.

El mateix portaveu assevera que "una vegada l’edifici estigui buit es veurà què es mou en el mercat". Així, comenta que, tot i que només han pogut veure al voltant del 20% dels pisos de l’immoble, han detectat "problemes [en l’estructura] que podrien ser seriosos", tot i que admet també que aquests no suposen ara un "risc ".

"A mi no em pots dir que aquest bloc no ha tingut reformes perquè sí que les ha tingut", afirma per la seva part Marta Ruiz, que recorda que fa anys, quan el veí de dalt es dutxava a ella li queia aigua fins que va caure un tros de sostre. Va demanar una inspecció a l’ajuntament que va detectar deficiències i va obligar a reformar-lo, així com altres pisos del bloc amb problemes.

El portaveu de Bastida Pancarana apunta que les reformes que preveuen "no es poden fer amb els veïns a dins". "La idea és deixar l’edifici despullat [a l’interior] i fer una nova estructura", així com posar ascensor o tirar parets: "Potser després hi ha menys vivendes".

Sortida digna

Al seu torn, l’empresa propietària afirma que estan oberts a "negociar una sortida digna [per als inquilins], però dins d’uns paràmetres". Joan Ginesta, veí del carrer d’Holanda 36 des de fa set anys, és un altre dels arrendataris a qui primer els acaba el contracte, el juliol d’aquest 2024. Explica que, quan se’ls va comunicar que no se’ls renovarien contractes, ni tan sols pagant més de les rendes actuals, els nous propietaris van arribar amb "grans promeses i grans disponibilitats".

No obstant, es remet al cas de la Marta per posar en dubte aquesta ajuda i comenta com després de 38 anys al bloc l’alternativa que li van donar va ser una pròrroga de tres mesos, fins a finals de juliol, i que, per cada dia després d’aquest temps que no se n’anés del pis els hauria de pagar 100 euros. "El cas de la Marta és complicat, però té fills que, dic jo, li poden donar un cop de mà", afegeix el portaveu de Bastida Pancarana.

El Joan assenyala que al tractar-se d’una empresa que busca fer negoci ha decidit aguantar, com també preveuen fer, de moment, altres veïns.

Ruiz explica que quan els seus sogres van morir els van deixar una caseta en un poble de Granada, però que, als seus 60 anys, no pot imaginar-se anant allà a viure després d’haver residit tota la seva vida a l’Hospitalet.

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

Malgrat haver renovat el contracte cinc o tres anys des de fa algunes dècades, ara paga poc més de 400 euros i, tot i que ha contemplat l’opció de buscar un altre pis (al municipi la mitjana és de 800 euros), no troba res que es pugui permetre. Ha acudit a Habitatge però la llista d’espera per a un pis social és llarga.

Jofre Rojas, president de l’Associació de Veïns Collblanc-la Torrassa, explica que fa anys que a la zona fronterera amb Barcelona i ben connectada amb el metro han anat creixent els pisos turístics i per habitacions.