BCN busca arquitectes joves per remodelar parets mitgeres

L’ajuntament llança una convocatòria internacional perquè els murs escollits a cadascun dels districtes es decorin amb vegetació i millorin l’eficiència energètica el 2026.

BCN busca arquitectes joves per remodelar parets mitgeres

JORDI RIBALAYGUE

2
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Barcelona busca arquitectes nascuts a partir de l’1 de gener de 1989 –és a dir, amb no més de 35 anys– per remodelar 17 parets mitgeres en 10 punts de la capital. Amb vista a la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de la qual la ciutat serà seu el 2026, l’Ajuntament ha llançat un concurs internacional amb la Fundació Mies van der Rohe, la Unesco i la Unió Internacional d’Arquitectes per obtenir projectes fins al 5 d’agost amb què decorar parets d’aspecte anodí, millorar l’eficiència energètica –per exemple, instal·lant plaques fotovoltaiques– i l’habitabilitat dels edificis triats davant els efectes del canvi climàtic –se suggereix la possibilitat de crear finestres– i plantar vegetació desafiant la gravetat. Alguns jardins penjats de blocs serveixen de model del que es demanda, com un al carrer del Pallars, sembrat amb ajuda del pla de remodelació de mitgeres que el consistori va iniciar fa 25 anys i que ara vol impulsar.

"Podem aconseguir que la ciutat sigui més bonica i també que estigui més preparada per afrontar l’emergència climàtica", va dir la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Laia Bonet, en la presentació de la convocatòria. Barcelona comptabilitza unes 6.000 parets mitgeres visibles des del carrer. Del total, 348 no quedaran cobertes per edificis pendents d’erigir-se i mesuren més de 100 metres quadrats.

"El punt de partida"

Els immobles escollits després d’un acord entre l’ajuntament i les comunitats de propietaris es reparteixen per cada un dels 10 districtes de la capital, cosa que Bonet ha definit com una mostra de "justícia social" i "equilibri territorial". Els murs tenen en comú donar a una esplanada, una plaça o un jardí, cosa que les converteix en un gran aparador per exposar el que la tinenta va postular que ha de ser "el llegat de la capitalitat de l’arquitectura". Són als carrers Quetzal, Dante Aliguieri, Agustí i Milà, Nàpols, Rosselló, Pare Rodés, Espronceda, avinguda de Madrid, plaça de Martina Castells i els jardins de Marià Manent. "Posarà en valor el que coneixem com a espais oblidats, que n’hi ha molts, però tenen un potencial enorme per millorar la qualitat de vida i l’experiència dels veïns que viuen en l’entorn", va emfatitzar la regidora. Serà el "punt de partida d’una aposta per transformar més mitgeres més endavant", va dir Bonet.

Notícies relacionades

L’Ajuntament destina 5,3 milions d’euros a l’operació. Els fons sufragaran el 100% dels arranjaments excepte en cas que s’obrin finestres i balcons. En aquest cas, els amos hauran d’assumir la meitat de la despesa. Les reformes s’han de culminar en dos anys, amb la inauguració de prop de la vintena dels laterals de finques rehabilitats "a partir de la primavera del 2026" i al llarg dels 10 mesos de l’esdeveniment mundial que Barcelona allotjarà aquell any, va precisar l’arquitecta en cap del consistori, Maria Buhigas.

El jurat del concurs reunirà arquitectes europeus, asiàtics, americans, africans i de l’Orient Mitjà, als que s’afegeixen Buhigas i la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Anna Ramos. Els guardonats es donaran a conèixer després de la Mercè. Es reconeixeran els tres millors projectes per cada un dels 10 emplaçaments, tot i que només es materialitzarà el que obtingui el primer premi en cada cas. "És una manera d’incentivar la participació dels joves", va assenyalar l’arquitecta en cap.