Sis de cada deu botigues han obert a BCN després del 2010

Els tancaments de botigues centenàries són els més cridaners, però els que es produeixen diàriament als barris fruit d’una jubilació sense continuïtat generacional són una constant. El creixement turístic de Barcelona també ha propulsat l’interès de moltes marques i inversors forans per aconseguir els traspassos, de manera que la mitjana d’edat dels comerços tendeix a baixar al so dels temps i de no poques aventures empresarials efímeres. En concret, el 40,5% dels comerços de la ciutat (la franja més àmplia) van obrir entre el 2010 i el 2019, mentre que un 21,1% ho van fer entre només el 2020 i el 2022 i un 15,8% es van inaugurar entre el 2000 i el 2009.

El comerç del segle passat es redueix progressivament, i deixa només un residual 5% de negocis previs a 1979, que és la primera franja de tall temporal que planteja l’enquesta realitzada entre 2.400 establiments per dibuixar l’actualitat i característiques del sector, part de les quals ja va avançar aquest diari al maig. Entorn d’un 6% són botigues dels vuitanta, mentre que de la dècada de 1990 a 1999 en daten una mica més de l’11%.

Antics i cars a Ciutat Vella

L’antiguitat de la xarxa comercial de la ciutat varia sensiblement en funció de la seva tipologia. Els establiments més arrelats són els del segment quotidià no alimentari, amb una mitjana de 21 anys, al costat dels de parament de la llar, que arriben als 20,8 anys. Per contra, tenen menys recorregut els d’alimentació, amb una mitjana de 15,1 anys. Cal destacar que quan el titular del negoci és estranger, la mitjana en conjunt és de 7,1 anys, perquè protagonitzen molts relleus tant al centre de la ciutat com als barris.

Si es parla de territori, els comerços més antics es localitzen a Ciutat Vella (malgrat el centrifugat i el reset que va suposar la pandèmia), amb una mitjana de 21,5 anys. Per contra, a Sant Martí hi ha els negocis més joves amb una mitjana de 13,1.

El pas del temps també afecta les estructures de les empreses. Hi ha un 64,5% de societats civils particulars (SCP), un 29% de societats limitades (SL) i un 5,2% de societats anònimes (SA). Les franquícies suposen el 7,1% (com l’any anterior), tot i que són més freqüents en l’alimentació. Decau fins a un 30,6% l’associacionisme a gremis o eixos comercials, tot i que aquesta dada és més alta en zones com ara Sant Andreu i Horta-Guinardó.

Notícies relacionades

TMB paga 12.800 € d’assegurança del Tramvia Blau tot i no circular

Pilar Díaz: "La Generalitat necessita els municipis per solucionar la crisi d’habitatge"

El sondeig del 2023 reflecteix entre la mostra visitada un 71,5% de lloguer, un 16,9% de propietat (que en el cas de quotidians no alimentaris arriba al 29,9% i possibilita aquesta longevitat més alta, no amenaçada per la pressió del lloguer o les pujades de rendes), davant un 9,1% de concessió municipal, en el cas de les parades de mercat.

Els preus d’arrendament, al contrari que en l’àmbit de la vivenda, s’han mantingut de mitjana bastant estables respecte al 2022, a 17 euros el metre quadrat. Òbviament l’evolució no és igual a les zones prime que en barris perifèrics. I les xifres més altes es paguen en l’epicentre turístic de Barcelona, a 23,8 euros a Ciutat Vella, seguit per Gràcia (17,8 euros) i l’Eixample només uns cèntims per sota. El districte més barat per llogar un local comercial és Horta-Guinardó, a 13,3 euros el metre quadrat.