Una escultura commemora el bicentenari del passeig de Gràcia
Lluís Lleó ha creat ‘Pink Barcino’, una peça de tres metres d’altura i gairebé vuit tones de pes col·locada a la cantonada del Palau Robert, a la confluència del passeig de Gràcia amb Diagonal.

És una instal·lació efímera. A aquesta pregunta va caldre respondre en més d’una ocasió després de destapar-se la tela que cobria l’escultura. Amb el mecenatge de la Fundació Grup Farmacèutic Salvat (una cosa visiblement ressenyada als peus del pedestal) i l’impuls de la Fundació Barcelona Promoció, el sector més antic dels comerciants del passeig de Gràcia, han decidit celebrar els 200 anys d’aquest bulevard de la ciutat amb una escultura de l’artista català establert a Nova York Lluís Lleó.
És una peça de tres metres d’altura i gairebé vuit tones de pes que s’ha col·locat a la cantonada del Palau Robert, o sigui, a la confluència del passeig de Gràcia amb l’avinguda de la Diagonal. Porta per títol Pink Barcino perquè, a més del gris ciment, aquest és el seu color, que cobreix la totalitat de la seva part posterior, mentre que en la davantera el rosa estampa el que s’intueix que és l’asfalt del carrer. De manera molt esquemàtica, l’escultura representa la trama de l’Eixample en el mateix punt de la ciutat.
És una instal·lació efímera, però el seu autor, minuts després de descobrir l’obra en companyia de l’alcalde, Jaume Collboni, i de representants del sector comercial, com Lluís Sans i Josep Santacreu, va assegurar que lluitarà perquè perdi aquesta condició, és a dir, intentarà que més enllà del gener, quan finalitzarà el bicentenari, l’escultura passi a ser permanent.
Crítica o indiferència
El fet indiscutible és que no passa inadvertida. Aquesta és una de les cantonades més transitades de la ciutat i, per als que no solen transitar aquesta zona, és una oportunitat per practicar aquest esport tan urbà i barceloní que és tenir una opinió pròpia sobre cada qüestió. És una manera més d’estimar aquesta ciutat. Criticar-la. També pot generar el contrari, indiferència, més o menys com l’obelisc que està just darrere de Pink Barcino, una obra que de tantes modificacions que ha tingut és avui un monument sense cap motiu. En qualsevol cas, sembla que pel seu caràcter efímer no ha sigut sotmesa a l’avaluació de la comissió del patrimoni artístic que pobla els carrers de la ciutat.
L’escultura, per la seva ubicació, a peu de vorera, serà també una mena de termòmetre, segons es miri, de l’ofensiva municipal per millorar la neteja de la ciutat, pintades incloses. Però això només se sabrà amb el pas de les setmanes. O dels dies. O de les hores.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump