Una escultura commemora el bicentenari del passeig de Gràcia

Lluís Lleó ha creat ‘Pink Barcino’, una peça de tres metres d’altura i gairebé vuit tones de pes col·locada a la cantonada del Palau Robert, a la confluència del passeig de Gràcia amb Diagonal.

Una escultura commemora el bicentenari del passeig de Gràcia
2
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

És una instal·lació efímera. A aquesta pregunta va caldre respondre en més d’una ocasió després de destapar-se la tela que cobria l’escultura. Amb el mecenatge de la Fundació Grup Farmacèutic Salvat (una cosa visiblement ressenyada als peus del pedestal) i l’impuls de la Fundació Barcelona Promoció, el sector més antic dels comerciants del passeig de Gràcia, han decidit celebrar els 200 anys d’aquest bulevard de la ciutat amb una escultura de l’artista català establert a Nova York Lluís Lleó.

És una peça de tres metres d’altura i gairebé vuit tones de pes que s’ha col·locat a la cantonada del Palau Robert, o sigui, a la confluència del passeig de Gràcia amb l’avinguda de la Diagonal. Porta per títol Pink Barcino perquè, a més del gris ciment, aquest és el seu color, que cobreix la totalitat de la seva part posterior, mentre que en la davantera el rosa estampa el que s’intueix que és l’asfalt del carrer. De manera molt esquemàtica, l’escultura representa la trama de l’Eixample en el mateix punt de la ciutat.

És una instal·lació efímera, però el seu autor, minuts després de descobrir l’obra en companyia de l’alcalde, Jaume Collboni, i de representants del sector comercial, com Lluís Sans i Josep Santacreu, va assegurar que lluitarà perquè perdi aquesta condició, és a dir, intentarà que més enllà del gener, quan finalitzarà el bicentenari, l’escultura passi a ser permanent.

Crítica o indiferència

Notícies relacionades

El fet indiscutible és que no passa inadvertida. Aquesta és una de les cantonades més transitades de la ciutat i, per als que no solen transitar aquesta zona, és una oportunitat per practicar aquest esport tan urbà i barceloní que és tenir una opinió pròpia sobre cada qüestió. És una manera més d’estimar aquesta ciutat. Criticar-la. També pot generar el contrari, indiferència, més o menys com l’obelisc que està just darrere de Pink Barcino, una obra que de tantes modificacions que ha tingut és avui un monument sense cap motiu. En qualsevol cas, sembla que pel seu caràcter efímer no ha sigut sotmesa a l’avaluació de la comissió del patrimoni artístic que pobla els carrers de la ciutat.

L’escultura, per la seva ubicació, a peu de vorera, serà també una mena de termòmetre, segons es miri, de l’ofensiva municipal per millorar la neteja de la ciutat, pintades incloses. Però això només se sabrà amb el pas de les setmanes. O dels dies. O de les hores.