Un brot d’alegria

Més enllà de l’impacte econòmic, de la inversió i que retorni o de festejar els beneficis, el Govern basc va realitzar a la tardor una enquesta entre la població i va preguntar què els havia semblat la sortida del Tour que va tenir lloc l’1 de juliol del 2023 a Bilbao. El 86% va respondre que acollir el naixement de l’última ronda francesa els havia fet molt feliços.

No hi ha res millor que la felicitat, més enllà d’obtenir 103,9 milions de beneficis que van silenciar qualsevol crítica a la inversió pública de 12,2 milions per allotjar, durant sis dies, la principal carrera ciclista i un dels grans esdeveniments esportius del món. Gairebé un milió de persones, entre veïns i visitants, es van llançar a les carreteres en les tres etapes del Tour per territori basc.

Potser, l’única crítica a l’espectacle que va suposar el pas del Tour per Euskadi va ser l’abús de l’hostaleria basca a l’hora de fixar els preus d’hostalatge, una cosa que Barcelona hauria de controlar quan, d’aquí dos anys, la ronda francesa surti de la capital catalana. I tant de bo ho faci sense la pluja que va enterbolir l’etapa del Tour del 9 de juliol del 2009 i va destrossar, a les fosques, el naixement de la Vuelta, el 26 d’agost de l’any passat.

La sortida del Tour des de Barcelona, avançada per aquest diari el 8 de maig, era una assignatura pendent que s’hauria pogut aprovar fa 10 anys després que Jordi Hereu, avui ministre d’Indústria i fins al 2011 alcalde de la capital catalana, deixés a falta de firma l’acord assolit el 2010 amb Christian Prudhomme, director general del Tour, durant la visita que Pere Alcober, en aquell temps regidor d’Esports del consistori barceloní, va realitzar a Rotterdam, sortida de la ronda francesa, acompanyat per Juan Porcar, home de confiança de la direcció del Tour en terres catalanes.

No obstant, la nova administració municipal, amb Xavier Trias com a alcalde, va renunciar al Tour, que el 2014 va partir de Leeds i va passar per Londres. Fins i tot es va produir una situació rocambolesca amb Prudhomme assegut a la taula d’un restaurant de la Barceloneta mentre esperava la tardana arribada de la representant municipal, Teresa Fandos.

Prudhomme va estar ahir a l’Ajuntament de Barcelona, com el 2011, quan va anunciar i va reforçar amb la seva presència la candidatura del 2014. Això sí, amb un canvi important. Ara s’ha firmat un acord que en primeres xifres s’ha establert per valor de 7 milions, cinc menys del que ha reconegut el País Basc pel pas de la ronda francesa en l’última edició.

El record de Pérez Francés

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Així es compleix el somni que farà molt feliços els barcelonins i els catalans que, el 2009, es van llançar a la carretera des de Girona a Barcelona i des de la plaça d’Espanya fins a Andorra. O els que els seus pares els van explicar que, en un llunyà 1965, Pepe Pérez Francés, l’enyorat ciclista del Poble Sec, es va presentar en solitari pel Paral·lel per guanyar una etapa del Tour que va passar a la història com el triomf de Jacques Anquetil de 1957, a Montjuïc.

Barcelona, en dos anys, es convertirà a la primera ciutat del món que acull uns Jocs, un Mundial de futbol, una Copa Amèrica i la sortida del Tour, que supera les altres en afecte, en proximitat i sobretot en gratuïtat. I perquè els ciclistes passen per casa teva sense pagar un euro per una entrada. Per aquesta raó, en dos anys, els carrers de Barcelona cridaran el mateix que els milions d’aficionats que aquest mes de juliol ocuparan les cunetes de la carrera per França: ¡Vive le Tour.