L’AMB licita 12 noves càmeres per a les zones de baixes emissions de BCN

El concurs públic surt amb un preu màxim de licitació de 210.697,30 euros, un import que les empreses aspirants, com és habitual, revisaran a la baixa per guanyar-se el favor de l’Administració. Guanyi qui guanyi, tal com marquen les prescripcions tècniques de la convocatòria, les càmeres es començaran a instal·lar a principis del 2025 i el mateix any ja arrencarà el funcioment. El contracte, però, s’ha de tancar abans que s’acabi el 2024, ja que, al tractar-se de fons europeus, la cosa no pot saltar a l’exercici següent sense que estigui resolta la licitació.

Les mateixes normes

En paral·lel, mentre els concursos públics avancen perquè tot pugui estar a punt, els municipis van avançant en la configuració i aprovació de les seves corresponents ordenances, amb la idea d’aplicar un mateix criteri pel que fa a les sancions i les exempcions. D’aquesta manera, dins de l’àmbit de l’AMB, els conductors sabran que les normes són les mateixes a tots els paraigües ambientals. Quan estiguin totes en marxa, com ja passa amb la de Barcelona, Sant Cugat i Sant Joan Despí, l’AMB s’encarregarà de monitoritzar les sancions, que després seran gestionades pels mateixos consistoris.

La licitació de l’AMB només concreta la xifra de punts de control, però no els municipis receptors. Sí que especifica les ciutats que són "candidates" a la instal·lació de les càmeres perquè ja tenen projectes de ZBE en marxa. Són les següents: Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, Badalona, Santa Coloma i Molins de Rei. "La col·locació –diu l’AMB en les bases del concurs– vindrà condicionada per la idoneïtat dels punts proposats pels municipis d’acord amb el replanteig fet amb la direcció de l’obra".

La majoria d’aquestes ciutats ja tenen els deures mig fets. L’Ajuntament de Santa Coloma, per exemple, va licitar l’abril passat la instal·lació de 46 càmeres a 23 punts del nucli urbà. Preu de sortida: 1,6 milions d’euros que també es pagaran amb fons Next Generation. Aquest concurs està ara en fase d’avaluació de les ofertes. Però també han fet passos, amb diferent ritme d’execució, els consistoris de ciutats com Castelldefels, el Prat o Viladecans, que tenen el projecte en marxa de cara al 2025, quan es preveu que les ZBE ja estiguin operatives.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Lleis sense sanció

Malgrat que es parla de les zones de baixes emissions des de fa gairebé 10 anys, ha sigut necessària una legislació que obligui a instal·lar paraigües ambientals perquè els ajuntaments i l’AMB, que va ser pionera a tot l’Estat amb la de Barcelona, trepitgessin l’accelerador. La llei 7/2001, de canvi climàtic i transició energètica (i el posterior reial decret del desembre del 2022), obliga els municipis de més de 50.000 habitants i els de més de 20.000 residents amb problemes de contaminació atmosfèrica a implementar ZBE abans del 2023. Però aquesta normativa no va acompanyada de sancions, així que l’aplicació s’està fent en comptagotes i de manera molt desigual.