Quasi desnonada per no pagar el 35% més

Una dona de 74 anys espera un judici per negar-se a abonar 1.200 euros de mensualitat per continuar vivint a l’antiga porteria d’una comunitat de propietaris de Sarrià-Sant Gervasi

Quasi desnonada per no pagar el 35% més
3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A Mercedes Muntañola (veïna de Barcelona, infermera jubilada i viuda de 74 anys) li van comunicar que no li renovarien el lloguer el dia del seu aniversari, a finals del 2022. "Em vaig trobar que em quedariar al carrer quan esperava firmar un nou contracte", reconeix. L’avís li va arribar per burofax, com és habitual en aquests casos, si bé l’amo no és un impersonal fons d’inversió ni tampoc un gran llogater establert lluny de la seva inquilina: els propietaris del baix de Sarrià on la dona viu sola des del 2018 són els seus veïns, els integrants d’una comunitat de propietaris amb una vintena de vivendes al carrer Capità Arenas, en el qual la titularitat de l’antic domicili-porteria del bloc es divideix en petites porcions repartides entre cadascun dels amos dels pisos de l’edifici.

L’acord va vèncer fa ara un any, un cop es va esgotar la pròrroga excepcional de sis mesos que el Govern va concedir als lloguers que s’esgotaven per pal·liar la crisi. En tot cas, Mercedes continua vivint a sota de les persones que han instat que se la desnoni, a l’espera del judici. La dona no es va resignar a pagar un 35% més de mensualitat, la condició que li van marcar per prorrogar l’estada. La pujada es va plantejar abans que entrés en vigor la nova llei de vivenda, que no permet cap increment als nous contractes que una actualització anual sobre el preu de l’anterior contracte. Per al 2024 es fixa en un 3%.

"Tothom sap el que hi ha"

La Mercedes treu importància al fet d’haver de conviure amb els propietaris que van aprovar a l’octubre acudir al jutjat per reclamar que se la desallotgi perquè el seu contracte va finalitzar: "Amb prou feines me’ls trobo. Si em creuo amb algú, saluda, somriu... Tohom sap el que hi ha. No hi ha problema, no els acostumo a veure". La demanda inclou la petició de condemnar la inquilina a sufragar la renda per duplicat cada mes, a comptar des que el contracte va expirar i fins que abandoni la vivenda. Per ara, el deute ascendiria a 19.464,72 euros, però continua creixent fins que es consumi l’expulsió.

Més que l’eventual incomoditat de coexistir amb les persones que la volen fora de casa, la inquilina posa l’accent en l’oferta que els administradors li van posar sobre la taula. L’import que li van proposar es desviava dels 884,76 euros en què la renda es taxava abans de ser rescindida, i és la xifra que la veïna consigna al jutjat com a gest de bona voluntat per quedar-se a la vivenda.

Notícies relacionades

"Em van oferir que passés a pagar 1.200 euros", concreta Muntañola. "Va ser taxatiu; em van dir que era el que costava el pis. Quan es va acabar el contracte em van dir que pagués 1.100 euros el primer any i 1.200 entre el segon i el cinquè", afirma. El Sindicat de Llogateres, que empara i assessora la Mercedes, objecta que aquest creixement esglaonat és "contrari a la llei".

Segons assenyala la inquilina, es tractava d’un augment "desproporcionat". "No puc assumir-lo. Tinc una bona pensió, però també tinc despeses, com tothom", va al·legar en la carta dirigida als veïns. EL PERIÓDICO s’ha posat en contacte amb la societat que administra la propietat, però els amos han refusat pronunciar-se sobre el cas. Un veí li va dir que, si no podia pagar-lo, es canviés de barri. "Abans tenia por, però ara ja no", confessa.