La cultura deixa un gran llegat com a eix transformador de BCN

Així mateix, l’àrea de Glòries va començar a canviar de cara gràcies a potents pols culturals com el Teatre Nacional de Catalunya i L’Auditori, que han convertit el Fort Pienc en un eix indispensable. Malgrat que, quan es van construir aquests equipaments, alguns dubtaven del seu èxit al·legant que quedaven molt lluny del centre i que no hi hauria prou públic, des de fa anys és impossible imaginar el panorama cultural de Barcelona sense ells. El terreny hostil on es van ubicar ha florit, en bona part gràcies a la transformació urbanística d’una zona que avui té millors connexions i envejables zones verdes. ¿Qui recorda el tambor de Glòries eliminat gràcies al túnel que ara passa per sota el parc? Edificis com el museu del Disseny Hub, la Torre Glòries i els Encants han contribuït a connectar l’Eixample amb Glòries i el Poblenou, un barri que ha passat d’acollir fàbriques a universitats.

La transformació cultural de Barcelona arribarà fins al mar. El Pla Estratègic del Port de Barcelona 2025-2030 inclou l’edificació del Liceu Mar, una nova seu per a la lírica i la dansa.

Macba i CCCB

Regeneració del Raval

La posada en marxa del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) a la zona de la plaça dels Àngels en el primer lustre dels anys 90 és un exemple paradigmàtic de com els equipaments culturals poden ser utilitzats com a grans catalitzadors de les transformacions urbanes més profundes. El projecte participava en el seu moment en una tendència internacional nascuda en els 70 i consolidada en la dècada següent que apostava per deixar de presentar les col·leccions d’art en sumptuosos edificis amb entorns enjardinats situats als afores per tornar els museus als centres de les ciutats (el MoMA de Nova York i el Centre Pompidou de París s’havien convertit en els nous referents).

A partir d’una iniciativa promoguda pel primer ajuntament democràtic per ordenar urbanísticament la zona nord del Raval on es concentraven equipaments en desús com la Casa de la Caritat, la Casa de la Misericòrdia i el convent dels Àngels, les administracions (consistori, Generalitat i Diputació) van aprofitar l’impuls de la nominació olímpica per portar a terme una ambiciosa reforma que va satisfer dues necessitats: la de dotar la ciutat d’unes institucions culturals llargament esperades i la de regenerar un barri degradat amb greus problemes socials (la posterior arribada del Campus Raval de la Universitat de Barcelona i de la facultat de Comunicació Blanquerna va amplificar aquest efecte revitalitzador).

En les tres dècades que han transcorregut des de la seva inauguració, el CCCB, concebut com un espai d’estudi i reflexió sobre les ciutats i la cultura urbana, ha constituït un èxit rotund (que a les seves instal·lacions naixés un festival tan rellevant com el Sónar és només un exemple entre molts), mentre que el Macba ha tingut una vida bastant més turbulenta i plena de polèmiques. L’última és el projecte d’ampliació que genera consens entre els grups municipals, però que ha revoltat una part dels veïns (i els skaters).

Fira de Montjuïc

Reformes pel centenari

De la mateixa manera que l’Exposició Universal de 1888 va servir per rehabilitar la zona del parc de la Ciutadella i el barri de la Ribera després d’un ominós passat militar, l’Exposició Internacional de 1929 va ser el macroesdeveniment transformador que, a més d’altres obres majors repartides per tota la ciutat, va permetre la urbanització de la muntanya de Montjuïc i l’àrea limítrofa (l’avinguda de la Reina Maria Cristina i la plaça d’Espanya, en particular).

Una vegada concluida l’exposició (deixant un dèficit milionari), una part important dels edificis i instal·lacions van ser destinats en les dècades següents a usos culturals, des del Teatre Grec fins al Palau Nacional (seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya), passant pel Palau de les Arts Gràfiques (Museu d’Arqueologia de Catalunya), el Palau de l’Agricultura (avui ocupat per la Ciutat del Teatre) o el Palau de la Química (que durant 30 anys va acollir els estudis cinematogràfics Orphea).

La commemoració del centenari de l’exposició és ara la fita que serveix de pretext per posar data a les obres de remodelació del recinte firal de Montjuïc, un ambiciós projecte que no només passarà per la rehabilitació d’alguns dels pavellons ja existents per donar-los nous usos (entre els quals, l’ampliación del MNAC, un nou palau de congressos i una biblioteca), sinó també un pla urbanístic que convertirà part de l’espai en 500 habitatges públics, en noves zones verdes i en equipaments per al veïnat, com un centre d’atenció primària i un pavelló esportiu.

El procés s’ha iniciat ja amb la convocatòria del primer concurs per reformar el Palau del Vestit, dels dos pavellons de l’avinguda de Maria Cristina i del palau d’Alfons XIII, amb un cost total d’uns 300 milions d’euros, i la previsió és concloure el gruix de les obres (tot i que en cap cas totes) el 2029, coincidint amb la celebració d’un gran esdeveniment internacional relacionat amb el paper de les ciutats davant el repte del canvi climàtic, els detalls del qual encara estan per definir.

Les Glòries i el Fort Pienc

El TNC i l’Auditori, capitals

Pocs recorden ja com era la vida musical i teatral abans que l’àrea pròxima a Glòries es convertís en epicentre cultural amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i L’Auditori, tots dos construïts amb l’impuls de la Barcelona olímpica. El primer és un edifici monumental i elegant, amb alguna cosa de panteó grec de 20.000 metres quadrats, obra de l’arquitecte Ricard Bofill. Allotja dues sales –Sala Gran, 847 butaques; Sala Petita, espai polivalent amb 450 de màxim– i n’hi ha una tercera a l’edifici annex, la Sala Tallers, de 5.200 metres quadrats, que acull els tallers d’escenografia i una sala amb 400 places.

L’Auditori, un transatlàntic de 42.000 metres quadrats aixecat per Rafael Moneo amb acer Corten i ciment –seu de l’OBC i de la Banda Municipal de Barcelona–, concentra al seu interior quatre sales: Pau Casals per a 2.200 espectadors; Oriol Martorell amb 600 localitats; Tete Montoliu de 400 places, i Alicia de Larrocha, de 152 localitats. A més allotja el Museu de la Música i l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). I al seu exterior destaca la llanterna, una gran escultura lluminosa ideada per l’arquitecte i el pintor Pablo Palazuelo. "L’Auditori va resoldre un problema urbanístic: com acabaven els carrers Ausiàs March i Casp, que enllaçaven amb el TNC", va recordar recentment Moneo.

Situats entre l’Eixample de Cerdà, Glòries i el Poblenou, avui el barri de Fortpienc és un potent far cultural que es va reforçar el 2014 amb el museu del Disseny Hub. Prop de mig milió de persones acudeixen cada any a L’Auditori i el TNC. La connexió entre els dos edificis és el que encara falta per millorar. Un carrer els separa, aspecte que l’ajuntament intentarà canviar quan culmini la reorganització de Glòries.

El TNC i L’Auditori es van construir en un terreny hostil, un descampat amb desnivell a prop de les vies del tren. Abans en aquesta zona hi havia empreses de transport i tallers mecànics. Després de 25 anys d’activitat a L’Auditori i de 27 al TNC, el barri ha vist germinar escoles de música, dansa i teatre, tallers de lutiers i sales com la Versus Glòries.

Liceu Mar

Àncora cultural per al Port

El Liceu obrirà una segona seu dedicada a l’òpera contemporània, espectacles educatius i dansa al Port de Barcelona. Les bases del concurs internacional per al Liceu Mar han de sortir l’últim trimestre d’aquest any. El Port de Barcelona té previst ubicar-lo a la zona de l’antic Imax que ha sigut remodelat per allotjar l’America’s Cup Experience. La reestructuració del port cap a un model més ciutadà i permeable portarà a incloure un altre element cultural: els antics tinglados del moll d’Orient. Després d’una rehabilitació de 7,5 milions d’euros, actualment estan ocupats també per l’America’s Cup, però en el futur el pla és dedicar l’espai a exposicions, entre d’altres.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La construcció del Liceu Mar està prevista en el Pla Estratègic 2025-2030 del Port de Barcelona, que suposa una inversió de 250 milions. El nou espai serà una sala polivalent. Quan es va presentar per primera vegada el 2021 es va parlar de 900 butaques, dedicat a l’òpera de nova creació i des de tots els àmbits: composició, dramatúrgia i direcció d’escena. Aquestes instal·lacions permetrien complementar l’activitat educativa del Liceu així com fixar una temporada estable de dansa i programar òperes de cambra.

En aquests moments, el Liceu treballa amb diversos grups de diferents sectors, des de responsables institucionals fins a directors d’escena i de música, per definir el model. El finançament caldrà buscar-lo i negociar-lo, així que no es preveu abans del 2030. El nou edifici se situarà al moll d’Espanya, a la zona de l’Imax, tot i que no necessàriament al mateix lloc on s’alçava l’antic cine en 3D. El projecte sorgit en l’etapa dels Comuns podria variar, però la idea inicial era que l’edifici servís per "revertir el vessant turístic del port cap a la cultura", explica Josep Bohigas, exdirector de l’agència de planificació estratègica de Barcelona Regional. Els agradava un model d’un edifici que s’integrés a l’espai com el de l’Òpera d’Oslo, on la gent pot caminar per la coberta, però això ja es veurà. Pas a pas.