La Cursa del Taxi xoca amb el no de BCN i mira a Badalona

Barcelona s’autodescarta com a escenari de la Cursa del Taxi, un esdeveniment impulsat pel principal sindicat de taxistes de la capital catalana per fomentar els hàbits saludables entre conductors i la població general. El govern de Jaume Collboni ha rebutjat aquest mes la proposta del líder d’Élite Taxi, Tito Álvarez, sense arribar a debatre-la. Ara la cita posa rumb a una altra ciutat: Badalona.

L’executiu de Xavier García Albiol (PP) rebrà els organitzadors per estudiar que la primera edició se celebri l’any que ve a la tercera ciutat catalana. «Dilluns tenim reunió amb el regidor d’Esports», avança.

Aquest diari va donar a conèixer al setembre la iniciativa del mediàtic activista, emmarcada en la seva nova lluita contra el sedentarisme. El canvi és més que visible: si llavors s’havia aprimat 14 quilos, ara presumeix d’haver-se’n tret de sobre 54 en menys d’un any. Les claus, explica en una emotiva carta als seus companys, són una dieta saludable i entrenament diari.

La ràpida negativa de l’Ajuntament de Barcelona va sorprendre Tito Álvarez. No tant per les raons que esgrimeix l’administració, sinó pel canal utilitzat: un correu elèctric. En un e-mail, el cap de gabinet de la regidoria d’Esports declinava formalment fa tres setmanes l’organització de la Cursa del Taxi a la capital: «A causa de la gran quantitat de proves esportives que se celebren actualment, la ciutat no contempla incorporar noves carreres. Hem rebut altres propostes i totes s’han denegat; no es planteja fer cap excepció», acabava el regidor, demanant als taxistes que «entenguin la situació».

«És comprensible, és clar, però dir que no sense ni tan sols asseure’s a escoltar és una falta de respecte», critica el sindicalista. «Coneixem les dificultats de mobilitat que generen els esdeveniments al centre de Barcelona i just per això pensàvem en Montjuïc, un lloc meravellós que podria acollir la nostra cursa, la Fórmula 1 i moltes més coses», lamenta.

Portaveus municipals confirmen la política barcelonina sobre carreres populars. La xifra està «limitada des de fa anys a la ciutat per falta de dates», ja que «l’acumulació els caps de setmana» genera «molèsties» veïnals i interfereix la resta de l’agenda anual de la ciutat. «És una mesura consensuada i que permet a Barcelona tenir un calendari tancat d’esdeveniments esportius cada any», apunta el consistori, que assegura que va oferir als taxistes, sense èxit afegir-se a alguna carrera existent.

«Molt tossuts»

«Com que som molt tossuts i no desistim, li oferirem a l’alcalde Albiol que Badalona s’emporti la cursa», afirma. El circuit, que encara s’ha de definir, rondaria els 8-12 quilòmetres perquè sigui assequible al públic general. Amb les inscripcions i el marxandatge recaptaran fons per a una organització benèfica: les més ben situades per ara són la Fundació Gasol, que lluita contra l’obesitat infantil, i les iniciatives relacionades amb la síndrome d’Asperger, trastorn del desenvolupament que afecta el fill d’Álvarez.

La cara visible de les mobilitzacions del taxi, que ha arribat a demanar el vot per al PSC en dues ocasions, agraeix la «proximitat» d’Albiol i del seu equip. Tot i que reconeix que políticament són «el dia i la nit», defensa sense complexos la bona sintonia «personal» amb el popular, amb qui havia coincidit en diverses ocasions els últims anys.

Álvarez remarca la urgència de promoure una vida activa entre professionals que treballen asseguts la major part del dia: «Ene l sector del taxi el sedentarisme provoca sobrepès, problemes d’esquena, de son, infarts...».

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

Per això afirma que cada vegada més conductors canvien el xip, s’aficionen a algun esport i inicien dietes. Ho demostraran en la Cursa del Taxi 2025 i fins i tot es plantegen editar un calendari eròtic, com el dels bombers.

L’activista assegura que li arriben desenes de fotos de bàscules cada dia per Instagram, de companys que volen aprimar-se, animats pel seu exemple. Va arribar a pesar 156 quilos i va sotmetre’s a una operació gàstrica, que va ser en va perquè va mantenir els mals hàbits. Ja no podia fer vida normal: «Descansava tan malament que fins i tot m’adormia als semàfors i havia de parar de conduir per anar-me’n a casa», recorda. «Ara, amb gimnàs i dieta, visc com flotant. ¡Quina diferència!».