L’àrea de Barcelona descarta eliminar els pisos turístics

La mateixa naturalesa de l’àrea metropolitana de Barcelona dels 3,3 milions d’habitants implica que les mesures aplicades a la capital catalana irradiïn a les ciutats del seu entorn. L’últim exemple del fenomen és l’eliminació dels pisos turístics que ha anunciat l’alcalde Collboni a la ciutat comtal a partir del 2028, basada en la regulació que la Generalitat va tirar endavant a finals del 2023.

La nova ofensiva de Barcelona ha sacsejat les casuístiques locals al voltant dels pisos turístics del seu entorn, que malgrat ser heterogènies sí que coincideixen de moment a descartar l’aplicació de la fórmula Collboni per eliminar pisos turístics. Al seu torn, els ajuntaments advoquen per restringir, en alguns casos més si correspon, el creixement de pisos turístics en ciutats que des d’anys enrere no han ocultat el seu temor d’un potencial efecte crida després dels vetos de la capital.

Mostra d’això són les suspensions de llicències turístiques anys enrere en importants ciutats metropolitanes com l’Hospitalet o, més recentment, fins i tot la Badalona d’Albiol, que sense ser sospitosa de no prioritzar l’atracció del turisme parlava explícitament d’evitar una "allau de sol·licituds de pisos turístics" en el context del veto barceloní.

A la província de Barcelona, on la capital lidera el rànquing de vivendes d’ús turístic amb 10.000 pisos, la segona ciutat amb més vivendes és Sitges (1.739), un dels principals atractius del litoral català. La seva alcaldessa, Aurora Carbonell (ERC), explica a EL PERIÓDICO que descarta per complet la fórmula Collboni d’eliminar directament els pisos turístics al municipi, que titlla de "brindis al sol" i "irreal", però sí que advoca per una regulació restrictiva.

Por d’un ‘boom’

"Ens sembla bé una regulació restrictiva en la línia del requisit de renovar les llicències turístiques cada cinc anys de la Generalitat", afirma Carbonell, que assumeix que la por d’un possible boom de demanda turística sempre hi és malgrat que l’actual regulació local de Sitges limita les vivendes turístiques al 9% del total de la ciutat. "Quan no hi havia regulació sí que hi havia bastant descontrol, però ara no detectem que hi hagi tantes queixes per possibles allotjaments il·legals a la ciutat", conclou la regidora.

A la demarcació barcelonina, segueixen Sitges en quantitat de pisos turístics registrats Pineda de Mar (870); Cubelles (754); Calella (530) i l’Hospitalet (512). Les dades de pisos turístics a cadascuna de les ciutats de la província de Barcelona, extretes de la base de dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, poden visualitzar-se al següent mapa. La segona ciutat catalana, l’Hospitalet, i d’altres amb dades remarcables de pisos turístics registrats, com Vilanova i la Geltrú (433) o Gavà (247), tampoc advoquen a curt termini per suprimir de soca-rel la figura del pis turístic, tot i que, en la línia de Sitges, sí que reivindiquen les seves ja limitadores normatives locals.

En una tònica similar a la de Sitges, els municipis veïns de Vilanova i Gavà també confien en les limitacions que ja van aprovar fa pocs anys per contenir una possible dispersió de la demanda de llicències de vivendes turístiques si, finalment, es complís la intenció anunciada per Collboni d’erradicar els pisos turístics a la capital catalana.

L’ajuntament de Vilanova recorda que el 2021 va aprovar un Pla Especial Urbanístic per als pisos turístics en què ja restringia el nombre màxim d’aquest tipus de llicències que es poden atorgar a les diferents zones de la ciutat. "Una vegada s’arriba al límit, en aquestes àrees ja no es poden demanar més llicències", insisteixen fonts municipals. D’aquesta manera, la totalitat del front marítim de la ciutat, la part amb més demanda, ja ha esgotat el nombre de llicències de vivendes turístiques prevista a la normativa.

També a Gavà, Jordi Tort (PSC), primer tinent d’alcaldia, apunta a la normativa aprovada a la ciutat el 2021, que va limitar el nombre màxim de pisos turístics a la zona de Gavà Mar a un màxim d’un 5% per bloc. El mateix Tort indica que, per ara, no han detectat que la demanda de llicències de pisos turístics augmenti a la resta de la ciutat, però remarca que, si això passés, estudiarien la possibilitat d’aplicar noves regulacions.

De fet, la majoria de municipis consultats comenten que actualment es troben a l’expectativa de si finalment Barcelona eliminarà les vivendes turístiques i dels efectes que això podria portar-los. A més, assenyalen que actualment es troben en ple estudi del decret de la Generalitat i que decidiran què fer amb aquest model de negoci turístic una vegada tinguin clar el marc legal i les conseqüències.

El Barcelonès, en guàrdia

També es pronuncien sobre el fenomen dels pisos turístics les ciutats veïnes de la capital catalana a la zona nord: Sant Adrià de Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, amb 284, 229 i 26 pisos turístics respectivament segons la Generalitat.

Notícies relacionades

La biblioteca Benguerel es reforma per liderar en infantil i juvenil

Adeu a una llibreria amb solera al Gòtic

En cap de les tres es perceben els pisos turístics com una problemàtica greu local, si bé els governs municipals es mostren en guàrdia amb el fenomen. Fonts municipals de Badalona, per exemple, recorden que la ciutat té activada una "regulació exigent" des de fa deu anys: "No hi ha llicències a tot el front litoral i, a més, al febrer es va aprovar una suspensió de llicències".

En aquest mateix sentit s’expressen fonts municipals de Santa Coloma de Gramenet: "La regulació de les llicències turístiques es farà mitjançant una modificació del Pla d’Usos de la ciutat que ja estem ultimant".