El lloguer mitjà per un habitatge a Barcelona arriba als 1.193 euros

Les dades procedents de l’Incasòl, l’organisme de la Generalitat en el qual es notifiquen els contractes i es dipositen les fiances, llancen la radiografia més exacta dels preus que es paguen a la capital catalana. Les mitjanes que estableixen els grans portals immobiliaris es basen en els preus anunciats (que no necessàriament són els finalment acordats) i poden estar distorsionades per la creixent oferta d’habitatge de lloguer temporal, que sempre resulten més cares per estar moblades i llestes per entrar-hi.

Així que els resultats fins al març acabats de publicar suposen la constatació que els arrendaments no han deixat de pujar trimestre rere trimestre en els últims anys, tot i que es continuen desaccelerant, com ja es va apuntar en l’anterior balanç trimestral i més tenint en compte la inflació. En aquesta ocasió baixen en tres districtes (Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris), tot i que és aviat per relacionar-ho amb la limitació que marca l’índex estatal i que va imposar Catalunya, ja que també en l’últim trimestre del 2024 hi va haver descensos en dos districtes més que ara han tornat a pujar.

Districtes a l’alça

Ara l’increment més rellevant s’ha produït precisament a la zona més cara de la ciutat, Sarrià-Sant Gervasi, que després de créixer més d’un 6% en un trimestre se situa en 1.651,8 euros al mes, seguit per les Corts, amb 1.388, i per l’Eixample, amb 1.340. Aquests tres districtes, malgrat els seus preus, han aglutinat el 36% dels contractes.

A continuació se situa Gràcia, on els contractes firmats han sigut 57 euros més cars que a l’acabar el 2023, i superen ja els 1.200 euros i arriben a un 10% d’augment si es posa la lupa en les dades de fa just un any.

En l’altre extrem, el territori més econòmic, Nou Barris, ha baixat simbòlicament quatre euros mensuals, fins als 828,7, però puja un 8,7% interanual; mentre que Sant Andreu està en 939,9 euros. En aquest podi més assequible figura també Horta-Guinardó a 973,6 euros mensuals, i tanca les opcions per sota de la barrera dels 1.000. No obstant, aquests tres casos tenen poca oferta i sumen només un 22,6% dels contractes realitzats a la metròpolis.

Aquesta vegada, el descens de Sants-Montjuïc (1.026,7 euros) arriba després d’una carrera de preus propiciada per les noves promocions d’habitatge a Can Batlló i a la Marina del Prat Vermell, que aquest any ja han sigut absorbides en alguns casos. En la part mitjana de la llista queden també Ciutat Vella a 1.128,8 euros i Sant Martí a 1.140,3.

Si la comparativa es fa interanual, respecte a les dades del primer trimestre del 2023, els augments són marcats a totes les zones. En aquell moment el contracte mitjà de la ciutat es va situar en 1.087,3 euros, cosa que significa que un any després s’estan pagant 106 euros més per habitatge.

El volum de contractes acordats (9.826), que l’any passat havia caigut trimestre rere trimestre, remunta respecte al tancament del 2023, però està a més de mil formalitzacions per sota del mateix període de fa un any, que sol ser el trimestre més actiu. Això s’atribueix tant als problemes d’oferta que continua acusant la ciutat –la llei d’habitatge i el control de preus han tret molts pisos del mercat– com al fet que cada vegada hi ha més propietaris que opten per mantenir els seus inquilins, així com arrendataris que trien quedar-se al no trobar a penes alternatives.

Cambra de la Propietat

Així ho interpreta la Cambra de la Propietat, que remarca que a l’haver-se anat finalitzant els anteriors contractes de tres anys i sent el mínim actual de cinc anys es produeix una menor rotació (constatada en l’últim informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona). En aquest sentit, la Cambra ha reivindicat que l’Incasòl especifiqui en els seus estudis quin volum de nous contractes són renovacions amb un mateix inquilí per conèixer fins a quin punt aquesta tendència determina la menor oferta en el mercat.

Notícies relacionades

El temps vivint al carrer s’enquista per sobre dels quatre anys

Adif licita la duplicació de vies entre Castelldefels i el Prat

El gerent de l’entitat, Òscar Gorgues, també apunta que l’increment de Barcelona està per sota de l’IPC (3,2%) i que el lleuger increment mitjà de la superfície (75 metres quadrats) i la millora qualitativa de l’oferta (cada vegada hi ha més pisos reformats) també intervé en aquest augment recent de preus.

En els últims cinc anys l’increment acumulat ha sigut del 21,5% en el preu mitjà dels lloguers, i del 19,4% en el preu mitjà del metre quadrat a la ciutat, que ara és de 16,73 euros.