BCN ‘humanitzarà’ l’Edifici Novíssim de la plaça de Sant Miquel

L’ajuntament impulsa, per 4,5 milions d’euros, la reforma del vestíbul i la façana d’aquesta finca amb què Porcioles va voler assemblar-se a Nova York.

BCN ‘humanitzarà’ l’Edifici Novíssim de la plaça de Sant Miquel
3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La història de l’Ajuntament de Barcelona es remunta al segle XIII amb la creació del Consell de Cent per part del rei Jaume I. Però una cosa és la institució i una altra de molt diferent l’evolució de la seu consistorial. L’edifici de Sant Jaume es va aixecar sobre el que abans era una església. Es va inaugurar el 1847. A la plaça posterior, la de Sant Miquel, es van emprendre dues ampliacions: una als anys 20 del segle passat i una altra, la que ens ocupa en aquesta història, el 1970, el denominat Edifici Novíssim, aixecat sota el ceptre de José María de Porcioles, l’alcalde de les remuntes i el desarrollismo. Ara el govern de la ciutat planeja una reforma del vetust vestíbul i de la façana d’aquesta imponent finca, de manera que sigui un lloc més amable i s’integri més i millor en l’entorn.

L’ajuntament té en licitació la redacció del projecte i la direcció de l’obra per un valor de 381.000 euros (sense IVA). L’execució del treball es decidirà en un concurs posterior. El dibuix haurà d’estar acabat el setembre del 2025, de manera que les obres, per un cost aproximat de 4,5 milions d’euros, es puguin executar al llarg del 2026.

L’octubre del 2023, els arquitectes Maria-Alba Pijuan i Jordi Capdevila ja van guanyar l’avantprojecte de la reforma dels baixos de l’immoble (imatge superior), format per dos blocs que configuren una L una mica irregular: el vestíbul, d’una sola i respectable altura que genera una molt desaprofitada terrassa i la baluerna de 10 plantes. Tot, amb relleus (frisos i plafons) realitzats per Josep Maria Subirachs. La seva proposta, no obstant, segons assenyalen fonts municipals, no podrà prosperar, ja que la idea "es va demostrar incompatible amb la resolució plena de les funcions a les quals ha de donar resposta el mateix vestíbul, sobretot pel que fa a la seguretat".

Nous fluxos de circulació

La proposta d’aquests experts incloïa ressituar l’entrada principal –posar-la més centrada i més lineal– per "crear nous fluxos de circulació i visuals i, alhora, generar una eficiència més gran d’usos". "L’objectiu –prossegueixen els autors en la seva memòria– és dotar el vestíbul d’una imatge renovada, millorar la funcionalitat de l’espai, facilitar la circulació a través seu, dotar-lo d’un valor simbòlic i representatiu i assignar unes funcions clares a cada nova sala". El que mantenien intacte, i sembla que així seguirà, és el xiprer exterior, un arbre que simbolitza l’hospitalitat de què ara manca el vestíbul.

Tot i que l’edifici principal sigui el de Sant Jaume, l’entrada principal és la del Novíssim. Però per aquí només circulen funcionaris, regidors, càrrecs de confiança, paqueteria i visites. A més dels periodistes que segueixen la informació municipal. El vestíbul és lloc habitual de conferències de premsa de baix perfil. Les importants es reserven per a la sala Lluís Companys, mentre que els actes més solemnes se celebren al Saló de Cent.

Aquest ostracisme es va produir arran de l’obertura de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de Sant Miquel, que va deixar el vestíbul sense un ús específic. Ni la reforma de la plaça, que va deixar de ser una llosa en la qual aparcaven cotxes del consistori per convertir-se en un parc infantil, va insuflar vida al lloc. Els cotxes oficials, per cert, continuen aparcant a l’estret carrer de la Font de Sant Miquel.

Notícies relacionades

La licitació també inclou la façana, que, segons assenyala un portaveu de l’ajuntament, "pateix diferents problemes funcionals, de pèrdues energètiques i filtracions" que requereixen un projecte de rehabilitació intensa. El mateix equip haurà de donar resposta tant a les necessitats del vestíbul com a la trobada entre les dues façanes, cosa que inclou la decisió de conservar, o no, el volum de la marquesina i la possibilitat de centrar més l’entrada.

No és la primera vegada que s’intervé en el Novíssim. Anys enrere es va actuar en l’accés a l’OAC i també es va portar a terme un pla de rehabilitació energètica. De fet, l’edifici ja va néixer amb modificacions respecte al disseny original, que portava la firma d’Enric Giralt Ortet i Lorenza García Barbón, que el 1958 van rebre l’encàrrec d’esculpir aquesta hercúlia continuació de les dependències municipals. Ells, no obstant, van idear 10 altures més una planta baixa. Però Porcioles, diuen les cròniques del moment, volia una seu similar a l’edifici de l’ONU a Manhattan (Nova York), inaugurat el 1952.