Les germanes de Navas es van quedar sense recursos després de morir la mare

La Nuri i l’Emilia feia més de 40 anys que vivien al sobreàtic. Pertanyien a una família de quatre germanes, mantingudes per la mare. Però els veïns només en recorden la germana gran, la Nuri. "La petita tenia discapacitat i mai sortia de casa. Jo només la dec haver vist tres vegades com a molt", assegurava una altra veïna, que fa més de 30 anys que és a l’edifici del carrer de les Navas de Tolosa.

Mateix propietari

La mare va morir el febrer del 2021 de covid. "Just quan sortien les vacunes", apuntava una veïna, que recorda que la defunció va alterar sobre manera la filla gran. "La mare havia tingut un ictus i no podia caminar. Va agafar la covid en un centre de rehabilitació al Fòrum i des d’aleshores la filla gran va entrar com en un bucle, estava molt enfadada", afegia la dona.

Tots els veïns consultats, que demanen anonimat perquè els arrenda el pis el mateix propietari, sospiten que les tres dones sobrevivien gràcies a la pensió de l’àvia. "Ella tenia un lloguer de renda antiga, de 300 euros al mes. Quan va morir, el propietari els va canviar el contracte, els hi va pujar, m’imagino que a més del doble, i no devien tenir com pagar-lo", comentava una altra veïna. El cert és que la mort de la mare coincideix amb l’inici dels impagaments del pis. "Depenien de la mare. Vivien amb la seva pensió", corroboren els que les coneixien. Altres rebuts impagats, com el de la llum, també s’acumulaven a la seva bústia.

Feia mesos que la germana gran, la Nuri, estava a l’atur. Abans, havia treballat d’administrativa en una oficina. Els veïns, que no saben si la discapacitat de l’Emilia era física o intel·lectual, sospiten que no rebia cap prestació per això. "Ara ens adonem que no estaven passant una bona ratxa... La Nuri estava envellint molt ràpid, es va deixar de tenyir, de vestir bé... Anava a pitjor i no vam saber veure-ho", lamentava una altra veïna.

"La Nuri era molt reservada. Des de la covid, sempre sortia amb la mascareta, fins i tot ara, el 2024. No volia compartir ascensor amb ningú. I si li preguntaves com estava sempre responia el mateix, que tot bé. No era mala persona... però suposo que li semblaria molt conflicte i donaria molta vergonya demanar ajuda", raonaven les veïnes que sí que les coneixien. "Eren bona gent. La Nuri et preguntava com estaves, com anava la família. I et deia: ‘Si necessites alguna cosa, ja m’ho diràs’. I jo li deia: ‘El mateix et dic’", relatava una altra dona que les coneixia des que eren jovenetes.

Alguns recorden quan els serveis socials municipals van picar a la seva porta. D’altres es pregunten per què aquests mateixos serveis socials no van poder accedir a la vivenda. "Els serveis socials haurien de tenir una mínima autoritat per poder obrir la porta i atendre-les. No pot ser que elles estiguin malament, no obrin, i aquí ningú es doni per al·ludit, que els doni igual", opinava una altra veïna. Un cas que recorda molt al de l’Alejandro, l’informàtic marcat per la mort del seu pare i per la pandèmia i que va ser rescatat d’entre el greixum de la seva vivenda al Prat de Llobregat. Tampoc en aquest cas els serveis socials van poder atendre’l de manera preventiva. Ell s’hi negava.

De les dues altres germanes de la família, poc se’n sap. "Fa anys que no les veiem per aquí", relataven els veterans de l’edifici. També ho confirmen a aquest diari fonts de serveis socials. Una d’elles viu a Sants, però no ha volgut saber res del que ha passat i va rebutjar l’atenció psicològica que l’Administració li va oferir quan li van comunicar la defunció.

En estat de xoc

Notícies relacionades

Un radar comença a controlar la velocitat a Consell de Cent

Un inventari ciutadà censa la biodiversitat de les platges

Els veïns miren de girar full com poden. A molts els costa tornar a dormir. Especialment als que es van trobar els cadàvers al pati i van avisar la policia. "Ens vam despertar a dos quarts de cinc perquè vam sentir un cop molt fort. Ens vam posar a mirar per tota la casa. Fins que vaig obrir la persiana...", relatava la inquilina que va fer el primer avís. No han tornat a trepitjar el pati des d’aleshores. Una esquerda a les rajoles recorda l’impacte.

Ahir els activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) es van concentrar a la plaça de Sant Jaume per "exigir responsabilitats". "Cal fer una crida social per evitar que es tornin a repetir situacions com aquesta", demanen els moviments en defensa del dret a la vivenda a Barcelona. Fa tan sols tres mesos, l’Alex, un veí de Sabadell de 70 anys, es va suïcidar al ser desnonat. Una altra dona ho va fer en l’última nit de Nadal. S’uneixen a la llarga llista en què també consten Segundo Fuentes o Melanie. "No són suïcidis, són assassinats", exclamaven els manifestants, que temen que aquest no serà l’últim suïcidi dels que temen quedar-se sense casa.