Els detalls de la ‘guerra de l’aigua’ poden costar 32 milions a l’AMB

I d’aquelles pols, aquests fangs. La sentència del Suprem va posar fi a la contesa judicial pel que fa a la mateixa concessió del servei, que va ser el gruix del conflicte, però no obstant van quedar detalls judicials pendents entorn dels costos del sistema de sanejament i depuració de la xarxa.

A la recerca d’acords

Per fer front a aquests últims litigis, que representen l’epíleg de la guerra de l’aigua, l’AMB s’ha reservat 32 milions. És el que calcula que poden arribar a costar-li si no ho acaben evitant els tribunals o acords entre l’administració i l’empresa, tal com es desprèn dels Comptes Anuals 2023 de l’ens supramunicipal, a què ha accedit EL PERIÓDICO al sortir a exposició pública a finals d’aquest juny.

L’import econòmic, el total de 32 milions del qual no s’havia revelat fins a la data més enllà d’alguna quantia parcial d’alguna de les causes, consta en el document públic esmentat com a provisió de contingències derivades de tres processos judicials diferents entorn de costos de sanejament d’Agbar contra l’AMB, als quals l’ens metropolità remet explícitament en els seus comptes. Fonts de l’entorn de l’AMB expliquen a aquest diari que, des que va començar l’actual mandat polític, s’està treballant a favor d’acords econòmics amb Agbar que evitin que la sang judicial arribi al riu, especialment pel que fa a esquivar el pagament dels elevats interessos que hauria de pagar l’AMB. El primer dels processos judicials esmentats, referit a reclamacions entre el 2014 i el 2018 contra l’AMB per import de 14,8 milions, ja va ser sentenciat en primera instància i en apel·lació pel TSJC a favor d’Agbar, i avui està pendent de l’admissió a tràmit d’un recurs de cassació de l’AMB davant el Suprem. En el segon, relatiu a reclamacions entre el 2018 i el 2019 (8,3 milions), Agbar també va obtenir sentència estimatòria i l’AMB va interposar un recurs d’apel·lació en el TSJC encara pendent de resoldre.

Finalment, hi ha en marxa un tercer litigi per reclamacions entorn del sanejament del 2020 (4,3 milions) que encara està pendent de sentència en primera instància. És la suma de quanties de les tres reclamacions la que porta l’AMB a consignar una provisió de 32,1 milions, en què l’administració supramunicipal ja contempla un marge que respon a interessos (1,3 milions, de fet, corresponen a l’exercici 2023).

El primer dels recursos contenciosos administratius interposats per Agbar per aquestes reclamacions de costos de sanejament va atacar l’acord del Consell Metropolità de l’AMB del 26 de juny del 2018, que va tenir lloc després del revés judicial del TSJC i abans de la sentència favorable a Agbar del Suprem. L’AMB hi rebutjava –amb l’únic vot en contra de l’antiga CiU i abstencions del PP, Cs i CAT Torrelles– el requeriment d’Agbar que l’ens complís les seves obligacions econòmiques pels serveis de sanejament realitzats per l’empresa.

L’acta de l’esmentat Consell Metropolità exemplifica bé el contrast entre visions polítiques entorn de la qüestió durant el mandat polític de la ja citada guerra de l’aigua de l’àrea de Barcelona. D’una banda, l’antiga CiU –a la presidència de l’AMB el 2012/2013, quan Agbar va firmar els contractes amb l’ens– va justificar la reclamació econòmica de l’empresa: "L’AMB està incomplint el conveni", afirmava el conseller Isidre Sierra, avui alcalde de Junts a Sant Climent de Llobregat, que titllava d’"obligació contractual" de l’AMB els pagaments reclamats per Agbar.

La posició oficial de l’AMB quedaria fixada en les paraules d’Eloi Badia (AMB), en aquell moment vicepresident de l’AMB i de màxima confiança de Colau per gestionar la cartera de l’aigua metropolitana, que preguntava a Sierra si li semblava lògic "que un servei que no genera benefici ara hagi de produir dividends", en relació amb la reclamació d’Agbar. "Des de la seva arribada estan passant coses com menyspreus a tècnics propis de l’AMB o expedients incomplets que ningú sap explicar", replicava Sierra.

Notícies relacionades

Xavier Trias diu que deixa l’ajuntament perquè no vol "ser Biden"

Barcelona inicia el seu full de ruta per revitalitzar Ciutat Vella

L’acta recull com Badia es preguntava si "a una empresa que ha doblat els seus beneficis previstos, ara se li hauria d’abonar 10 milions més sense fer cap qüestionament a la coherència d’aquesta mesura". "És per això que el Govern [de l’AMB, amb presidència dels Comuns i govern cuatricolor juntament amb PSC, CiU/PDeCAT i ERC] està convençut que no s’ha de fer això [pagar a Agbar]", afirmava Badia, que titllava de "mal acord" el subscrit entre Agbar i l’AMB sota la presidència de Xavier Trias.

El TSJC no va recolzar la tesi de Badia. En la seva sentència del 21 d’abril del 2023, va desestimar un recurs d’apel·lació de l’AMB confirmant així la sentència del 27 de gener del 2022 del Jutjat Contenciós número 8 de Barcelona, que donava la raó a Agbar. Entre altres arguments, el TSJC es va adherir a dos informes pericials que conclouen que "l’AMB va eludir les seves obligacions per als exercicis del 2014 al 2017; no es van produir els fluxos de caixa esperats; tampoc es van aconseguir als resultats esperats al no establir tarifa compromesa; i no va realitzar aportacions econòmiques noves".